Inadmisión de reclamación al Ayuntamiento de Calella por abuso de derecho y falta de objeto de información pública

Resolució 9432021, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 793/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Polèmica amb la Policia local. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Més que d’una sol·licitud d’informació pública, estem davant d’un exercici de polèmica o confrontació dialèctica de la persona reclamant amb la Policia local de Calella, i només en aquest sentit es poden entendre els diversos apartats de la sol·licitud. No estem, per tant, en un supòsit d’exercici del dret d’accés a la informació pública (que pressuposa que la persona reclamant demana una informació que no té, i que l’Administració disposa d’ella), sinó d’un ús d’aquest dret amb finalitats diferents (polemitzar amb l’Ajuntament), cosa que es pot qualificar d’abús de dret. L’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com és el cas d’aquesta Reclamació. En conseqüència, i addicionalment al fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, també és procedent declarar la inadmissibilitat de la Reclamació per abusiva. Paraules clau: Ajuntaments. Policia local. Informació pública. Abús de dret. Sense acte previ. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 793/2021, presentada, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de juliol de 2021 la persona reclamant exposa algunes discrepàncies que manté amb l’Ajuntament de Calella i la seva Policia local i “reitera” que vol ser informat de les qüestions següents: del lloc, dia i hora que va estacionar un cotxe determinat en zona blava, una determinada data; de la distància que hi ha entre aquesta plaça i el lloc en què va tenir un incident amb la Policia local; del dia i hora que va estar a la policia local demanant una fotografia; del lloc, dia i hora que li va ser lliurada una fotografia en una determinada data i les raons per les quals els agents de la policia local amb els quals va tenir l’incident varen fer o deixar de fer determinades coses (com ara no identificar-lo, no perseguir-lo o mentir). 3. La Reclamació presentada el 9 de setembre de 2021 indica que l’Ajuntament de Calella no ha contestat la sol·licitud. 4. El 13 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 13 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 19 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Calella, que conclou: “Per tot l’exposat en l’apartat dels antecedents i havent donat resposta a la reclamació 508/2021 formulada pel mateix ciutadà i sobre el mateix assumpte que la 793/2021 davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’Ajuntament de Calella considera que la reclamació no procedeix i, així mateix, no disposa de més documentació ni de més dades que les que ja li han estat proporcionades al ciutadà amb relació amb l’expedient que motiva la seva reclamació”. Fonaments jurídics 1. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Per la seva banda, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’objecte d’aquesta sol·licitud és el següent: el lloc, dia i hora que la persona reclamant va estacionar un cotxe determinat en zona blava, en una determinada data; la distància que hi ha entre aquesta plaça i el lloc en què la persona reclamant va tenir un incident amb la Policia local; el dia i hora que la persona reclamant va estar a la policia local demanant una fotografia; el lloc, dia i hora que va ser lliurada una fotografia a la persona reclamant en una determinada data i les raons per les quals els agents de la policia local amb els quals la persona reclamant va tenir un incident varen fer o deixar de fer determinades coses (com ara no identificar-lo, no perseguir-lo o mentir). Es valora breument tot seguit cada una d’aquestes peticions. Per començar, el lloc, dia i hora que la persona reclamant va estacionar un cotxe determinat en zona blava, en una determinada data, és una informació que deu saber perfectament la mateixa persona reclamant. És més, a la mateixa sol·licitud ofereix una de les dades que demana (la data). Pel que fa a l’hora de l’aparcament, si l’Ajuntament la sap és perquè la mateixa persona reclamant li ha facilitat el tiquet de la zona blava i si l’Ajuntament sap el lloc serà pel croquis facilitat per la persona reclamant. Amb aquests elements, la sol·licitud s’ha de qualificar d’abusiva, perquè demana informació que la persona reclamant ja té, de manera que la sol·licitud és impossible que sigui en benefici del seu dret d’accés a la informació pública. Per tant, està utilitzant aquest dret amb finalitats que no li són pròpies, cosa que constitueix un indici clar d’abús de dret. En segon lloc, la distància que hi ha entre la plaça de l’aparcament indicat al paràgraf anterior i el lloc en què la persona reclamant va tenir un incident amb la Policia local és una dada que difícilment pot estar en poder de l’Ajuntament, que segurament no tenia coneixement del lloc de la plaça d’aparcament en qüestió fins que no li ha estat indicada per la persona reclamant. I mesurar la distància de via pública entre dos punts no es pot qualificar d’informació pública, sinó d’una tasca manual de naturalesa diferent, que també pot fer pel seu compte la mateixa persona reclamant amb una cinta mètrica, exactament de la mateixa manera que requereix que ho faci l’Ajuntament. En aquesta qüestió, la informació rellevant és la localització dels dos punts en qüestió, i aquesta informació està més en poder de la persona reclamant (almenys un d’ells), que de l’Ajuntament, motiu pel qual són procedents les mateixes consideracions fetes al paràgraf anterior. En tercer lloc, el mateix es pot dir en relació amb el dia i hora que la persona reclamant va estar a la policia local demanant una fotografia i amb el lloc, dia i hora que va ser lliurada una fotografia a la persona reclamant en una determinada data; en ambdues circumstàncies hi era present la persona reclamant, i és de suposar que coneix perfectament els dia, hora i lloc demanats. Finalment, sobre les raons per les quals els agents de la policia local amb els quals la persona reclamant va tenir un incident varen fer o deixar de fer determinades coses (com ara no identificar-lo, no perseguir-lo o mentir), cal dir que, més que informació pública, es tracta de mantenir un debat sobre les raons del comportament personal d’uns agents de la Policia Local de Calella, i aquestes raons difícilment es poden reconduir a informació en poder de l’Administració, que és com l’article 2.b LTAIPBG defineix el concepte d’informació pública. Més que d’una sol·licitud d’informació pública, estem davant d’un exercici de polèmica o confrontació dialèctica de la persona reclamant amb la Policia Local de Calella, i només en aquest sentit es poden entendre els diversos apartats de la sol·licitud. No estem, per tant, en un supòsit d’exercici del dret d’accés a la informació pública (que pressuposa que la persona reclamant demana una informació que no té, i que l’Administració disposa d’ella), sinó d’un ús d’aquest dret amb finalitats diferents (polemitzar amb l’Ajuntament), cosa que es pot qualificar d’abús de dret. L’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com és el cas d’aquesta Reclamació. En conseqüència, i addicionalment al fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, també és procedent declarar la inadmissibilitat de la Reclamació per abusiva. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 793/2021 per abusiva i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.