Solicitud de documentación sobre el convenio entre el Ayuntamiento de la Pobla de Cérvoles y el Arquebisbat, resuelta con estimación

Resolució 852/2022, de 13 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 791/2022 Administració reclamada: La Pobla de Cérvoles Informació reclamada: Documentació del conveni entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Donar satisfacció a l’exercici del dret d’accés a la informació pública és igual de prioritari que atendre les altres obligacions dels serveis municipals, de manera que en cap cas es pot deixar la preparació i el lliurament d’informació sol·licitada per a quan els serveis municipals no tinguin res més a fer. És normal que l’Ajuntament tingui més feina que capacitat per fer-la, però en aquests casos haurà de gestionar el seu personal i el seu temps procurant no marginar les actuacions que resultin de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Per una altra, és més que comprensible que amb els recursos humans amb què compta l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles no pugui atendre les sol·licituds d’informació de la persona reclamant dins dels terminis previstos legalment a aquests efectes, a no ser que deixin de banda les altres seves obligacions, cosa que també seria injustificable en termes de proporcionalitat i raonabilitat. La legislació de transparència i accés a la informació pública, com moltes altres lleis generals, està pensada per a l’Administració de l’Estat i les de les Comunitats autònomes, essent assumible per als ajuntaments mitjans i grans. Però per a aquells ajuntaments que només compten amb els recursos humans que posa de manifest el de la Pobla de Cérvoles, complir amb rigor les obligacions de transparència i el que resulti de diverses sol·licituds d’informació pública pot acabar sent inassumible. I es pot arribar a la paradoxa, com probablement passa en aquest cas, que l’Ajuntament pugui fonamentar, al menys parcialment, la inadmissió de les sol·licituds, per la concurrència d’una tasca complexa d’elaboració, i no pugui fer el menys, que és facilitar la informació sol·licitada, i que sembla disposat a donar, en uns terminis més adequats a la migradesa dels seus recursos de personal. L’audiència acordada per l’Ajuntament està fonamentada a l’article 31 LTAIPBG, i està justificada jurídicament. Ara bé, no és adequat a l’ordenament jurídic aplicar una modalitat d’audiència prevista per als casos d’accés a dades personals especialment protegides per a un cas en el que ni s’afecten dades personals, i molt menys especialment protegides. En aquest cas l’accés a la informació sol·licitada no depèn en absolut de la conformitat de l’Arquebisbat, ni es pot donar per suposada la seva disconformitat en cas de manca de resposta en termini; més aviat tot el contrari: l’audiència únicament té per objecte la possibilitat que la tercera persona afectada posi de manifest eventuals perjudicis que li pugui causar la divulgació de la informació demanada i encara que els posi de manifest això no impedeix en absolut que es pugui resoldre favorablement l’accés sol·licitat. La conformitat de la tercera persona afectada únicament és exigible quan està en joc l’accés a dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, però no és aquest el cas d’aquest procediment. Paraules clau: Ajuntaments. Convenis. Arquebisbat. Audiència a tercers afectats. Abús de dret. Tasca complexa d’elaboració. Termini per lliurar la informació sol·licitada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 791/2022, presentada contra l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de maig de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles “la documentació que acompanya el Conveni signat el 4 de març de 2017 entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat: - Autorització de l’Arquebisbat a Mn. Xxxx per signar el conveni. - Plànol annex on es determinen els espais i superfícies objectes de cessió i els objectes de segregació i posterior donació”. Mitjançant una sol·licitud presentada la mateixa data, la persona reclamant també demana a l’Ajuntament “la documentació derivada d'executar els acords previstos en el Conveni signat el 4 de març de 2017 entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat: - Document de la segregació dels terrenys de l’Abadia al Registre de la Propietat, previst al Conveni signat. - Document notarial i del registre de la cessió i donació d’una part del terreny de l’Abadia al Municipi de la Pobla de Cérvoles, previst al Conveni signat. - Document on l’Arquebisbat aprova el projecte global de les obres que l’Ajuntament té intenció de realitzar a l’edifici objecte de la cessió, a presentat per l’Ajuntament (en el termini d’un any des de la signatura del Conveni), previst al Conveni signat. - Despesa realitzada per l’Ajuntament en totes les instal·lacions de la parròquia, d’aigua, llum i gas de calefacció des de març de 2017, previst al Conveni i que no és reflecteixen segregats al pressupost municipal”. 