Solicitud de datos sobre la Renda Garantida de Ciutadania y resultado de pérdida de objeto

Resolució 38/2020, de 16 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 801/2019 Administració reclamada: Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Dades diverses sobre la renda garantia de ciutadania. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: El fet que la persona reclamant consideri que la DGES hauria d’obtenir-la no treu que, des de la perspectiva del dret d’accés a la informació pública, té aquesta qualificació la que es troba en poder de l’Administració, i si no s’hi troba, com seria el cas de la dada de les persones sense llar sol·licitants de RGC, no és informació pública i materialment no es pot facilitar, motiu pel qual cal entendre que la resolució de la DGES impugnada s’ajusta a l’ordenament jurídic. De fet, amb la resposta donada, el DTASF facilita, també en relació amb l’apartat 8, la informació sol·licitada que es troba en poder del Departament, encara que aquesta informació sigui la indicació de què les dades sol·licitades no estan en poder de l’Administració reclamada. Paraules clau: Generalitat. Entitats. Prestacions públiques. Renda garantida de ciutadania. Reclamació contra estimació parcial. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 9 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 801/2019, presentada per la Comissió Promotora de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania (CPRGC) contra la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa (DGES) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 d’agost de 2019 la persona reclamant demana al DTASF la informació següent: 2.1. Quin és el nombre total de prestacions de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que s’abonen l’1 de setembre de 2019, tant a nivell d’expedients de sol·licitud, com de persones beneficiàries? Sol·licitem aquestes dades de manera diferenciada en funció de la modalitat de la prestació: - Prestacions d’RGC. – Prestacions de complements de pensions no contributives. – Prestacions de complements de la resta de prestacions socials. 2.2. Quin és el nombre total de prestacions d’RGC suspeses i extingides entre el 15 de gener de 2019 i l’1 de setembre de 2019? Sol·licitem aquestes dades de manera diferenciada en funció de la modalitat de la prestació: - Prestacions d’RGC. – Prestacions de complements de pensions no contributives. – Prestacions de complements de la resta de prestacions socials. També demanem les dades mensuals de prestacions d’RGC suspeses i extingides entre el 15 de gener i l’1 de setembre de 2019 classificades pels motius de suspensió i extinció i el nombre de prestacions d’RGC que després de l’aportació de documentació o recurs han estat renovades. 2.3. Quin és l’import mensual total del pagament al conjunt dels titulars d’RGC i complements des de juliol de 2018 a 1 de setembre de 2019, en cadascun dels mesos?. 2.4. Quin és el nombre total de recursos d’alçada presentats davant de denegacions de l’RGC entre el 15 de gener de 2019 fins l’1 de setembre de 2019? Dades mensuals de recursos d’alçada en aquest període. Nombre total de recursos d’alçada que han estat resolts dins del termini legal de manera favorable al recurs presentat. 2.5. Quin és el nombre total de reclamacions per silenci positiu de la prestació de l’RGC entre el 15 de gener i l’1 de setembre de 2019?. Dades mensuals de reclamacions per silenci positiu en aquest període. Nombre total de reclamacions per silenci positiu que han estat resoltes dins del termini legal de manera favorable a la reclamació presentada. 2.6. Quin es el nombre total de recursos contenciós administratius presentats entre el 15 de gener i l’1 de setembre de 2019, davant de resolucions denegatòries o vulneració del silenci positiu? Dades sobre les fallades o sentències als recursos presentats. 2.7. Quines són les dades de la distribució per localitats de Catalunya del nombre de sol·licituds d’RGC i complements, nombre de resolucions aprovades, denegades, recursos d’alçada presentats, des del 15 de setembre de 2017 fins el 15 de gener de 2019?. 2.8. Quin és el nombre total de sol·licituds d’RGC de persones sense llar, nombre de resolucions aprovades, denegades, recursos d’alçada i recursos als tribunals de justícia presentats en l’àmbit d’aquest col·lectiu, des del 15 de setembre de 2017 a l’1 de setembre de 2019?. Dades mes a mes. 2.9. Quins són els motius o les causes degudament classificades que justifiquen la diferència entre el nombre de sol·licituds globals d’RGC i complements, amb el nombre de sol·licituds valorades, des del 15 de setembre de 2017 a l’1 de setembre de 2019?. 