Reclamación sobre acceso a información de plazas del Cuerpo de Abogacía en proceso de estabilización y rectificación de error material en resolución previa

Resolució 850/2022/CE, de 17 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 788/2022 Administració reclamada: Departament de la Presidència Informació reclamada: Places no ofertes en el procés d’estabilització. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: S’ha produït un error de fet en la Resolució 850/2022, de 13 d’octubre, d’estimació parcial i desestimació parcial de la Reclamació 788/2022, que es corregeix a l’empara de la facultat de les administracions públiques de rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes, d’acord amb el que preveu l’article 109 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persones interessades. Personal de l’Administració. Processos selectius. Places ofertes. Reclamació contra inadmissió. Informació inexistent. Tasca complexa d’elaboració. Correcció errades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El Ple de la GAIP de 13 d’octubre de 2022 va aprovar la Resolució 850/2022, de 13 d’octubre, d’estimació parcial i desestimació parcial de la Reclamació 788/2022. Un cop notificada la Resolució la persona reclamant posa de manifest a la GAIP que “en l’apartat segon de la part dispositiva de la Resolució s’hi conté un error material, atès que es desestima la reclamació relativa als apartats 1 a 4 i 6 a 10, quan la desestimació parcial, de forma congruent amb el fonament de dret segon i l’apartat primer de la part dispositiva, hauria de ser la desestimació parcial dels apartats 1 a 4 i 6 a 9.”. 2. A la vista d’aquests fets, la persona reclamant demana a la GAIP la correcció pertinent de la Resolució de referència. Fonament jurídic L’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LCAP), estableix que les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instàncies de les persones interessades, els errors materials, de fet o aritmètics que hi ha als seus actes. En aquestes circumstàncies, la persona reclamant té dret a la correcció de la Resolució de la GAIP a fi i efecte que reflecteixi correctament la data de celebració del Ple que aprova la Resolució de referència. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de novembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Rectificar l’apartat 2 de la Resolució 850/2022, de 13 d’octubre, als efectes de garantir la seva congruència amb els fonaments jurídics de la Resolució. A aquests efectes, l’apartat 2 de la Resolució quedarà redactat en els termes següents: - “2. Desestimar parcialment la Reclamació 788/2022 i considerar ajustada a dret la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, indicada a l’antecedent 2, en relació als seus apartats 1 a 4 i 6 a 9”. 2. Notificar aquesta correcció a les parts i publicar al web de la GAIP el text sencer corregit de la Resolució 850/2022, de 13 d’octubre, que consta annex a la present Resolució. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Resolució 850/2022, de 13 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 788/2022 Administració reclamada: Departament de la Presidència Informació reclamada: Places no ofertes en el procés d’estabilització. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial. Resum: És cert, com argumenten les persones reclamants, que l’oferta d’estabilització de l’Acord GOV/105/2022 parteix de la identificació i subsegüent suma de places que es troben en una determinada situació de cobertura interina, però no és això el que demana la sol·licitud, sinó que demana la determinació de places ofertes, que no és el mateix. No s’ofereixen places determinades, sinó només un nombre de places, de manera que si bé les places que reunien els requisits legals per a aquesta convocatòria d’estabilització en el moment de l’Acord GOV/105/2022 són les que determinen el nombre de les ofertes, es podria donar el cas que al moment d’adjudicar-les alguna de les places afectades hagués canviat de situació i no fos susceptible d’adjudicació. Per tant, la inadmissió d’aquesta part de la sol·licitud és fonamentada raonablement. La resolució impugnada ni fa referència a cap dels fets indiciaris d’una tasca inassumible i desproporcionada, ni a la necessitat de cap tasca especial d’anàlisi o interpretació, ni a què no es pugui comptar amb serveis informàtics. I la referència al volum d’informació, que no és determinant, és del tot inexacta, perquè es demana en relació amb els llocs de treball de l’Advocacia de la Generalitat, que ni de molt lluny es deuen acostar als 46.000 invocats pel Departament; més aviat als 30 apuntats pels reclamants, o no massa més. De fet, la resolució impugnada ni tan sols intenta acreditar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG, considerant