Estimada 01/08/2024 · 59 días en resolverse

Reclamación por acceso a información sobre complementos específicos y descripción de puestos de trabajo docentes estimada

Una persona física solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya normativa sobre el complemento específico y la descripción de funciones de ciertos puestos docentes. Tras una respuesta insuficiente y la falta de colaboración del Departamento ante la GAIP, la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública estima la reclamación al no hallar límites legales que justifiquen la denegación.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada sobre complementos específicos y descripción de puestos de trabajo se califica como información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2 La falta de remisión de informes por parte de la Administración reclamada se califica como falta de colaboración, aunque no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
3 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere motivación previa por parte del solicitante.
4 No se aprecian de oficio límites de acceso previstos en la LTAIPBG que justifiquen la restricción de la información solicitada.
5 Se recuerda la obligatoriedad de las administraciones de disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) que garantice la recuperación y acceso a los documentos públicos.

Texto completo

Resolució 1031/2024, d’1 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 801/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Diversa informació del complement específic i descripció del lloc de treball. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. No s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels límits d’accés previstos a l’LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Sindicats. Educació. Regulació específica. Complements. Categories professionals. Reclamació contra lliurament parcial Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 3 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 801/2024, presentada per una persona física contra el Departament d’Educació, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 1 d’agost (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta ni se li ha lliurat la informació. La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta, però amb falta de concreció. El 16 d’abril de 2024 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) al Departament d’Educació en el següents termes: “- Sol·licito si us plau que se’m faciliti la normativa a on és publicat i assignat el complement específic, actualment d’uns 9.417,10 € anuals segons el darrer càlcul amb els increments aplicats, dels docents de secundària destinats a centres educatius, de la mateixa categoria Grup A1 nivell 24, i que no apareix publicat en la Resolució PRE/1846/2023, de 26 de maig, per la qual es dona publicitat a la refosa de la relació de llocs de treball del personal funcionari dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 8928, d'01.06.2023). - Sol·licito també que se m'informi del lloc web del portal de dades obertes a on és publicat (si ho està) el complement específic, actualment d’uns 9.417,10 € anuals, dels docents de secundària destinats a centres educatius, de la mateixa categoria Grup A1 nivell 24. - Sobre la Resolució PRE/1846/2023, de 26 de maig, per la qual es dona publicitat a la refosa de la relació de llocs de treball del personal funcionari dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 8928, d'01.06.2023) s’especifica a la pàgina 57 (document pdf) per la UNITAT DIRECTIVA: DIRECCIÓ GENERAL DE PROFESSORAT I PERSONAL DE CENTRES PÚ BLICS la relació del lloc de treball SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ DE PROFESSORAT D’ ENSENYAMENTS SECUNDARIS I RÈGIM ESPECIAL amb nivell de destinació 24 i grup A i B, col·lectiu de cossos GE de docència A i B amb un complement específic de 14.599,92 €, demano si us plau que se’m faciliti la normativa a on es descriu per aquest lloc de treball concret a quin factor o factors dels esmentats en l’article 103 del DECRET LEGISLATIU 1/1997, de 31 d'octubre, s’atribueix l’assignació del complement específic assenyalat. - Sobre el mateix lloc de treball anterior SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ DE PROFESSORAT D’ENSENYAMENTS SECUNDARIS I RÈGIM ESPECIAL, demano també si us plau la normativa a on es descriu el rol i les funcions detallades d’aquest lloc de treball. - Finalment, sobre les dades anteriors demano si us plau que se m'indiqui quines de les funcions del lloc de treball SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ DE PROFESSORAT D’ENSENYAMENTS SECUNDARIS I RÈGIM ESPECIAL no són atribuïdes amb caràcter general en la funció docent al lloc de treball d’un docent de secundària amb destinació a un centre educatiu públic”. El 30 de maig, mitjançant Resolució, el Departament resol la SAIP en sentit estimatori i li lliura informació mitjançant un seguit d’enllaços. Respecte a la resolució i informació lliurada, la persona reclamant en la Reclamació diu: “No s'ha donat resposta amb concreció a la normativa legal que determina i detalla per escrit l'import del complement específic de retribució del personal docent de secundària destinat a centres públics amb categoria A1 i grup 24. No s'ha indicat quina llei defineix aquesta categoria concreta i a on s'especifica la descripció del lloc de treball. Tampoc s'ha respost a quins dels dits factors de l'article 103 del DECRET LEGISLATIU 1/1997, de 31 d'octubre, s'atribueix el complement específic del lloc de treball SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ DE PROFESSORAT D’ENSENYAMENTS SECUNDARIS I R ÈGIM ESPECIAL”. El 17 de juny la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 18 de juny la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 17 de juliol es reitera la petició d’informe. El 17 de juliol la GAIP reitera la petició d’informe i a data d’aquesta Resolució no s’ha rebut cap informació al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament d’Educació no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació pública i límits La informació sol·licitada i reclamada, - informació del complement específic i descripció del lloc de treball-, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPGB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). La persona reclamant diu actuar en nom d’una entitat sense NIF (CGT CATALUNYA) malgrat no ho acredita. Tot i així, aquesta condició no modifica el sentit de la Resolució, motiu pel qual aquesta Comissió va considerar que no era necessari acreditar-la. En quan als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels límits d’accés previstos a l’LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés. Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i reclamada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu / de diferents expedients administratius, que ha/han d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’agost de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 801/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 801/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.