Inadmisión parcial y finalización por pérdida de objeto de reclamación sobre acceso a información urbanística en Madremanya

Resolució 212/2024, de 22 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 786/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Madremanya Informació reclamada: Aprovació inicial d’un Projecte de modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i finalització per la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Algunes de les pretensions de la part reclamant no tindrien empara en el dret d’accés a la informació pública, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG. Per tant, la Reclamació ha de ser parcialment inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Per contra, i pel que fa a la resta de pretensions relatives pròpiament a l’accés a la informació pública sol·licitada, els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme. Planejament. Normes subsidiàries. Reclamació contra silenci. Manca d’informació pública. Inadmissió parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda parcial. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 18 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 786/2023, presentada per una persona física en representació de l’Associació de naturalis tes de Girona contra l’Ajuntament de Madremanya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 18 d’abril de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Madremanya l’accés a “ la informació relativa a l’aprovació inicial del Projecte de modificació puntual núm. 8 de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic”, de manera que també es “prenguin les mesures oportunes per a posar a disposició del públic” aquesta informació. Igualment es demana “Que s’acordi declarar nul el termini d’exposició pública vençut o, en el seu defecte, ampliat abans no expiri tal i com estableix l’article 32.4 de la Llei 39/2015, de 1 de octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques”. La Reclamació presentada el 18 d’agost indica que les peticions contingudes en la sol·licitud d’accés a la informació no han estat contestades . També s’hi fa constar que: “Es va posar a exposició pública per mitjà d'edicte al BOP l’obertura de la modificació de les NNSS de Madremanya. Vam reclamar la documentació en diverses ocasions al no trobar-la al web municipal. Veient que s'acabava el període d'al·legacions, en vam presentar unes envers la nostra vulneració d'accés a la informació pública 18/4/23, a la qual vam presentar queixa a posteriori per seguir sense aportar la documentació (7/7/23)”. El 25 d’agost de 2023, la GAIP requereix a la persona física reclamant que acrediti la representació d’acord amb la qual estaria actuant en el marc de la reclamació, la qual cosa efectua en data 29 d’agost. El 30 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data de 30 d’agost, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Madremanya i li requereix que, dins del termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió. Aquest requeriment es repeteix el dia 26 de setembre de 2023, afegint-hi la petició d’un informe on s’exposin els antecedents de fet i els fonaments de dret que fonamentin el posicionament de l’Ajuntament, així com l'expedient complet relatiu a la sol·licitud d'accés a la informació pública tramitada per l’administració. Es succeeixen reiterats intents de contacte telefònic i per correu electrònic amb l’Ajuntament reclamat, a l’efecte de poder convocar la mediació. Finalment, i gràcies a un breu contacte telefònic, es comunica verbalment a la GAIP que la informació ja s’hauria facilitat, i la Comissió ho posa en coneixement de la part reclamant, el 15 de gener de 2024. Atesa la conversa telefònica, el mateix dia 15 de gener la GAIP torna a requerir formalment a l’Ajuntament de Madremanya en el mateix sentit que l’antecedent número 7, sense obtenir ni el posicionament municipal ni la facilitació d’unes dates per a celebrar la mediació que encara es demanava. El dia 18 de gener de 2023, i en resposta de la comunicació tramesa per la GAIP, la part reclamant exposa literalment que “constatem que no hem rebut cap documentació ni comunicació per part de l'Ajuntament de Madremanya envers l'expedient reclamat a la GAIP. Per tant seguim sol·licitant la intervenció de la GAIP per resoldre aquesta vulneració de drets”. Finalment, el 2 de febrer de 2024 la GAIP rep una comunicació de l’arquitecte municipal de Madremanya, en la qual es diu que “En relació a la modificació puntual número 8, que es va aprovar inicialment, feia referència a les tanques en sòl no urbanitzable, definició de tipus i distàncies en relació a vials. Una vegada aprovada vàrem detectar que havia de ser més àmplia i vàrem aturar la tramitació. En aquest moment estem en fase de tornar-ho a redactar. Una vegada ho hàgim finalitzat, tornarem a iniciar el procés amb l'aprovació inicial i exposició pública. Als Naturalistes de Girona els vaig trucar i els hi vaig explicar que havíem aturat la tramitació per a revisar l'abast de la modificació”. En data 14 de febrer de 2024 la GAIP tramet la informació facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, fent-li saber que, si en el termini de tres dies no indica el contrari, aquesta Comissió entendrà que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública presentada i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. A data d’aquesta Resolució, no consta a la Comissió cap resposta de la part actora. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la Comissió les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat parcial de la reclamació, quant a les pretensions de publicitat activa i altres que no constitueixen informació pública En el cas que ens ocupa, una de les pretensions de la part actora consisteix en que “ es “prenguin les mesures oportunes per a posar a disposició del públic la informació relativa a l’aprovació inicial del Projecte de modificació puntual núm. 8 de les Normes Subsidiàries de Planejament U rbanístic”. D’un cantó, convé recordar que ens trobem en un àmbit determinat per les obligacions de publicitat activa que s’imposen a l’Ajuntament des de la normativa de transparència i la normativa sectorial, en matèria d’urbanisme. Com ha senyalat aquesta Comissió de manera reiterada, si una determinada informació ha de ser objecte de publicitat activa, per així determinar-ho clarament algun dels articles 9 a 15 LTAIPBG i/o la legislació sectorial, i no ho és, de manera que si algú la vol obtenir no la pot trobar al portal de transparència corresponent i per aconseguir-la ha de suportar els costos i dilacions del procediment d'exercici del dret d'accés a la informació pública, i ni així l'obté, resulta que el subjecte públic obligat a facilitar-la incompleix doblement la legislació de transparència. Nogensmenys, però, la GAIP no disposa de competències per a comminar a l’Ajuntament a una determinada publicació activa, atès que les seves competències es limiten a la garantia del dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit, l’LTAIPBG regula dues institucions que tenen característiques i règim jurídic diferents: la transparència o publicitat activa, per una banda, i el dret d’accés a la informació pública, per l’altra. Les obligacions de les administracions públiques en matèria de transparència o publicitat activa són regulades pel títol II de l’LTAIPBG, i la seva significació és que hi ha tot un seguit de matèries sobre les quals les administracions públiques han d’oferir informació a través de les seves pàgines web, de manera que qualsevol persona pugui accedir - hi, sense necessitat de formalitzar cap sol·licitud ni de fer cap tràmit, a part de navegar per internet. Per la seva banda, el dret d’accés a la informació pública, que és regulat pel títol III de la GAIP, s’exerceix mitjançant sol·licituds que qualsevol persona pot adreçar a qualsevol administració, amb la finalitat d’obtenir directament informacions determinades, i pot tenir per objecte qualsevol informació que l’administració concernida tingui en el seu poder. Una part de la sol·licitud de la persona reclamant indicada a l’antecedent 2 s’emmarca dins de la transparència o publicitat activa, perquè no demana accedir a informació determinada, sinó que l’Ajuntament la publiqui en el seu web. Doncs bé, la GAIP no té atribuïdes legalment competències per obligar les administracions públiques de Catalunya a complir les seves obligacions de publicitat activa. Això vol dir que aquesta pretensió de la persona reclamant resta fora del marge de competències de la GAIP, motiu pel qual és procedent inadmetre aquesta Reclamació pel que fa a l’adopció de mesures oportunes per a posar a disposició del públic la informació sol·licitada. En un segon ordre de coses, també constitueix una pretensió de la part actora “q ue s’acordi declarar nul el termini d’exposició pública vençut o, en el seu defecte, ampliat abans no expiri tal i com estableix l’article 32.4 de la Llei 39/2015, de 1 de octubre”, com ha quedat igualment reflectit a l’antecedent número 2. En aquest sentit, el procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit anteriorment. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Aquestes consideracions són necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest procediment cap al·legació relativa a la correcció dels procediments seguits per l’administració reclamada, i que aquesta Comissió no entrarà a valorar-los, perquè no disposa de cap competència revisora d’aquesta actuació. Com es pot apreciar amb tota claredat en el cas que ara ens ocupa, les pretensions de la persona reclamant que ara s’analitzen no reuneixen el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per a la informació pública, consistent bàsicament en estar en poder de l’Administració. D’acord amb totes les consideracions anteriors, l es dues pretensions contemplades en aquest fonament jurídic no tindrien empara en el dret d’accés a la informació pública, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG abans recollit. Per tant, la Reclamació ha de ser parcialment inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Pèrdua sobrevinguda d’una part de l’objecte de la Reclamació Pel que fa a la resta de pretensions plantejades per la part actora, relatives pròpiament a l’accés a la informació pública sol·licitada, els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua parcial d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Ateses totes les circumstàncies, doncs, és procedent finalitzar la Reclamació. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 786/2023 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament 2. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de la part restant de la Reclamació 786/2013, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament 3. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 786/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.