suficient la referència a què els seus efectius humans estan molt ocupats actualment i no es poden dedicar, per aquest motiu, a servir el dret d’accés a la informació pública. La DGFP hauria de saber que satisfer les demandes derivades de l’exercici del dret d’accés a la informació pública són igual de dignes d’atenció que qualsevol de la resta de les seves responsabilitats, i si té molta pressió de feina caldrà que atengui de forma equilibrada les seves diverses obligacions, sense menystenir la de facilitar la informació pública que li sigui demanada. La DGFP també fa una consideració en el sentit que “la puntuació corresponent als mèrits pels serveis prestats en el cos d’advocacia, de les persones que siguin admeses en els respectius processos de selecció, es farà pública en el transcurs del corresponent procés selectiu d’estabilització i seran accessibles des del lloc web habilitat a l’efecte per l’òrgan convocant”. Al marge que no està clar que aquesta sigui la informació demanada pels apartats 5 i 10 de la sol·licitud, el fet que la informació demanada hagi de ser objecte de publicació pot ser una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública, en aplicació de l’article 29.1.c LTAIPBG. Però per acreditar aquesta causa d’inadmissibilitat cal que la futura publicació de la informació sigui en virtut de les obligacions de transparència del títol II LTAIPBG (i no sembla que sigui aquest el cas), que la publicació s’hagi de fer dins dels propers tres mesos (cosa que ni tant sols és objecte de referència) i que sigui accessible per a tothom, i només per a les persones admeses als respectius processos selectius. Per tant, aquestes consideracions tampoc justifiquen la inadmissió dels apartats 5 i 10 de la sol·licitud. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persones interessades. Personal de l’Administració. Processos selectius. Places ofertes. Reclamació contra inadmissió. Informació inexistent. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 3. El 29 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 788/2022, presentada per diverses persones interessades contra la Direcció General de la Funció Pública (DGFP) del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. Les persones reclamants no sol·liciten el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 4. El 27 de juny de 2022, amb ocasió d’un recurs de reposició contra l’ l’Acord GOV/105/2022, de 24 de maig, pel qual s’aprova l’Oferta d’Ocupació Pública d’Estabilització d’Ocupació Temporal de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, les persones reclamants demanen a la DGFP la informació següent: “1.- Que identifiqui les 7 places ofertes a l’Acord GOV/105/2022. 2.- Que indiqui on es troben ubicades aquestes 7 places. 3.- Que indiqui des de quina data resten ocupades i fins quan, si escau. 4.- Que identifiqui la resta de places del Cos d’Advocacia, que actualment siguin ocupades per personal interí, amb indicació de les dates d’ocupació de les mateixes des de l’1 de gener de 2016. 5.- Que indiqui les places del Cos d’Advocacia que, no trobant-se en les situacions anteriors, constin actualment pressupostades, amb indicació de si han estat ocupades amb anterioritat i períodes d’ocupació des de l’1 de gener de 2015. En igual sentit, en relació amb les places objecte d’oposició d’estabilització, se sol·licita la informació següent: 6.- Que identifiqui les 4 places ofertes a l’Acord GOV/105/2022. 7.- Que indiqui on es troben ubicades aquestes 4 places. 8.- Que indiqui des de quina data resten ocupades i fins quan, si escau. 9.- Que identifiqui la resta de places del Cos d’Advocacia, que actualment siguin ocupades per personal interí, amb indicació de les dates d’ocupació de les mateixes i circumstàncies que hi concorren, des de l’1 de gener de 2016. 10.- Que indiqui les places del Cos d’Advocacia que, no trobant-se en les situacions anteriors, constin actualment pressupostades, des de l’1 de gener de 2015”. 5. La resolució de la DGFP de 19 de juliol de 2022 inadmet la sol·licitud anterior sobre la base de les següents consideracions: “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada s’ha d’inadmetre en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. En aquest sentit, i en concret en relació amb la convocatòria número 300, l’aparat dotzè de les bases comunes que regeixen la convocatòria, informen que la convocatòria d'aquests processos de selecció no fa referència a llocs de treball específicament identificats, sinó exclusivament al nombre de places que es convoquen dels corresponents cossos, escales o especialitats, i que els llocs de treball es concreten, en tot cas, amb motiu de la seva adjudicació, a la finalització dels respectius processos