3. El 27 de juny de 2022 l’Ajuntament fa la següent comunicació a la persona reclamant, en relació amb les sol·licituds anteriors: “En relació amb la seva instancia genèrica presentada a l'Ajuntament de La Pobla de Cérvoles, amb data 30 de maig de 2022 i registre d'entrada número 384/2022, en la qual ens sol·licita accés a la informació pública referent al conveni entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat de Tarragona. Li fem saber que, d’acord amb l’article 31 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC), donem tràmit d’audiència a l’Arquebisbat com a tercer afectat, ja que va ser part signant del conveni. Li informem del trasllat de la seva sol·licitud al tercer afectat i de la suspensió del termini per dictar resolució”. 4. El 27 de juny de 2022 l’Ajuntament dóna audiència a l’Arquebisbat en relació amb les sol·licituds anteriors: “Atès que dita sol·licitud d'accés comporta la comunicació de dades de caràcter personal considerats especialment protegits o pot perjudicar els seus interessos, de conformitat amb el que es disposa en l'article 31 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, en relació amb la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre de 2018, de Protecció de Dades i garantia dels drets digitals i amb l'article 7 de Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), i en relació amb el que es disposa en l'article 62 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i el dret d'accés a la informació pública, per la present se li concedeix un termini de deu dies perquè pugui manifestar el seu consentiment exprés a l'accés a la informació o realitzar les al·legacions que estimi oportunes. Si no respon en el termini requerit, es presumirà la seva disconformitat amb que s'atorgui l'accés a la informació sol·licitada”. 5. El 29 de juny de 2022 la persona reclamant “recorre” l’anterior resposta municipal tot fent les consideracions següents: “Sol·licito la informació requerida en base als següents raonaments: 1er. L'Arquebisbat per signar un conveni no queda afectat per (drets o interessos de tercers com diu l'article 31 de la Llei ). 2º. La resposta no especifica en quina data és passa la comunicació al Arquebisbat, és per saber quan s'inicia el període de deu dies per respondre l'Ajuntament. 3er. La documentació sol·licitada forma part del cos i annexos del conveni, i el seu desenvolupament. 4ª. La xifra pagada per despeses de les instal·lacions parroquials corresponen al pressupost municipal i no depenen de l'Arquebisbat. 5e. Articles de la Llei relacionats amb els fets que ens ocupen: Article 2 b i d, article 8, article 14, article 21 (no és contempla), article 25, article 31 i article 39. Allargar el processos amb les dates per evitar ser transparents no porta en lloc, només evidència la poca cultura democràtica i la deficient cultura de Bon Govern”. 6. El 14 de juliol de 2022 l’Arquebisbat de Tarragona fa saber a l’Ajuntament la seva conformitat amb el lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada. 7. El 20 de juliol de 2022 l’Ajuntament indica a la persona reclamant que “li fem saber que el volum de la informació sol·licitada, suposa una paralització dels serveis municipals, atès que el servei de SAT només el tenim dos dies, i per tant s’anirà posant a la seva disposició la informació sol·licitada de manera gradual i conforme ens ho permeti el volum de feina”. 8. El formulari de Reclamació adjunta dos escrits de la persona reclamant adreçats a l’Ajuntament, datats el 31 de juliol i el 10 d’agost, amb queixes i recriminacions sobre l’atenció rebuda amb motiu de les seves sol·licituds. 9. La Reclamació presentada el 30 d’agost de 2022 es queixa de què l’Ajuntament no ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada. 10. El 7 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 11. El 7 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 12. El 8 de setembre de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP diverses consideracions sobre el context de la informació sol·licitada. 