Reclamación por acceso a información sobre gestiones administrativas y reuniones del Presidente de la Generalitat, resuelta como desestimación por abuso del derecho

Resolució 1108/2023, de 23 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 797/2023 Administració reclamada: Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Cita amb President de la Generalitat i reunions amb grups d’interès. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Vistos els antecedents i el contingut material de la resposta que l’Administració ha fornit a la persona reclamant, aquesta Comissió acorda la desestimació de la Reclamació. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Interessat. Reunions. Sense límits. Reclamació contra silenci. Resolució extemporània. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Abús de dret. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 22 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 797/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 19 de juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de la Presidència la informació següent: “ solicito conocer: 1. Detalle completo de las gestiones realizadas con el registro nº0599/346/2023 del 14/6/2023 al 18/07/2023; 2. Conocer el motivo de por qué no se me ha dado respuesta a mi petición; 3. Conocer el detalle completo de las personas socialmente comprometidas con las que se ha reunido el President desde su toma de posesión hasta el 18/7/2023 (participación social individual) y el nº de entidades, municipios, consells comarcals, etc... con las que se ha reunido desde su nombramiento como President, hasta el 18/7/2023 (participación grupal)”. La Reclamació presentada el 28 d’agost de 2023 indica que l’Administració no ha lliurat la informació sol·licitada. El 21 de setembre de 2023 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la seva reclamació. En data 29 de setembre de 2023 la GAIP rep l’esmena de la persona reclamant indicant que encara no ha rebut la informació sol·licitada. En data 10 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En data 3 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 11 de novembre de 2023 la GAIP rep un informe del Departament de la Presidència amb el contingut següent: “Davant la reclamació presentada per la persona sol·licitant, aquest Departament reconeix que degut a un error en la tramesa de la SAIP objecte de la present reclamació, i presentada presencialment al Departament de Salut, no va arribar a la unitat d’informació del Departament de la Presidència per a la seva tramitació i, com a conseqüència, no s’ha pogut resoldre la sol·licitud en el termini legalment previst. No obstant l’anterior, i després de rebre aquesta reclamació, s’ha pogut detectar la SAIP i iniciar-ne la seva tramitació per tal de – encara que de manera extemporània- donar una resposta a la persona sol·licitant amb la màxima celeritat possible”. En data 14 novembre de la GAIP remet la següent comunicació a la persona reclamant: “En relación con la Reclamación que presentó ante esta Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP), que tuvo entrada el día 22 de agosto de 2023, número de expediente 797/2023 (0599/469/2023), le comunicamos la necesidad que nos informe si ha recibido respuesta del Departament de la Presidència a su solicitud de acceso a información pública. Si en el plazo de 3 días desde la recepción de la notificación no nos justifica lo contrario, entenderemos que da respuesta a su solicitud de información pública, y finalizaremos el procedimiento por la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación”. A data d’aquesta resolució, malgrat que la persona reclamant no ha fet arribar cap comunicació més a la GAIP, aquesta Comissió té prou elements per resoldre la reclamació, com es desprèn de l’antecedent següent. En data 15 de novembre de 2023 la GAIP rep la resolució del Departament de la Presidència que posa fi al procés de sol·licitud d’accés a la informació pública derivat de l’escrit registrat el 19 de juliol. En aquesta resolució s’estima parcialment el dret a accedir a la informació sol·licitada al punt 3 i s’inadmeten els punts 1 i 2 de la sol·licitud. Igualment, pel que fa als punts 1 i 2 de la sol·licitud el Departament de la Presidència al·lega, entre d’altres qüestions, el següent: “(...) Si bé fins ara aquesta Administració ha anat resolent totes les sol·licituds d’accés esmentades, tenint en compte que la persona sol·licitant continua fent arribar sol·licituds demanant el mateix tipus d’informació sobre la qual ja s’ha resolt en d’altres ocasions tot dient que no és informació pública o que aquesta Administració no disposa de la informació sol·licitada, es considera que hi ha suficients indicis per advertir que la present sol·licitud d’accés a la informació pública és contrària a l’equitat i a la bona fe, i, per tant, suposa un exercici abusiu del dret d’accedir a informació pública. S’observa clarament que l’acumulació de sol·licituds de la persona