Solicitud de documentación de proyecto de supermercado al Ayuntamiento de Calella con resultado de desestimación parcial y pérdida sobrevenida del objeto

Resolució 976/2021, de 4 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 794/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Documentació d’un projecte de supermercat. Sentit de la r esolució: Desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Projectes constructius. Obres. Autoritzacions. Publicitat activa. Reclamació contra silenci. Congruència de la reclamació. Lliurament extemporani. Seguiment de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 794/2021, presentada per una regidora de l’oposició contra l’Ajuntament de Calella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 d’agost de 2021 la regidora reclamant demana a l’Ajuntament de Calella el projecte d’obres definitiu d’un supermercat. El 30 d’agost de 2021 la regidora reclamant demana a l’Ajuntament de Calella la informació següent en relació amb el mateix assumpte: la totalitat dels documents complementaris i projectes parcials detallats en el punt 1.2 de la memòria descriptiva, punt 1 del Volum I del Projecte d’obres xxxx, que no estan inclosos ni al Volum I ni al II del projecte facilitat. Concretament: separata de protecció contra incendis, estudi de seguretat i salut, estudi de gestió de residus, pla de control de qualitat, estudi geotècnic i memòria càlcul estructura. 3. La Reclamació presentada el 10 de setembre de 2021 reitera la informació sol·licitada, indica que l’Ajuntament no ha contestat les sol·licituds anteriors i fa les consideracions següents: “Considerant que no s'estan respectant els terminis amb els que l'administració local ha de complir per donar resposta a les instàncies dels regidors, demano que es respectin els meus drets com a regidora de la CUP Calella i que em sigui facilitada en la major brevetat la informació demanada. Assenyalar, així mateix, dues coses: 1) Que com he dit, ja s’havia fet una demanda prèvia de la documentació i ens la van passar incompleta, dificultant les terminis amb els quals podem accedir a la informació, per això demanaríem a l’Ajuntament que atengués millor la lectura de les sol·licituds i actués de manera més curosa a l’hora de respondre- les. 2) Que al tractar-se d'un document que hauria de ser públic i estar signat digitalment d'acord amb el dret a la informació i a la transparència, sol·licito que es posi a disposició de tota la ciutadania a la seva web aquest document amb els annexes i que en cas de no estar -ho, es procedeixi a la seva signatura digital”. 4. El 15 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 19 d’octubre de 2021 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament de Calella, que argumenta haver posat a disposició de la persona reclamant la informació sol·licitada. 6. El 25 d’octubre de 2021 la GAIP notifica l’informe municipal a la regidora reclamant, tot assenyalant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari la Comissió finalitzarà la Reclamació. Havent transcorregut aquest termini, no consta a la GAIP resposta de la regidora reclamant. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Incongruència parcial de la Reclamació A més de requerir que se li faciliti la informació sol·licitada que no li ha estat lliurada, la regidora reclamant també demana a la Reclamació que l’Ajuntament faci objecte de publicitat activa al web municipal la informació sol·licitada en aquest procediment. Aquesta part de la Reclamació ha de ser desestimada per incongruència, perquè no fou demanada a la sol·licitud. Les reclamacions a la GAIP són procediments de revisió d’actuacions administratives prèvies, de manera que no poden ser objecte de reclamació a la GAIP pretensions que prèviament no s’hagin sol·licitat a l’Administració reclamada. Com que no consta aquesta sol·licitud prèvia de la petició de publicar al web municipal la informació sol·licitada, la part de la Reclamació que la demana ha de ser desestimada per incongruència, sens p erjudici de què probablement també hauria de ser- ho perquè pròpiament no demana accés a la informació pública, sinó fer publicitat activa, que no és el mateix. 3. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la regidora reclamant. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de novembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Desestimar la part de la Reclamació que demana la publicació al web municipal de la informació sol·licitada, per manca de congruència amb la sol·licitud. 2. Finalitzar la resta de la Reclamació 794/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 794/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució , d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.