13. El 22 de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que posa de manifest que durant l’any 2021 la persona reclamant hauria presentat a l’Ajuntament 7 sol·licituds d’informació pública i quatre més el 2022, i que els serveis municipals, que sempre que han pogut han contestat en termini les sol·licituds, disposen de recursos humans molt limitats per atendre- les i atendre al mateix temps la resta de responsabilitats municipals, ja que només compten amb una auxiliar administrativa i amb el servei de secretaria i intervenció un dia a la setmana. Malgrat tot, l’Ajuntament no denegaria la informació sol·licitada, sinó que únicament indica que serà lliurada quan els serveis municipals puguin facilitar-la. L’informe també indica que la persona reclamant presenta sempre instàncies genèriques, quan el web municipal ofereix un formulari específic de sol·licitud d’informació pública. Afirma que sembla que la persona reclamant cerqui més fer la guitza a l’Ajuntament que obtenir informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada, indicada a l’antecedent 2, és la relativa a un conveni municipal i al compliment de les seves previsions. En la mesura que es trobi en poder de l’Ajuntament s’ha de qualificar d’informació pública, en aplicació d’allò previst per l’article 2.b LTAIPBG, de manera que qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). L’Ajuntament, amb excepció de les consideracions que fa el paràgraf següent, no ha invocat cap causa legal que justifiqui denegar la informació sol·licitada, i no sembla plausible que n’hi pugui concórrer cap, motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. L’Ajuntament no ha dictat cap resolució expressa d’estimació de la sol·licitud, però tampoc ha denegat explícitament la informació sol·licitada, ja que només es limita a explicar la manca de lliurament de la informació sol·licitada per les circumstàncies de les diverses sol·licituds presentades per la persona reclamant i la manca de mitjans personals municipals per atendre- les en un termini curt de temps, posant de manifest la seva predisposició a facilitar la informació demanada tan bon punt el personal municipal tingui disposició per fer-ho. Tot i que l’Ajuntament no la qualifica en aquests termes, la pràctica de la persona reclamant presentant nombroses sol·licituds els darrers dos anys podria arribar a ser considerada com a abusiva (i, en conseqüència, esdevenir un motiu d’inadmissió de la sol·licitud), si s’acredita que realment la seva finalitat és més fer la guitza a l’Ajuntament, com indica de passada l’informe municipal, que obtenir informació. Tanmateix, la manca de dades i de consideracions que acreditin aquest eventual ús abusiu del dret descarta la concurrència d’aquesta causa d’inadmissió de les sol·licituds. La limitada disponibilitat dels recursos personals de l’Ajuntament també podria dur a acreditar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG (necessitat d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada), si es donen algunes de les circumstàncies previstes per l’article 66 del Decret 8/2021, ja que aquest mateix precepte preveu la necessitat de valorar la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat de manera proporcional als recursos municipals disponibles. En aquest sentit, pot resultar certament molt complexa d’obtenir, per un Ajuntament que només compta amb els serveis d’una auxiliar administrativa i un dia a la setmana de secretaria i intervenció municipal per dur a terme totes les seves funcions administratives, jurídiques i de gestió econòmica, algunes de la dades sol·licitades, com ara la despesa realitzada per l’Ajuntament en totes les instal·lacions de la parròquia, d’aigua, llum i gas de calefacció des de març de 2017, previst al Conveni i que no és reflecteixen segregats al pressupost municipal. Nogensmenys, l’Ajuntament no invoca la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat i opta per estar predisposat a facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Això sí: també posa de manifest que facilitarà a la persona reclamant la informació sol·licitada quan els seus serveis personals estiguin en disposició de fer-ho i que no posarà en risc l’obtenció de subvencions o altres actuacions municipals per atendre la sol·licitud