selectius. D’altra banda, d’acord amb l’article 29.1b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, concorre causa d’inadmissió atès la informació a la qual es demana accés fa referència a un nombre indeterminat de persones que hagin pogut ocupar amb relació d’interinatge el cos d’advocacia, amb la seva antiguitat al cos, així com les places pressupostades i els seus períodes ocupació. Obtenir aquesta informació requereix una tasca d’elaboració inassumible actualment amb els mitjans de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, els quals estan assignats als processos estabilització de les més 46.000 places que s’han ofertat, tant de personal laboral com funcionari. D’acord amb les bases comunes de les convocatòries d'estabilització, la puntuació corresponent als mèrits pels serveis prestats en el cos d’advocacia, de les persones que siguin admeses en els respectius processos de selecció, es farà pública en el transcurs del corresponent procés selectiu d’estabilització i seran accessibles des del lloc web habilitat a l’efecte per l’òrgan convocant: https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio-publica/proces- destabilitzacio- de-locupacio-temporal/concurs-de-merits/”. 6. La Reclamació presentada el 29 d’agost de 2022 fa les consideracions següents: “vam interessar de forma complementària que se’ns facilités informació relativa al temps d’ocupació de les places actualment ocupades per personal interí, que actualment son, almenys, 26 places, atès que aquesta informació és determinant per saber quines places compleixen els requisits de les DA 6a i 8a Llei 20/2021, de 28 de desembre i, en conseqüència, haurien d’haver sortit en el procés d’estabilització per concurs de mèrits o per oposició. En canvi, l’administració ens va negar l’accés a la informació pública interessada en base a dos arguments poc rigorosos i que no se sostenen. En el primer l’administració sosté que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, atès que, segons se’ns diu, les bases comunes que regeixen la convocatòria, informen que la convocatòria d'aquests processos de selecció no fa referència a llocs de treball específicament identificats, sinó exclusivament al nombre de places que es convoquen dels corresponents cossos, escales o especialitats, i que els llocs de treball es concreten, en tot cas, amb motiu de la seva adjudicació, a la finalització dels respectius processos selectius. Aquest argument és insostenible perquè les places que havien de sortir en el procés d’estabilització era perquè complien el requisit objectiu que preveia la Llei 20/2021, de 28 de desembre, això és, (i) que haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de forma ininterrompuda amb anterioritat a l’1 de gener de 2016 o (ii) que fossin places vacants de naturalesa estructurals ocupades de forma temporal per personal amb una relació, d’aquesta naturalesa anterior a l’1 de gener de 2016 (DA 6a i 8a Llei 20/2021, de 28 de desembre). Per tant, l’administració té perfectament identificades quines son les places del cos d’Advocats ocupades per personal interí i ha de tenir perfectament identificades les places que ha tret al procés d’estabilització perquè complien el requisit objectiu previst en la norma perquè d’altra forma no les hauria pogut convocar. Entenem que no és de rebut negar l’accés a aquesta informació amb l’excusa que no té identificades els llocs de treball, atès que aquesta identificació és la que li ha permès determinar el nombre de places que ha tret al procés d’estabilització. (...) I no genera cap dubte que la informació sol·licitada és informació pública que té l’administració pel compliment de les seves funcions d’ordenació i gestió dels recursos humans i que hem requerit a l’administració per garantir l’exercici del dret fonamental d’accés a la funció pública en condicions d’igualtat. A títol de conclusions d’aquesta consideració, ens resulta evident que per a determinar quines places del cos d’Advocats havien de sortir en concurs de mèrits i en l’oposició l’Administració havia de determinar quines places complien els requisits objectius establerts en la norma estatal, traient les places que sí els complien i descartant la resta de places ocupades per personal interí que no complien els requisits legals, de manera que la informació sol·licitada ja ha estat tractada i elaborada per l’administració de forma prèvia a la publicació de l’Oferta d’ocupació Pública i, per tant, se’ns fa difícil d’entendre quin motiu justifica la denegació d’accés a informació de caràcter públic que té l’administració a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. Per últim, l’administració utilitza un segon argument per negar l’accés a la informació sol·licitada, aquesta basada en