Desestimada 18/07/2024 · 46 días en resolverse

Reclamación contra el Ayuntamiento de Cubelles por solicitud de información sobre la decisión de no denunciar unos hechos, resuelta con desestimación

Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles identificar al funcionario o cargo político que decidió no denunciar unos hechos y copia de dicha orden. El reclamante alegó falta de respuesta y posterior incongruencia en la contestación. La GAIP desestimó la reclamación porque el Ayuntamiento respondió en plazo, independientemente de que la respuesta no fuera la esperada.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de acceso a la información pública fue atendida por la administración dentro del plazo de un mes establecido en el artículo 33 de la LTAIPBG.
2 La insatisfacción del recurrente basada en la incongruencia de la respuesta o la supuesta dejación de funciones no es motivo para estimar la reclamación si hubo contestación.
3 El derecho de acceso a la información pública se define por el hecho de que la información se encuentre en poder de la Administración, sin que exista un requisito explícito de veracidad en la respuesta facilitada.
4 La GAIP carece de potestades de inspección o competencias para fiscalizar la veracidad de la información proporcionada por las Administraciones en los procedimientos de acceso.

Texto completo

Resolució 963/2024, de 18 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 788/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles Informació reclamada: Quin funcionari o càrrec i/o càrrec polític ha pres la decisió de no denunciar uns fets. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Malgrat la manca de col·laboració de l’administració, el cert és que de la informació aportada per la mateixa persona reclamant es constata que l’Ajuntament va respondre la SAIP dins el termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG malgrat la resposta facilitada no el satisfà al considerar-la incongruent pel fet que suposa deixadesa en l’exercici de les funcions (antecedent 3). En aquest sentit, aquesta Comissió desestimar la Reclamació donat que la SAIP ha estat atesa malgrat la resposta no és l’esperada per la persona reclamant. Davant de la suposada inacció, res impedeix que es puguin prendre altres actuacions si la persona reclamant ho considera pertinent. Paraules clau: Ajuntaments. Informació ambiental. Zones protegides. Informes. Sense límits. Reclamació contra silenci. Informació lliurada. Desestimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 2 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 788/2024 presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Cubelles en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta de l’administració. El 27 d’abril de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament de Cubelles demanant que se l’informi de quin funcionari o càrrec i/o càrrec polític surt la decisió de no denunciar els fets descrits [en relació a la denúncia 2948/2023-3453] i se li faciliti còpia d’aquesta ordre. El 15 de juny la GAIP rep informació complementària per part de la persona reclamant. Concretament ens diu: “Que solicité se me informara de que cargo (funcionario o político) había dado la orden de no tramitar un acta denuncia que la Policía local había remitido al departamento de medio ambiente para su tramitación, contestándome el ayuntamiento que nadie a tomado la decisión de no tramitarla, resultado del todo incongruente que una administración publica responda que nadie ha tomado la decisión de no realizar una función legalmente asignada y cuyo incumplimiento puede dar lugar a responsabilidades penales por la no tramitación de un expediente administrativo. la necesidad de conocer quien ha dado la orden de no tramitar es vital para poder argumentar la correspondiente denuncia penal contra el responsable de no tramitar un acta denuncia·”. Aporta l’informe tècnic de data 9 de maig que diu: “us informem que des del departament de Medi Ambient cap funcionari o càrrec i/o càrrec polític va emetre decisió expressa de no denunciar els fets descrits”. I conclou que per aquest motiu, “no es pot satisfer la sol·licitud presentada”. El 20 de juny la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. A data d’aquesta Reclamació no s’ha rebut cap tipus d’informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de la reclamació L’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. Malgrat la manca de col·laboració de l’administració, el cert és que de la informació aportada per la mateixa persona reclamant es constata que l’Ajuntament va respondre la SAIP dins el termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG malgrat la resposta facilitada no el satisfà al considerar-la incongruent pel fet que suposa deixadesa en l’exercici de les funcions (antecedent 3). En aquest sentit, aquesta Comissió desestima la Reclamació donat que la SAIP ha estat atesa malgrat la resposta no és l’esperada per la persona reclamant. Davant de la suposada inacció, res impedeix que es puguin prendre altres actuacions si la persona reclamant ho considera pertinent. Amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juliol de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 788/2024 d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 3, declarar finalitzat el procediment i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.