Solicitud de relación de contratos y criterios de contratación a la Diputació de Barcelona y resultado por desistimiento

Resolució 24/2020, de 10 de gener Número d’expedient de la reclamació: 803/2019 Administració reclamada: Diputació de Barcelona Informació reclamada: Relació de contractes i criteris de contractació. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per fer-ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert. Un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències establertes legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no aporta la documentació requerida. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu. Paraules clau: Diputació. Contractes. Reclamació contra lliurament parcial. Esmena. Manca de sol·licitud. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’11 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 803/2019, presentada contra la Diputació de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. 2. L’11 de desembre de 2019 la GAIP rep per correu electrònic del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno còpia d’un escrit de reclamació que li hauria entrat el 6 de desembre de 2019, en el què es reclamava per la resposta rebuda de la Diputació de Barcelona a una petició prèvia, perquè considera que no s’ajusta a la seva pregunta. L’escrit de la reclamant s’acompanya d’una carta que li va adreçar La Xarxa Audiovisual Local SL en resposta a la seva petició, signada el 22 de novembre de 2019, que diu annexar una relació de contractes. 3. El 17 de desembre de 2019, la GAIP informa a la persona reclamant que li ha arribat la seva reclamació i la requereix a que l’esmeni aportant còpia registrada de la sol·licitud d’informació que seria objecte de reclamació, i la resposta completa rebuda de l’Administració contra la qual reclama. En el mateix escrit, se l’informa que si en el termini de 10 dies no esmena la deficiència indicada, en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, es considerarà que desisteix de la seva Reclamació. Depassat àmpliament el termini per esmenar la reclamació, no s’ha rebut resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix el següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21”. L’article 30 RGAIP estableix com a requisit de legitimació per a la interposició de reclamacions la coincidència entre la identitat de la persona que va sol·licitar la informació davant l’Administració i de la persona que incoa procediment de reclamació davant la GAIP. L’article 32 disposa que és requisit per a l’admissibilitat de les reclamacions que s’hagi resolt la sol·licitud d’informació o que s’hagi produït els efectes del silenci administratiu, la qual cosa requereix per a la seva comprovació l’aportació de la còpia enregistrada de la sol·licitud la desatenció de la qual es reclama, i de la resposta que, eventualment, n’hagi obtingut. La reclamació davant del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno es va presentar electrònicament, i no acompanyava ni la sol·licitud d’informació formalitzada a la Diputació de Barcelona, ni la resposta completa obtinguda amb els annexos que manifesta incomplerts o incomprensibles, i no està signada. L’article 31.1.b RGAIP disposa que les reclamacions s’han d’interposar per mitjà d’un formulari electrònic amb l’ús de signatura electrònica, al qual s’ha d’adjuntar la resolució objecte de reclamació o l’incompliment material del dret d’accés reconegut de manera presumpta, la qual cosa requereix acreditar la data de la presentació de la sol·licitud d’informació per tal de poder derivar-ne la producció del silenci administratiu. L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per fer-ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert. Per tal de que s’esmenés la manca de requisits exigibles per a l’admissió a tràmit de la reclamació, es va notificar a la persona reclamant la necessitat de què aportés el formulari electrònic signat, juntament amb la còpia registrada de la sol·licitud adreçada a la Diputació i la resposta completa obtinguda de l’Administració, contra la què reclama, tot advertint de què la manca d’esmena dins del termini de deu dies comportaria el desistiment presumpte del procediment i la seva finalització. Depassat àmpliament el termini fixat per formalitzar l’esmena, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió del 10 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 803/2019 per desistiment de la persona reclamant, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.