l’article 29.1b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, perquè, segons sosté l’administració, requereix una tasca d’elaboració inassumible actualment amb els mitjans de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, atès que la informació fa referència a un nombre indeterminat de persones que hagin pogut ocupar amb relació d’interinatge el cos d’advocacia, amb la seva antiguitat al cos, així com les places pressupostades i els seus períodes ocupació. En la consideració anterior ja hem posat en valor que la informació sol·licitada és una informació ja elaborada o a disposició de l’administració, atès que era condició prèvia de la publicació del procés d’elaboració determinar quines places i quines no complien els requisits de la norma, que, a la fi, és la informació que sol·licitàvem. En aquest sentit, en cap cas hem sol·licitat informació relativa a un “nombre indeterminat de persones que hagin pogut ocupar amb relació d’interinatge el cos d’advocacia, amb la seva antiguitat al cos”, tal com diu l’administració, només hem demanat, en exercici del dret a la informació pública, els períodes d’ocupació de les places que han sortit al procés d’estabilització, per concurs de mèrits i per oposició, i alhora, els períodes d’ocupació de les places que no han sortit en el procés d’estabilització perquè l’administració ha considerat que no complien els requisits legals, atès que considerem, en contra de l’administració, que hi ha algunes places que sí complien aquests requisits i, per tant , haurien d’haver sortit al procés d’estabilització. A més a més, no estem demanant informació de totes les places que han sortit al procés d’estabilització, sinó que únicament demanem la informació relativa a les places del cos d’advocacia de la Generalitat i, en concret, a les places ocupades per personal interí, això és, al voltant d’una trentena de places, la qual cosa no suposa una tasca excessiva per l’administració i, en tot cas, d’acord amb l’article 29.1 b) 19/2014, del 29 de desembre, tampoc seria causa d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’informació”. 7. L’1 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant que presenta el formulari de Reclamació sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. L’1 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El quinze de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament i la còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació. L’informe posa de manifest el següent: “En la reclamació la persona interessada al·lega que “l’administració té perfectament identificades quines son les places del cos d’Advocats ocupades per personal interí i ha de tenir perfectament identificades les places que ha tret al procés d’estabilització perquè complien el requisit objectiu previst en la norma perquè d’altra forma no les hauria pogut convocar”. Les places es concreten, tal i com estableix l’apartat dotzè de les bases comunes que regeixen la convocatòria i, com s’ha exposat en la resolució d’inadmissió de la sol·licitud, en tot cas, a la finalització dels processos selectius. La Direcció General de Funció Pública no és coneixedora de quins són els concrets llocs objecte d’oferta i de convocatòria, en tant que la seva concreció i publicació s’efectuarà, d’acord amb les bases de la convocatòria, amb motiu del denominat acte d’adjudicació de places. A aquest efecte, cal tenir en compte que, d’acord amb la normativa vigent en el moment de l’aprovació de l’oferta d’ocupació pública i la convocatòria, no s’exigeix aquesta determinació a priori de les concretes places que s’oferten i convoquen, sinó només el seu nombre, produint-se aquesta determinació, d’acord amb les bases de la convocatòria, un cop desenvolupades les fases del procés selectiu. Així ho contempla la Resolució 43/2022, de 20 de gener, que va emetre la GAIP en desestimar la reclamació per considerar que la Direcció General de Funció Pública no és coneixedora dels llocs concrets que s’oferten fins al moment de l’adjudicació, d’acord amb els criteris establerts en les bases, els quals resulten ajustats a dret. En la reclamació interposada davant la GAIP, la persona sol·licita la informació relativa a les places del cos d’advocacia de la Generalitat i, concretament, aquelles ocupades per personal interí, al·legant que no resulta una tasca excessiva per l’administració donat que es tracta d’una trentena de places aproximadament. La inadmissió d’aquesta informació està motivada per la dificultat d’elaborar aquesta informació actualment independentment del volum del cos en qüestió. Per facilitar aquesta informació, com s’explica en la resolució, es requereix destinar uns mitjans de la Secretaria d’Administració i Funció Pública que actualment es troben