3. El 24 d’octubre de 2019, després d’acordar una pròrroga, la DGES resol estimar parcialment la sol·licitud anterior, llevat d’allò sol·licitat per l’apartat 2.8, en relació amb el qual la sol·licitud és inadmesa. La resolució de la DGES inadmet l’apartat 8 de la sol·licitud per què considera que hi concorre la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració), degut a què la DGES no disposaria de la classificació de les sol·licituds segons l’indicador demanat, perquè la recollida d’aquesta informació no és un requisit indispensable per tramitar i resoldre l’RGC. La resolució també indica que algunes de les preguntes formulades han estat derivades a la Direcció General de Prestacions Socials i que un cop obtinguda la resposta li serà lliurada conjuntament amb la resta d’informació. La resolució indica que la informació estimada serà lliurada en el termini de 30 dies, en format PDF. 4. La Reclamació presentada el 9 de desembre de 2019 argumenta que en aquella data l’entitat reclamant encara no hauria rebut la informació estimada per la resolució referida a l’antecedent anterior, malgrat haver transcorregut el termini previst legalment i per ella mateixa. També considera que la inadmissió parcial de la sol·licitud, en relació amb el seu apartat 8, incompleix la Resolució de la GAIP 114/2019. Valora críticament el retard de la DGES en facilitar la informació sol·licitada, cosa que dificulta l’avaluació de l’efectivitat de l’RGC i argumenta que a la Resolució de la GAIP 114/2019 la DGES es comprometia a publicar dades sobre accés a la RGC de persones sense llar, que constitueixen un col·lectiu especialment vulnerable, i ara vindria a reconèixer que segueix sense recollir-les. 5. El 18 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe del DTASF. Explica que el 30 de desembre de 2019 el DTASF hauria lliurat a la persona reclamant la informació prevista per la seva resolució de 24 d’octubre. Aprofundeix en els arguments donats per justificar que la DGES no disposa de la dada relativa a determinar el nombre de persones sense llar: es tractaria d’una dada no requerida per la normativa reguladora de l’RGC, que per tant no estaria justificat demanar i, per tant, la DGES no demana, de manera que la informació sol·licitada per l’apartat 8 no es pot facilitar perquè la DGES no la té. L’informe també adjunta la informació sol·licitada facilitada per la DGES a la persona reclamant. 7. El 8 de gener de 2019 la GAIP remet l’informe anterior a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat, almenys aparentment, a la persona reclamant la informació sol·licitada, llevat de la demanada per l’apartat 8 de la sol·licitud, en el marc d’aquest procediment. Escauen les consideracions següents: En relació amb la informació sol·licitada per l’apartat 8 de la sol·licitud, el DTASF argumenta de forma consistent els motius pels quals no disposa de la informació sol·licitada. El fet que la persona reclamant consideri que la DGES hauria d’obtenir-la no treu que, des de la perspectiva del dret d’accés a la informació pública, té aquesta qualificació la que es troba en poder de l’Administració, i si no s’hi troba, com seria el cas de la dada de les persones sense llar sol·licitants de RGC, no és informació pública i materialment no es pot facilitar, motiu pel qual cal entendre que la resolució de la DGES impugnada s’ajusta a l’ordenament jurídic. De fet, amb la resposta donada, el DTASF facilita, també en relació amb l’apartat 8, la informació sol·licitada que es troba en poder del Departament, encara que aquesta informació sigui la indicació de què les dades sol·licitades no estan en poder de l’Administració reclamada. Pel que fa a la resta d’informació sol·licitada, dóna la impressió que ha estat facilitada pel DTASF. Nogensmenys, si la persona reclamant considera altrament, ho pot posar de manifest a la GAIP, que valoraria si és procedent requerir informació addicional al DTASF. És per això que el fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions. A la vista de les anteriors consideracions, cal entendre que s’ha produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, cosa que comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 801/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 801/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.