Solicitud de certificado de calibración de cinemómetro y resultado por pérdida de objeto

Resolució 22/2020, de 10 de gener Número d’expedient de la reclamació: 790/2019 Administració reclamada: Departament d’interior. Servei Català de Trànsit. Informació reclamada: Certificat de calibratge d’un cinemòmetre. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua de l’objecte Resum: La informació objecte de reclamació va ser tramesa i rebuda per la persona reclamant en la mateixa data en què es va presentar la reclamació, tot just poques hores després de registrar-la. Per tant, des del mateix dia de la seva formalització, la reclamació havia perdut el seu objecte, de manera que cal finalitzar el procediment. Nogensmenys, cal fer un advertiment a la persona reclamant per l’incompliment del deure de comunicar qualsevol incidència que es produeixi en la tramitació del procediment de reclamació, molt en especial, quan se n’obté la resposta de l’administració, tal i com de forma expressa li va recordar aquesta Comissió en l’escrit d’admissió a tràmit de la reclamació. Aquesta manca de diligència i col·laboració en el procediment que s’ha seguit a instància seva, ha comportat que tant aquesta Comissió com l’Administració reclamada hagin esmerçat inútilment recursos públics, sempre escassos, en la tramitació d’un procediment en garantia del seu dret, que ja havia estat satisfet des de l’inici. Paraules clau: Generalitat. Organismes. Trànsit. Cinemòmetre. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament de la informació. Pèrdua d’objecte. Seguiment de la reclamació. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 790/2019, presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i el Servei Català de Trànsit, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de novembre de 2019 la persona reclamant sol·licita al Departament les següents dades relatives al cinemòmetre MULTINOVA 6F-MR, amb número d’antena 11-00-1910: “Nombre de vehicles sancionats el dia 1 de juny de 2019 a la via C-38, punt km. 8.0, durant tot el servei el qual va estar en funcionament Dades sobre certificació i de calibració de l’equip de mesura continguda a la data 1 de juny de 2019.” 3. El 2 de desembre de 2019 el Departament d’interior estima la sol·licitud d’accés a informació pública de 27 de novembre de 2019 i dóna resposta a la persona reclamant en aquests termes: ““[...] D’acord amb l’anterior, i segons la informació i documentació facilitada pel Servei Català de Trànsit, us informem que el nombre de vehicles sancionats en el servei del dia 1 de juny de 2019 a la via C-38, punt Km 8.0, va ser de 14. En el document adjunt us fem arribar còpia del certificat de calibració de l’equip de mesura, cinemòmetre, esmentat.” 4. La Reclamació presentada el 3 de desembre de 2019 posa de manifest que: “Manca rebre l’arxiu adjunt el qual s’indica de forma expressa que se’m lliura la còpia del certificat de calibració del cinemòmetre.” 5. L’11 de desembre de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que pugui rebre mentre duri la seva tramitació. 6. L’11 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 7. El 13 de desembre de 2019 la GAIP rep la resposta del Departament d’Interior on es posa de manifest que: “En relació amb la reclamació presentada davant la GAIP número 790_2019, us faig arribar còpia del comunicat que va resoldre la seva petició més el certificat del cinemòmetre que demanava. Ambdós documents varen ser notificats al sol·licitant. 8. El 17 de desembre de 2019 la GAIP sol·licita informació addicional al Departament d’interior, demanant que s’acrediti el lliurament a la persona reclamant del certificat de calibratge de l’equip de mesura, cinemòmetre, objecte de la reclamació. 9. El 20 de desembre de 2019 el Departament d’Interior fa arribar a la GAIP còpia de la comunicació electrònica adreçada a la persona reclamant amb data 3 de desembre, a la què hauria adjuntat el certificat de calibratge del cinemòmetre reclamat, i la resposta rebuda de la persona reclamant en què confirma la recepció del certificat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua d’objecte de la reclamació La reclamació es presenta contra el lliurament parcial de la informació sol·licitada, l’accés a la qual el Servei Català de Trànsit del Departament d’Interior va estimar. Concretament, la reclamació té per objecte obtenir el certificat de calibratge del cinemòmetre establert a la via C-38, punt km. 8.0 que, segons motiva la persona reclamant, mancaria incloure en la resposta rebuda del Servei Català de Trànsit. Però el cert és que durant la tramitació de la reclamació, l’Administració ha presentat a la GAIP còpia de la comunicació electrònica que va adreçar a la persona reclamant amb data 3 de desembre, en la què l’informava del mal funcionament de l’eina de notificació electrònica que li impedia tenir constància de què hagués pogut rebre la informació enviada en resposta a la seva sol·licitud, motiu pel qual li en feia nova tramesa per correu electrònic. I ha aportat, igualment, l’Administració còpia del correu electrònic rebut de la persona reclamant en resposta a aquella tramesa en què confirmava la recepció del certificat que ara es reclama. A la vista d’això, cal concloure que la informació objecte de reclamació va ser tramesa i rebuda per la persona reclamant en la mateixa data en què es va presentar la reclamació, tot just poques hores després de registrar-la. Per tant, des del mateix dia de la seva formalització, la reclamació havia perdut el seu objecte, de manera que cal finalitzar el procediment. Nogensmenys, cal fer un advertiment a la persona reclamant per l’incompliment del deure de comunicar qualsevol incidència que es produeixi en la tramitació del procediment de reclamació, molt en especial, quan se n’obté la resposta de l’administració, tal i com de forma expressa li va recordar aquesta Comissió en l’escrit d’admissió a tràmit de la reclamació. Aquesta manca de diligència i col·laboració en el procediment que s’ha seguit a instància seva, ha comportat que tant aquesta Comissió com l’Administració reclamada hagin esmerçat inútilment recursos públics, sempre escassos, en la tramitació d’un procediment en garantia del seu dret, que ja havia estat satisfet des de l’inici. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 790/2019 per la pèrdua del seu objecte, en haver lliurat l’Administració la informació objecte de reclamació el mateix dia en què va ser formalitzada la reclamació, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.