d’informació de la persona reclamant. En relació amb aquestes manifestacions cal fer les següents consideracions. Per una banda, que donar satisfacció a l’exercici del dret d’accés a la informació pública és igual de prioritari que atendre les altres obligacions dels serveis municipals, de manera que en cap cas es pot deixar la preparació i el lliurament d’informació sol·licitada per a quan els serveis municipals no tinguin res més a fer. És normal que l’Ajuntament tingui més feina que capacitat per fer-la, però en aquests casos haurà de gestionar el seu personal i el seu temps procurant no marginar les actuacions que resultin de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Per una altra, és més que comprensible que amb els recursos humans amb què compta l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles no pugui atendre les sol·licituds d’informació de la persona reclamant dins dels terminis previstos legalment a aquests efectes, a no ser que deixin de banda les altres obligacions seves, cosa que també seria injustificable en termes de proporcionalitat i raonabilitat. La legislació de transparència i accés a la informació pública, com moltes altres lleis generals, està pensada per a l’Administració de l’Estat i les de les Comunitats autònomes, essent assumible per als ajuntaments mitjans i grans. Però per a aquells ajuntaments que només compten amb els recursos humans que posa de manifest el de la Pobla de Cérvoles, complir amb rigor les obligacions de transparència i el que resulti de diverses sol·licituds d’informació pública pot acabar sent inassumible. I es pot arribar a la paradoxa, com probablement passa en aquest cas, que l’Ajuntament podés fer el més, és a dir, fonamentar, al menys parcialment, la inadmissió de les sol·licituds, per la concurrència d’una tasca complexa d’elaboració, i no pugui fer el menys, que és facilitar la informació sol·licitada, i que sembla disposat a donar, en uns terminis més adequats a la migradesa dels seus recursos de personal. Les administracions sol·licitades estan obligades a resoldre les sol·licituds en el termini d’un mes i a facilitar la informació objecte d’estimació en els 30 dies següents a la resolució d’estimació. La GAIP, tanmateix, no està limitada a cap lapse temporal determinat per al compliment de les seves resolucions, de manera que pot estimar la Reclamació (que és el procedent, d’acord amb les manifestacions anteriors) i, en atenció a les circumstàncies de personal de l’Ajuntament, preveure un termini més llarg del que ve sent habitual per preparar i lliurar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Una última consideració: L’Ajuntament considera necessari donar audiència a la tercera persona afectada per la sol·licitud (l’Arquebisbat) i ho fa en termes equiparables a la concurrència de dades personals especialment protegides, posant de manifest la necessitat de consentiment de la tercera persona afectada i amb presumpció de disconformitat si no contesta dins del termini donat. La persona reclamant, per la seva banda, discrepa de la necessitat de donar audiència a l’Arquebisbat. L’audiència acordada per l’Ajuntament està fonamentada a l’article 31 LTAIPBG, i està justificada jurídicament. Ara bé: no és adequat a l’ordenament jurídic aplicar una modalitat d’audiència prevista per als casos d’accés a dades personals especialment protegides per a un cas en el que ni s’afecten dades personals, i molt menys especialment protegides. En aquest cas l’accés a la informació sol·licitada no depèn en absolut de la conformitat de l’Arquebisbat, ni es pot donar per suposada la seva disconformitat en cas de manca de resposta en termini; més aviat tot el contrari: l’audiència únicament té per objecte la possibilitat que la tercera persona afectada posi de manifest eventuals perjudicis que li pugui causar la divulgació de la informació demanada i encara que els posi de manifest això no impedeix en absolut que sigui procedent resoldre favorablement l’accés sol·licitat. La conformitat de la tercera persona afectada únicament és exigible quan està en joc l’accés a dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, però no és aquest el cas d’aquest procediment. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 791/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de tres mesos. 3. Requerir a l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 791/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.