Se solicitó a Transports de Barcelona, SA información sobre expedientes sancionadores a empleados de los últimos cinco años y sus costes judiciales. El reclamante alegó que no había recibido la información. La GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la entidad facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso reconocido expresamente.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3
La entrega de la información solicitada durante la tramitación del procedimiento constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
4
La entrega posterior de la información conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.
Texto completo
Resolució 906/2023, de 5 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 801/2023
Administració reclamada: Transports de Barcelona, SA.
Informació reclamada: Expedients sancionadors a empleats dels darrers cinc anys amb
indicació dels que han requerit sentència, amb indicació de costos judicials i d’assessorament.
Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha facilitat al reclamant la
informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment, i així ha sigut comunicat a la persona
reclamant, donant la GAIP per finalitzat el procés respecte de la petició d’informació i de
documentació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació
pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava.
Paraules clau: Transports metropolitans. Empresa pública. Expedients sancionadors als
empleats. Costos judicials. Esmena. Manca de reparació. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la reclamació. Reclamació contra manca de lliurament.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 22 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 801/2023, presentada per la persona
reclamant contra l’entitat Transports de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 8 de juny de 2023 el reclamant va presentar una sol·licitud d’informació a les empreses
Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (empreses de BUS i
METRO de Transports de Barcelona SA), concretament demanava: “1. Todos los
expedientes sancionadores a sus empleados de manera anonimizada, de los últimos 5
años, indicando para cada empresa, el número de expediente, el motivo de la sanción y
tipificación (muy leve, leve, grave, muy grave, o los que haya) según procedimiento
sancionador de premios y sanciones de cada empresa, y la sanción finalmente impuesta al
trabajador.2. De todos los expedientes anteriormente mencionados en el punto 1, la
propuesta inicial de sanción en el expediente sancionador efectuado y la sanción aplicada
finalmente, indicando el motivo de la reducción o ampliación de sanción si fuere el caso y si
ha sido a causa de negociación con los representantes de los trabajadores o por sentencia
judicial. 3. De todos los expedientes en los que la sanción ha sido determinada o ratificada
por sentencia judicial, el coste empresarial de cada empresa indicando el del propio
personal de la empresa (calculando horas invertidas en análisis, presencia, en CMAC,
juzgados), así como los costes judiciales y o de asesoramiento de servicios jurídicos
externos en cada caso y expediente”.
El 6 de juliol de 2023 Transports de Barcelona resol estimar la sol·licitud i li comunica al
reclamant que la responsable de la unitat d’assessoria jurídica laboral facilitarà la
informació disponible tan aviat com disposi d’ella.
A la reclamació es fa constar que no s’ha rebut la informació sol·licitada.
El 31 d’agost de 2023 la GAIP comunica al reclamant l’admissió provisional de la
reclamació i se li fa avinent que resulta necessari que efectuï una millora de la seva
Reclamació, i que remeti a aquesta Comissió el tercer punt complert sol·licitat al formulari
de la Reclamació, en relació amb la tercera petició realitzada a la sol·licitud d’accés a la
informació prèvia, als efectes de poder donar tramesa a la seva reclamació. S’adverteix
que disposa d’un termini de 10 dies, amb l’avís exprés que, de no lliurar la mencionada
documentació se’l tindrà per desistit en la seva reclamació. A la Comissió no li consta la
recepció de l’esmena requerida.
El 4 d’octubre de 2023 la GAIP rep informe de Transports de Barcelona on s’exposa que
s’ha lliurat la informació sol·licitada que adjunta a l’informe i sol·licita que es tingui en
consideració aquesta entrega per tal de donar per satisfeta la petició.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del
dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’administració reclamada ha estimat la sol·licitud i ha
facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 801/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.