íntegrament assignats als processos d’estabilització en global, els quals no es poden desviar de les seves funcions i els terminis establerts per elaborar una informació que es farà publica en el transcurs del procés selectiu i serà accessible des del lloc web”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de les persones reclamants a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment és la indicada a l’antecedent 2, que demana, en relació amb l’àmbit de l’Advocacia de la Generalitat, per una banda, diverses dades d’identificació de les places ofertes a l’Acord GOV/105/2022, de 24 de maig, pel qual s’aprova l’Oferta d’Ocupació Pública d’Estabilització d’Ocupació Temporal de la Generalitat de Catalunya i, per l’altra, diversa informació sobre places cobertes interinament. En la mesura en què es trobi en poder de l’Administració, es tracta d’informació pública, ja que fa referència a quelcom tant essencialment públic com és el personal al servei de l’Administració. En conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. En relació amb la part de la sol·licitud que demana dades de les places ofertes a l’Acord GOV/105/2022, la DGFP invoca la inexistència de la informació sol·licitada, perquè la concreció de les places no té lloc fins a la fase final del procés de selecció, de conformitat amb les bases de la convocatòria, i aquesta inexistència seria motiu d’inadmissió de la sol·licitud i es remet, en aquest sentit, a la Resolució de la GAIP 43/2022. La resolució citada de la GAIP, també en relació amb una sol·licitud que demanava la identificació de places d’una convocatòria en el marc d’un procés d’estabilització de personal, considera fonamentada la inadmissió de la sol·licitud acordada per la DGFP perquè va detallar de forma extensa el risc d’identificar a l’inici del procés selectiu places a cobrir que poden variar en la seva situació al llarg del procés en qüestió, amb possible incidència en expectatives que es podrien veure frustrades, motiu pel qual la DGFP remet al moment d’adjudicació de les places la seva determinació. Les consideracions sobre aquesta qüestió fetes en aquell moment per la DGFP (més rigoroses i desenvolupades que les que aporta a aquest procediment), recollides als antecedents de la Resolució 43/2022 i que els seus fonaments jurídics consideren prou consistents per inadmetre la sol·licitud, són reproduïbles en aquest cas, i més si la DGFP invoca expressament aquell antecedent. És cert, com argumenten les persones reclamants, que l’oferta d’estabilització de l’Acord GOV/105/2022 parteix de la identificació i subsegüent suma de places que es troben en una determinada situació de cobertura interina, però no és això el que demana la sol·licitud, sinó que demana la determinació de places ofertes, que no és el mateix. No s’ofereixen places determinades, sinó només un nombre de places, de manera que si bé les places que reunien els requisits legals per a aquesta convocatòria d’estabilització en el moment de l’Acord GOV/105/2022 són les que determinen el nombre de les ofertes, es podria donar el cas que al moment d’adjudicar- les alguna de les places afectades hagués canviat de situació i no fos susceptible d’adjudicació. Per tant, la inadmissió d’aquesta part de la sol·licitud és fonamentada raonablement. Les consideracions fetes al paràgraf anterior justifiquen inadmetre els apartats de la sol·licitud que demanen informació sobre les places ofertes per l’Acord GOV/105/2022 (apartats 1 a 3 i 6 a 8), així com també els altres apartats el contingut dels quals es defineix negativament a partir de la determinació de les places ofertes indicades, concretament els que es remeten per a la seva determinació a “la resta de places (“resta” en el sentit de no ser incloses a la convocatòria de l’Acord GOV/105/2022) del Cos d’Advocacia, que actualment siguin ocupades per personal interí” (apartats 4 i 9). En conseqüència, estaria justificada raonablement la inadmissió dels apartats de la sol·licitud que demanen informació sobre les places ocupades per personal interí, ja que la seva determinació depèn de les que acabin sent afectades pel procés selectiu iniciat per l’Acord GOV/105/2022 (apartats 1 a 4 i 6 a 9 de la sol·licitud). En canvi, els apartats de la sol·licitud que demanen informació sobre les places del Cos de l’Advocacia de la Generalitat, que actualment (per actualment s’ha d’entendre a la data de presentació de la sol·licitud) no estan ocupades per personal interí i que constin actualment pressupostades (apartats 5 i 10), inclosa la dada de si han estat ocupades amb anterioritat i períodes d’ocupació des de l’1 de gener de 2015 (apartat 5), no estarien afectats per la invocació feta per la DGFP sobre la inexistència d’aquesta informació. Es dedueix de les respostes