Pérdida de objeto 14/02/2020 · 75 días en resolverse

Solicitud de variaciones en materia de personal en el Ayuntamiento de Sant Fost de Campsentelles y resultado por falta de objeto

Una regidora solicitó al Ayuntamiento de Sant Fost de Campsentelles información sobre variaciones de personal desde la toma de posesión del gobierno. Tras alegar la falta de respuesta, la GAIP decide desestimar la reclamación por falta de objeto, ya que la administración acreditó haber entregado la información previamente y la solicitante no lo rebatió.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de electo local no es obstáculo para admitir a trámite una reclamación ante la GAIP, basándose en la jurisprudencia del TSJC (sentencia 1074/2019).
2 La normativa de transparencia es aplicable supletoriamente al régimen local para garantizar que los electos locales tengan las mismas garantías de acceso que cualquier ciudadano.
3 El derecho de acceso de los electos locales a la documentación corporativa debe interpretarse conforme a los principios de proporcionalidad y temporalidad de la LTAIPBG.
4 Se procede a la desestimación por falta de objeto al acreditarse que la administración ya había facilitado la información solicitada antes del inicio del procedimiento.

Texto completo

Resolució 128/2020, de 14 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 786/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles Informació reclamada: Variacions acordades en matèria de personal des de la presa de possessió del govern actual. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions – la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016 – i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019. L’Administració ha acreditat durant la tramitació d’aquest procediment haver lliurat la informació abans de que s’iniciés el procediment de reclamació, cosa que no ha estat rebatuda per la persona reclamant, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment per manca d’objecte. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Personal. Reclamació contra estimació. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’1 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 786/2019, presentada per una regidora en nom del grup municipal IUSF, de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles contra aquesta administració, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de setembre de 2019 el grup reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles mitjançant la qual demana, que “en el termini màxim de cinc dies del registre d’entrada d’aquesta sol·licitud, establert al article 49 del Reglament Orgànic Municipal, em sigui lliurada informació detallada de totes les variacions acordades en matèria de personal (canvis de lloc de treball, modificacions de comeses i funcions i variacions retributives, noves contractacions) des de la presa de possessió (15/06/2019) d’aquest govern fins la data d’avui”. 3. La Reclamació presentada l’1 de desembre de 2019 indica que no haurien rebut resposta de l’Ajuntament a la instància presentada. 4. El 5 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i el requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 28 de gener de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, que posa de manifest que la informació demanda ja va ser resposta mitjançant escrit amb registre de sortida número 3025, de 8 d’octubre, el qual duia annex tots aquells decrets d’alcaldia relacionats amb modificacions de recursos humans. L’informe aporta còpia registrada de la resposta donada en aquell moment i dels decrets d’alcaldia en matèria de personal que s’hi acompanyaven. 6. El 30 de gener de 2020 la Comissió trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant, que inclou la informació reclamada, i li comunica que si en un termini de cinc dies no presenta al·legacions en contrari, la Comissió procedirà a finalitzar el procediment. 7. A data d’aquesta resolució, i transcorregut amb escreix el termini de cinc dies, la persona reclamant no ha presentat cap al·legació contrària al que s’afirma en l’informe de l’Ajuntament ni ha manifestat cap objecció a la informació rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions – la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016 – i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma i valida la competència de la GAIP i la possibilitat que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior a l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans que volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª. Les Resolucions GAIP van indicar – amb un sentit comú aclaparador – que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d’un dret d’accés a la documentació pública, d’abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l’exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar- ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pot vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració havia facilitat a la persona reclamant la informació que ara reclama mesos abans de què s’incoés aquest procediment, segons ha acreditat l’Ajuntament i no ha rebatut la persona reclamant. Considerant que la sol·licitud d’informació que porta causa d’aquest procediment va ser estimada plenament i que la persona reclamant no ha fet cap objecció a la informació rebuda, és procedent desestimar la reclamació, per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 786/2019, per manca d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.