Solicitud de información urbanística y judicial al Ayuntamiento de los Alamús y resultado por pérdida de objeto

Resolució 23/2020, de 10 de gener Número d’expedient de la reclamació: 798/2019 Administració reclamada: Ajuntament dels Alamús Informació reclamada: Diversa informació urbanística i judicial. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant, durant la tramitació d’aquest procediment, la informació sol·licitada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 6 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 798/2019, presentada per una representant del grup municipal Junts Pels Alamús contra l’Ajuntament dels Alamús, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La part reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 de desembre de 2019, la persona reclamant demana a l’Ajuntament dels Alamús: “1. Còpia via electrònica corresponent a l’exp. 241/19 de la segona modificació del POUM corresponent a la PAU5. 2. Projecte d’obres de la ubicació de la nova bàscula. 3. Resposta per escrit corresponent al motiu perquè la Diputació de Lleida no realitza informe jurídic corresponent a la Comissió de delimitació territorial, sol·licitada per l’Ajuntament d’Els Alamús, en el supòsit que no hi hagi resposta per escrit les comunicacions prèvies conforme l’Ajuntament d’Els Alamús l’ha sol·licitada. 4. Resposta quan s’iniciaran les obres de reforma del Bar municipal i si hi haurà altra alternativa d’ubicació del mateix. Inici del procés del concurs d’obres. 5. Procediment ordinari 338/2019 A. JUTJAT DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU LLEIDA Tràmit: 116510 45/114/127 admet recurs LAJ 13/09/2019 Requeriment expedient administratiu. 6. Resposta i còpia instància corresponent al registre E2019000957 23/09/2019. 7. Còpia assentament E2019001068 18/10/2019. 8. Còp ia corresponent a PO 159/2019B. Demanda granja XXX i Jutjat del CONTENCIÓS ADMINISTRATIU LLEIDA diligències judicials. 9. Còpia recurs ordinari 159/2019B. Contestació [...] 40879226S demanda Ajuntament. 10. Còpia expedient EXP 98/18. 11. Còpia assentament S2019001102”. 3. La Reclamació, presentada l’1 de desembre de 2019, indica que l’Ajuntament no li hauria lliurat la informació sol·licitada. 4. El 12 de desembre de 2019, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament dels Alamús i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 19 de desembre de 2019, la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament dels Alamús el qual relaciona els diferents tràmits realitzats en el transcurs de la sol·licitud d’informació. En aquest sentit, posa de manifest que el 5 de desembre de 2019 havia notificat un escrit a la persona sol·licitant per comunicar- li que atès “el volum de la documentació sol·licitada i les disponibilitats de personal” li faran arribar la informació “tant aviat com sigui possible”, i que el 12 de desembre de 2019 l’Ajuntament hauria fet dues trameses amb la informació sol·licitada, donant resposta a la sol·licitud d’informació. 6. El 30 de desembre de 2019 la Comissió trasllada l’informe de l’Ajuntament a la part reclamant i li demana si la documentació que li va lliurar l’Ajuntament dona resposta a la seva sol·licitud d’informació en un termini de cinc dies, tot seguit l’informa que si transcorreguts cinc dies no argumenta el contrari, la Comissió consideraria satisfeta la reclamació i procediria a la seva finalització. Depassat aquest termini, la part reclamant no ha manifestat res en contra. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Per tant, és procedent admetre a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i consultada la persona reclamant, res hi ha objectat. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent és procedent finalitzar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 798/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.