sol·licitant, la gran majoria sobre el mateix tema, està requerint la dedicació de recursos personals que aquesta Administració hauria de destinar a altres finalitats, amb vulneració dels principis d’eficàcia i eficiència que han de guiar l’actuació pública. (...) Tal com recorda la GAIP en la seva Resolució d’11 de febrer del 2016, ‘la principal finalitat de la transparència no és tant donar servei a les persones que exerceixen el dret d’accés, com estimular les bones pràctiques del govern i l’administració, millorar la qualitat democràtica i prevenir la corrupció’ i en aquest cas no s’observa aquesta finalitat, si no perseguir un interès personal d’una persona. L’anterior incompliment d’aquests principis, un cop constatat i acreditat suficientment l’exercici contrari a la bona fe o abusiu, comporta necessàriament una manca manifesta de fonament de la sol·licitud, per la qual cosa, i d’acord amb el que disposa l’article 88.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, procedeix la inadmissió de la sol·licitud d’accés, per estar mancada de fonament de forma manifesta.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació presentada L’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser desestimada d’acord amb els arguments següents. Aquesta Comissió coincideix essencialment amb els arguments pel Departament de la Presidència respecte de l’abús de dret que abasta els ítems 1 i de 2 de la Resolució. Com ja s’ha dit abastament al respecte, malgrat que els límits al dret d’accés a la informació pública, i les causes d’inadmissió necessàriament s’han d’interpretar i aplicar de manera restrictiva, en el cas que ens ocupa, la Reclamació ha de ser inadmesa en els seus punts 1 i 2, d’acord amb l’establert a l’article 2.b LTAIPBG i d’acord amb l’article i 33.2 del Decret 111/2017, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, atès que la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Certament, s’ha d’emfasitzar que la voluntat o la intenció primigènia de la persona reclamant, com palesa la documentació aportada i parcialment transcrita, no és obtenir informació, sinó, com posen de manifest els antecedents, el que veritablement vol és que un membre del Govern de la Generalitat li doni hora de visita. Com diem, vista la documentació presentada i que acompanya aquesta Reclamació, en realitat, la intenció de la persona reclamant no és obtenir informació pública. És obvi que la persona reclamant a través, primer, de la seva sol·licitud d’accés i, després, a través d’aquesta Reclamació- no pretén obtenir una determinada informació pública preexistent o que estigués en mans de l’Administració de forma prèvia al registre de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. Com diem, en aquest supòsit la persona reclamant no vol obtenir informació pública, ans al contrari, la persona reclamant pretén forçar l’Administració a la realització d’unes determinades activitats, en aquest cas, que li sigui oferta una visita amb el President de la Generalitat. És palès que l’LTAIPBG i l’exercici del dret d’accés no són pas l’instrument idoni per a reivindicar o voler forçar que l’Administració emprengui determinades accions, per legítimes que siguin aquestes pretensions. En aquest cas, com en molts d’altres que ha vingut protagonitzant la mateixa persona reclamant des de la posada en marxa de l’activitat d’aquesta Comissió, l’LTAIPBG s’utilitza de forma esbiaixada (torticera). En aquest supòsits, la persona reclamant, com és el cas que ara ens ocupa, pretén orientar o dirigir l’activitat de l’Administració exigint-l’hi que desenvolupi alguna activitat concreta. Com expliquem, pròpiament, no estem davant d’un cas d’exercici del dret d’accés a la informació pública, atesos els termes en els que aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG (informació preexistent a la sol·licitud, que ja és en poder de l’Administració quan aquesta es formula). Com és palès, a la llum dels paràgrafs anteriors, una reclamació relativa a l’exercici del dret d’accés a la informació pública - únic àmbit material en què és competent aquesta Comissió- no és pas la via adequada per defensar les pretensions de la persona reclamant en aquest supòsit. Aquestes mateixes reflexions ja se li han fet manta vegades a la persona reclamant abans, en més d’una desena de Resolucions, només en els darrers tres mesos. Finalment, quant al darrer ítem de la SAIP atès que la resolució estima el dret de la persona reclamant a obtenir la informació i atès que aquesta informació és objecte de publicitat activa, res més s’ha d’afegir per part d’aquesta Comissió. En definitiva, vistos els antecedents i el contingut material de la resposta que l’Administració ha fornit a la persona reclamant, aquesta Comissió acorda la desestimació de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de novembre de 2023, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 797/2023, declarar-ne finalitzat el procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.