Solicitud de documentación sobre procesos de selección por entrevista y estimación parcial de la GAIP

Resolució 158/2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 803/2023 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Documentació relativa a les entrevistes en processos de selecció Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: És rebutjable invocar la causa d’inadmissió tasca complexa d’elaboració o reelaboració en aquest supòsit. Qüestió diferent és que per a poder fornir la informació reclamada a la persona interessada calgui ajustar els terminis de lliurament per a que es puguin desenvolupar les tasques pertinents per l’Administració de forma que això no interfereixi en el normal funcionament dels serveis. Aquesta acomodació temporal es pot fer en seu d’aquest procediment de reclamació i quedarà fixada més endavant en aquesta mateixa resolució. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Interessat. Documentació relativa a les entrevistes en processos de selecció. Delegat sindical. Reclamació contra inadmissió. Límits. Protecció de dades. Tasca complexa d’elaboració. Estimació parcial. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 23 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 803/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Aquesta mediació va resultar fallida. 2. En data 5 de juliol de 2023, la persona reclamant, presenta al Departament d’Educació una sol·licitud d’accés a informació pública. En concret sol·licita accedir a la informació següent: “1. En relació a les places adjudicades per entrevista, i que consten en el document ona.pdf Tota la documentació relacionada amb cadascuna de les entrevistes realitzades i que inclou: 1.- La sol·licitud feta a la direcció de cadascun dels centres per part dels diferents professionals. 2.- Convocatòria a cadascun dels aspirants. Si s'ha realitzat per telèfon, alguna documentació que permeti acreditar que efectivament s'ha realitzat la citació. 3. - El full de valoració de cadascun dels aspirants per a cadascuna de les places. L'acta de valoració final dels aspirants on es pugui comprovar la identitat de les persones que han realitzat les entrevistes. En cas que no existeixi, que s'expliciti per a cada cas. 5.- La documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta de nomenament. 6.- Qualsevol altra documentació relacionada amb el procés i que permeti identificar les tres persones que han realitzat les entrevistes. 7.- Qualsevol comunicació entre les direccions dels centres educatius i els serveis territorials que contingui informació sobre la selecció d'aquestes places. Si en el moment d'anonimitzar les signatures de les persones que han realitzat les entrevistes, no es permet distingir qui va fer les entrevistes, identificació per part del/la cap de personal del centre educatiu, de les persones que han realitzat les mateixes.// 2. En el cas de ser places perfilades noves per aquest curs, tota la documentació per a la creació de la plaça, i que inclou: 1.- Actes de consell escolar i claustre on s'informi/aprovi la plaça, segons escaigui. 2.- Document de definició de la plaça. 3.- Trameses als Serveis Territorials Qualsevol altre document generat entre el mes de gener i juliol del 2023 que permeti la identificació de la plaça estructural.” En data 22 de juliol de 2023 el Departament d’Ensenyament notifica la persona interessada la resolució d’inadmissió de la seva sol·licitud d’acord amb allò previst a l’article 29.1.b) de LTC. 3. El 18 de setembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. En data 18 de setembre de 2023, la GAIP tramet la reclamació al Departament d’Educació requerint-li l’emissió d’informe en què fonamenti les seves posicions, així com l’expedient complet relatiu a la sol·licitud d’accés a la informació pública i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés reclamat. 5. En data 10 d’octubre de 2023, el Departament d’Educació emet informe indicant que la informació sol·licitada pot estar afectada pels límits de la protecció de dades personals i que per poder lliurar la documentació caldria una tasca prèvia de supressió de dades personals no necessàries així com de les dades identificatives de les persones participants en els processos de selecció. Així mateix, manifesta el seu criteri de que la sol·licitud d’accés no s’ha d’admetre atès que per lliurar la documentació sol·licitada es requereix una tasca complexa d’elaboració o reelaboració que no és possible assumir per les diferents unitats del Departament. 6. En data 1 de desembre de 2023, la GAIP sol·licita informe a l’APDCAT, d’acord amb el que preveu l’article 42.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 7. En data 12 de febrer de 2024 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT esmentat a l’antecedent anterior que conclou: “El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec. Quant a la documentació acreditativa dels mèrits i les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir a la documentació reclamada si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, en el seu cas, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat”. 8. En data 13 de febrer de 2024 la persona reclamant, un cop se li ha traslladat l’informe de l’APDCAT, presenta al·legacions a aquest informe. Resumidament, el reclamant al·lega: “Documents en els que no hi consten dades personals que no son susceptibles d’anonimització. 1.- Les actes de claustre i consell escolar de cadascun dels centres que van crear noves places estructurals en les que s’informa de la creació d’aquestes. De les actes només reclamo l’ordre del dia i el punt en el que s’informa de la creació, la resta de parts de les actes poden ser eliminades directament, sense efectuar cap tipus de ponderació. 2.- Les fitxes de creació de cadascun de les places, en les que consten les característiques de la plaça convocada. En aquest punt s’inclouen també les fitxes de places creades amb anterioritat al curs 2023-2024.”; 3.