Se solicitó al Ayuntamiento de Sitges copia de un decreto de alcaldía. Tras la reclamación por falta de respuesta, el Ayuntamiento entregó la información fuera de plazo. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites de forma restrictiva.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto, haciendo procedente la finalización del expediente.
4
Se advierte que el Ayuntamiento incurrió en una demora significativa en la remisión del expediente y el informe requeridos por la Comisión.
5
Se señala la falta de diligencia de la persona reclamante al no informar a la GAIP sobre la recepción de la información semanas antes de la resolución.
Texto completo
Resolució 206/2021, de 25 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 800/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Sitges
Informació reclamada: Còpia d’un decret d’alcaldia.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc
d’aquest procediment, sense que la persona reclamant hagi presentat cap al·legació contrària a
l’adequació i completesa de la informació que ha rebut. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, motiu pel qual és procedent finalitzar -lo.
Nogensmenys, escau advertir a les parts que, tal i com posen de manifest els antecedents, no
han mantingut la cura i la diligència degudes en l’impuls i la participació en aquest procediment
-l’Ajuntament retardant significativament la tramesa de l’expedient i l’informe requerits, i la
persona reclamant no informant a la GAIP de la recepció de la informació reclamada setmanes
abans d’aquesta Resolució que posa fi al procediment-, la qual cosa l’ha dilatat
innecessàriament i ha requerit uns esforços desproporcionats d’aquesta Comissió que no
resulten justificats amb la seva finalitat.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Decret alcaldia. Procés de selecció.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Deure de col·laboració de
l’Administració. Deure de diligència de la persona reclamant.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 2 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 800/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Sitges, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 d’octubre de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de
Sitges mitjançant la qual demana la còpia íntegra del Decret d’alcaldia 1594/19 del 27 de
desembre de 2019, i invoca la seva condició d’interessada en el procediment, de
conformitat amb l’article 53.1 a) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques.
3. El 5 de novembre de 2020, l’Ajuntament de Sitges informa la persona reclamant que, atès
que la seva sol·licitud pot afectar drets o interessos de tercers, de conformitat amb l’article
31 LTAIPBG, s’hauria traslladat a les possibles persones afectades i el procediment per a
dictar resolució hauria quedat suspès per aquest tràmit durant 10 dies.
4. La Reclamació presentada el 2 de desembre de 2020 assenyala que el dia 30 de
novembre hauria finalitzat el termini per les al·legacions de tercers, sense que se li hagués
donat cap resposta.
5. El 7 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. En aquesta
comunicació, la GAIP fa advertiment exprés a la persona reclamant de la seva obligació de
comunicar immediatament les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a aquest procediment, i molt especialment les relacionades amb la informació
pública sol·licitada.
6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sitges i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació, i si escau, la indicació de les terceres persones afectades.
7. El 30 de desembre de 2020, la GAIP reitera la petició d’informació a l’Ajuntament de Sitges
indicada a l’antecedent anterior, atès que, transcorregut el termini indicat, l’Ajuntament no
hauria lliurat l’expedient i l’informe jurídic requerit per la GAIP.
8. El 19 de gener de 2021 la Comissió torna a requerir l’Ajuntament de Sitges que faci
tramesa de la informació assenyalada a l’antecedent 6è, tot advertint-lo que, de
conformitat amb l’article 33.7 RGAIP, la manca de tramesa de l’expedient i de l’informe no
impedeixen que aquesta Comissió pugui continuar amb la tramitació de la reclamació fins
a finalitzar el procediment amb resolució, que serà igualment vinculant per l’Ajuntament.
9. L’11 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sitges que informa que en
data 8 de febrer s’hauria dictat el decret número 240/2021 que resol la petició d’accés a la
informació pública de referència, i adjunta el justificant de la notificació a la persona
reclamant.
10. El 12 de febrer de 2021 la Comissió trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona
reclamant i l’adverteix que, si en un termini de cinc dies no presenta al·legacions, s’entendrà
que la documentació lliurada satisfà l’objecte de la present reclamació i es finalitzarà el
procediment per la pèrdua del seu objecte. Transcorregut el termini, la persona reclamant
no ha presentat al·legacions contràries a considerar satisfet l’accés a la informació
reclamada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, sense que la persona reclamant hagi
presentat cap al·legació contrària a l’adequació i completesa de la informació que ha rebut.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, motiu pel
qual és procedent finalitzar-lo.
Nogensmenys, escau advertir a les parts que, tal i com posen de manifest els antecedents, no
han mantingut la cura i la diligència degudes en l’impuls i la participació en aquest procediment
-l’Ajuntament retardant significativament la tramesa de l’expedient i l’informe requerits, i la
persona reclamant no informant a la GAIP de la recepció de la informació reclamada setmanes
abans d’aquesta Resolució que posa fi al procediment-, la qual cosa l’ha dilatat
innecessàriament i ha requerit uns esforços desproporcionats d’aquesta Comissió que no
resulten justificats amb la seva finalitat.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 800/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.