Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat información sobre actuaciones derivadas de denúncias por barreras arquitectónicas en 2019. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento respondió extemporáneamente informando de la inexistencia de dicha información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según los artículos 39.1 de la LTAIPBG y 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La respuesta del Ayuntamiento indicando que no existe constancia de haber recibido denúncias constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
4
La resolución de la solicitud durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 817/2020, de 28 de desembre
Número d'expedient de la reclamació: 787/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Informació reclamada: Actuacions en relació amb denúncies per barreres arquitectòniques.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació
Resum: L'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d'aquest procediment efectivament, li ha indicat que tal informació no existeix, amb
la qual cosa dona la resposta que, pel que sembla, procedeix a la seva sol·licitud. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificava.
Paraules clau: Ajuntaments. Denúncies. Barreres arquitectòniques. Reclamació contra silenci.
Derivació. Silenci administratiu.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 787/2020, presentada contra
l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació
pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de
mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 d'octubre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud al registre del
Departament de la Presidència de la Generalitat, que sol·licita a l'Ajuntament de Sant Boi
de Llobregat, en relació amb les denúncies en matèria de barreres arquitectòniques que li
haurien estat derivades pel Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies
(DTASF) durant el 2019, (i) detall complet de les actuacions realitzades per l'Ajuntament
des de la recepció de la derivació, en relació amb cada una de les denúncies, (ii) estat
actual de totes les barreres arquitectòniques i (iii) data màxima d'eliminació de totes les
barreres arquitectòniques.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
3. La Reclamació presentada el 30 de novembre de 2020 indica que la sol·licitud anterior no
ha estat contestada i que la seva finalitat és posar de manifest el descontrol de les
denúncies sobre barreres arquitectòniques des de la que la Generalitat les deriva als
municipis. Assenyala també que va presentar la sol·licitud electrònica d'informació pública
el 24 de setembre de 2020, que va rebre justificant de recepció i requeriment de concreció
el 28 del mateix mes i que el 2 d'octubre del mateix any hauria respost aquest requeriment.
4. El 2 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de
procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 7 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Sant Boi de
Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4
RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud
d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 18 de desembre de 2020 la GAIP rep la documentació requerida a l'Ajuntament de Sant
Boi de Llobregat, que inclou la resposta a la seva sol·licitud facilitada a la persona reclamant.
Concretament, se li indica que els serveis municipals no tenen constància d'haver rebut cap
denúncia de barreres arquitectòniques per part del DTASF el 2019, motiu pel qual no podrien
facilitar la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment; efectivament, li ha indicat
que tal informació no existeix, amb la qual cosa dona la resposta que, pel que sembla,
procedeix de la seva sol·licitud. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja
que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de
formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 28 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 787/2020 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de
la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la
Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.