del Departament que, al seu entendre, la part de la sol·licitud relativa a aquests apartats és inadmissible en base a les consideracions següents: “la informació a la qual es demana accés fa referència a un nombre indeterminat de persones que hagin pogut ocupar amb relació d’interinatge el cos d’advocacia, amb la seva antiguitat al cos, així com les places pressupostades i els seus períodes ocupació. Obtenir aquesta informació requereix una tasca d’elaboració inassumible actualment amb els mitjans de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, els quals estan assignats als processos estabilització de les més 46.000 places que s’han ofertat, tant de personal laboral com funcionari. D’acord amb les bases comunes de les convocatòries d'estabilització, la puntuació corresponent als mèrits pels serveis prestats en el cos d’advocacia, de les persones que siguin admeses en els respectius processos de selecció, es farà pública en el transcurs del corresponent procés selectiu d’estabilització i seran accessibles des del lloc web habilitat a l’efecte per l’òrgan convocant: https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio- publica/proces- destabilitzacio-de-locupacio-temporal/concurs-de-merits/”. Segons la DGFP, aquestes consideracions justificarien l’aplicació de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG, en els termes desenvolupats per l’article 66 del Decret 8/2021 (necessitat d’una tasca complexa d’elaboració). Les consideracions aportades per la DGFP a aquest procediment no acrediten la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada. Segons l’article 66 del Decret 8/2022, “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. La resolució impugnada ni fa referència a cap dels fets indiciaris d’una tasca inassumible i desproporcionada, ni a la necessitat de cap tasca especial d’anàlisi o interpretació, ni a què no es pugui comptar amb serveis informàtics. I la referència al volum d’informació, que legalment no és determinant, és del tot inexacta, perquè es demana en relació amb els llocs de treball de l’Advocacia de la Generalitat, que ni de molt lluny es deuen acostar als 46.000 invocats pel Departament; més aviat als 30 apuntats pels reclamants, o no massa més. De fet, la resolució impugnada ni tan sols intenta acreditar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG, considerant suficient la referència a què els seus efectius humans estan molt ocupats actualment i no es poden dedicar, per aquest motiu, a servir el dret d’accés a la informació pública. La DGFP hauria de saber que satisfer les demandes derivades de l’exercici del dret d’accés a la informació pública són igual de dignes d’atenció que qualsevol de la resta de les seves responsabilitats, i si té molta pressió de feina caldrà que atengui de forma equilibrada les seves diverses obligacions, sense menystenir la de facilitar la informació pública que li sigui demanada. La DGFP també fa una consideració en el sentit que “la puntuació corresponent als mèrits pels serveis prestats en el cos d’advocacia, de les persones que siguin admeses en els respectius processos de selecció, es farà pública en el transcurs del corresponent procés selectiu d’estabilització i seran accessibles des del lloc web habilitat a l’efecte per l’òrgan convocant”. Al marge que no està clar que aquesta sigui la informació demanada pels apartats 5 i 10 de la sol·licitud, el fet que la informació demanada hagi de ser objecte de publicació pot ser una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública, en aplicació de l’article 29.1.c LTAIPBG. Però per acreditar aquesta causa d’inadmissibilitat cal que la futura publicació de la informació sigui en virtut de les obligacions de transparència del títol II LTAIPBG (i no sembla que sigui aquest el cas), que la publicació s’hagi de fer dins dels propers tres mesos (cosa que ni tant sols és objecte de referència) i que sigui accessible per a tothom, i no només per a les persones admeses als respectius processos selectius. Per tant, aquestes consideracions tampoc justifiquen la inadmissió dels apartats 5 i 10 de la sol·licitud. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 788/2022 i declarar el dret de les persones reclamants a la informació sol·licitada pels apartats 5 i 10 de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 788/2022 i considerar ajustada a dret la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, indicada a l’antecedent 2, en relació als seus apartats 1 a 4 i 6 a 9. 3. Requerir al Departament de la Presidència que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies. 4. Requerir al Departament de la Presidència a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 788/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.