Reclamación contra el Ayuntamiento de Tarragona por la denegación de copia digital de un expediente de obras y estimación del derecho al formato PDF

Resolució 120/2021, de 28 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 798/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Còpia digital d’un expedient de comunicació prèvia d’obres. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Tarragona, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. Per tant, vist que l’Ajuntament no ha justificat a la seva resolució, ni davant d’aquesta Comissió, la concurrència dels supòsits previstos a l’article 36.2 LTAIPBG per a modificar el format d’accés, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la en el format digital elegit, d’acord amb l’article 36.1 LTAIPBG. Tanmateix, si l’Ajuntament només disposa de l’expedient en suport paper, podrà repercutir a la persona reclamant una contraprestació pel cost de la transposició al format pdf. reclamat, sempre que tingui establerta una taxa per aquest concepte, que no podrà excedir del cost de l’operació. En aquest supòsit, l’Ajuntament pot notificar a la persona reclamant l’import de la taxa i exigir-ne el cobrament prèviament al seu lliurament per correu electrònic. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Obres. Expedient. Reclamació contra canvi de format d’accés. Manca de col·laboració de l’Administració. Motivació del canvi de format. Taxa per transposició de format. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’1 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 798/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La sol·licitud d’informació de la què aquest procediment porta causa va ser presentada el 21 d’octubre de 2020, i després d’exposar que té la condició d’interessat en ser veí de l’habitatge on s’estan executant unes obres, demana “l’accés a la informació obrant a l’expedient de comunicació prèvia”. 3. El 9 de novembre l’Ajuntament resol per Decret 2020/11417, del tinent d’alcalde: “posar a disposició de [...] a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (...) i durant un termini de 10 dies comptats a partir de l’endemà de la notificació de la present resolució, expedient 693/2020 CO de Llicència d’obres”. La resolució no conté major motivació i, tot i com a fonament de dret s’hi invoca únicament l’LTAIPBG, no indica al peu de recurs la possibilitat d’interposar reclamació davant d’aquesta Comissió prevista en la pròpia LTAIPBG. 4. La Reclamació presentada l’1 de desembre es motiva en què “l’Ajuntament facilita l’accés per exhibició tot i que es demana còpia” i insisteix en obtenir còpia en pdf. de l’expedient per via telemàtica. 5. El 5 de novembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació “ d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de traslladar-nos immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació”. 6. El 9 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 13 de gener de 2021 la GAIP notifica una comunicació a l’Ajuntament per requerir-li que li lliuri l’expedient i l’informe, d’acord amb l’antecedent anterior. A data d’aquesta resolució, l’Ajuntament no ha donat resposta a la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Ajuntament Els antecedents 6 i 7 posen de manifest que l'Ajuntament de Tarragona no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella, que li van ser requerits per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Tarragona, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre l’objecte d ela reclamació i el format de l’accés No hi ha dubte que el que es demana és informació pública (un expedient de comunicació prèvia d’obres autoritzat per l’Ajuntament) i que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG existeix el dret a accedir-hi, tal i com es desprèn de la resolució expressa estimatòria de l’accés que ha adoptat l’Ajuntament, en la què no es justifica ni tan sols s’invoca la concurrència de cap límit que hagi de restringir-lo. La discrepància que mantenen les parts és, doncs, relativa a la forma d’accedir-hi: la sol·licitud i la reclamació especifiquen que en volen còpia en pdf . per via telemàtica, i l’Ajuntament ofereix una consulta presencial de l’expedient. L’article 36 LTAIPBG regula aquesta qüestió de la manera següent: “1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies. 2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual. 3. Les resolucions estimatòries han d’incloure la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, i indicar els formats alternatius possibles ”. D’aquest precepte se’n desprèn que, preferentment, l’Administració ha de facilitar l’accés a la informació sol·licitada en la forma o format d’accés elegit per la persona sol·licitant, si bé la llei li permet oferir-la en un altre format en els cinc supòsits que s’hi detallen, el què requereix, d’acord amb l’apartat 3 d’aquest article, que la resolució hi faci referència explícita i indiqui les alternatives possibles. La Resolució estimatòria aportada amb la Reclamació no conté la motivació del canvi de forma en cap dels supòsits de l’article 36.2 LTAIPBG, ni l’Ajuntament l’ha fonamentat jurídicament davant d’aquesta Comissió en el marc d’aquest procediment, tal i com se li va requerir. Tampoc troba justificació en l’LTAIPBG la restricció temporal de l’accés als deu dies següents a la notificació de l’estimació, que l’Ajuntament imposa al seu Decret 2020/11417 dificultant també amb aquesta mesura l’accés material a la informació. Per tant, vist que l’Ajuntament no ha justificat a la seva resolució ni davant d’aquesta Comissió la concurrència dels supòsits previstos a l’article 36.2 LTAIPBG per a modificar el format d’accés, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la en el format digital elegit, d’acord amb l’article 36.1 LTAIPBG. D’acord amb l’article 37 LTAIPBG, “l’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic, cas en el qual han d’ésser lliurades per correu electrònic”. Per tant, en la mesura en què hagi digitalitzat aquest expedient, el remetrà a la persona reclamant sense cost. Tanmateix, si l’Ajuntament només disposa de l’expedient en suport paper, podrà repercutir a la persona reclamant una contraprestació pel cost de la transposició al format pdf reclamat, sempre que tingui establerta una taxa per aquest concepte, que no podrà excedir del cost de l’operació. En aquest supòsit, l’Ajuntament pot notificar a la persona reclamant l’import de la taxa i exigir-ne el cobrament prèviament al seu lliurament per correu electrònic. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de gener de 2021, resol per unanimitat 1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia digital per via telemàtica de l’expedient objecte de reclamació 2. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, prèvia liquidació de la taxa per transposició de format, si escau, d’acord amb el fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 798/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.