- Els correus dels candidats finalment seleccionats en els que sol·liciten participar en les entrevistes per a les diferents places. No cal lliurar el document adjunt al correu electrònic, en el que hi poden haver dades personals que caldria anonimitzar. No es reclama el correu de sol·licitud de les persones no seleccionades. 4.- Les convocatòries realitzades als candidats finalment seleccionats. La convocatòria anonimitzada a la resta de candidats entrevistats però no seleccionats. 5.- Les actes de les entrevistes amb anonimització de les puntuacions parcials i on només hi constin les puntuacions totals dels candidats seleccionats. Si hi consten dades d’altres candidats (no seleccionats) anonimització de les seves dades i de les puntuacions obtingudes, però que permeti observar que efectivament es va puntuar un segon o tercer candidat entrevistat. 6.- El nombre de candidats que es van presentar per a cadascuna de les places. Aquesta dada és necessària per saber si es va seguir correctament el procediment d’entrevista. 7.- Les comunicacions efectuades als diferents candidats indicant si havien estat seleccionats o no. En el cas de candidats seleccionats, sense anonimització del seu nom (però si del seu correu electrònic). En el cas de candidats no seleccionats, anonimització complerta de qualsevol dada identificativa. 8.- En el cas de places en les que es van repetir les entrevistes, la documentació de les primeres entrevistes realitzades i també de les segones, i també qualsevol resolució de qualsevol funcionari en la que s’indiqui que es va retrotreure el procediment. Igualment, qualsevol comunicació enviada des dels Serveis Territorials o qualsevol altra unitat, a les direccions dels centres indicant la necessitat de repetir les entrevistes”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la tasca complexa d’elaboració En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’òrgan reclamat resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Altrament, l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTIP), concreta que és informació pública objecte del dret d’accés “tota la informació, qualsevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions.” En tercer lloc, en la resolució que inadmet la sol·licitud d’accés a la informació pública declara la causa de no admissió en l’article 29.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. Segons el Departament d’Educació, concorre aquesta causa d’inadmissió atès que el que es sol·licita resulta una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, en el sentit que resulta una càrrega de treball inassumible i desproporcionada degut al gran volum de dades que conté la informació sol·licitada. Així doncs, com diem, cal tenir en compte que s’invoca per part de l’òrgan reclamat l’article 29.1.b LTAIPBG per a inadmetre la SAIP. Amb tot cal tenir present el que disposa l’article 66.3 del Decret 8/2021 que declara que “La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. El motiu invocat per a justificar l’inadmissibilitat per aquesta qüestió no està suficientment fonamentat en la resolució que desestima la SAIP a parer d’aquesta Comissió, atès que manquen altres dades objectivables que permetin a aquesta Comissió evidenciar el volum real de feina que suposaria per a l’organització atendre la sol·licitud d’accés, el còmput dels mitjans necessaris, l’equip que seria imprescindible per a dur-la a terme, entre d’altres qüestions. Cal tenir en compte, a més, que en el cas que ens ocupa, la informació que es sol·licita pot ser voluminosa però en cap cas requereix de cap “tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles.” És per tant rebutjable la invocació d’aquesta causa com a justificació per a la inadmissió de la sol·licitud. Qüestió diferent és que per a poder fornir la informació reclamada a la persona interessada calgui ajustar els terminis de lliurament per a es puguin desenvolupar les tasques pertinents per l’Administració de forma que això no interfereixi en el normal funcionament dels serveis. Aquesta acomodació temporal es pot fer en seu d’aquest procediment de reclamació i quedarà fixada més endavant en aquesta mateixa resolució. En quart lloc, pel que fa a al·legació relativa a la protecció de dades personals aquesta Comissió coincideix amb el parer de l’APDCAT i considera que la persona reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, ha de poder accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec. Quant a la documentació acreditativa dels mèrits i les actes de valoració de les entrevistes, únicament pot accedir a la informació d’aquelles persones que han superat el procés selectiu i s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Amb tot, pel que fa a les persones finalment seleccionades, la persona reclamant només podria accedir a la documentació reclamada si actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa, qüestió que s’ha d’acreditar en la fase d’execució d’aquesta resolució. Pel cas que la persona reclamant no actuï en nom d’un sindicat més representatiu, se li hauria de restringir l’accés que quedaria limitat a la puntuació final obtinguda i, en el seu cas, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat. Igualment, cal tenir en compte que els delegats sindicals han de guardar el degut sigil professional d’acord amb l’article 10.3.1r de la Ley Orgánica 11/1985, de 2 de agosto, de Libertad Sindical. Finalment, pel cas que el Departament reclamat no disposi d’algun dels ítems d’informació sol·licitats pel reclamant així ho ha de fer constar clarament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-los per a satisfer el dret d’accés de la persona interessada. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar -se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant -hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 803/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de sis mesos. 3. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 803/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el c ompliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.