Reclamación de acceso a las respuestas de los centros educativos sobre el cuestionario del proyecto lingüístico con estimación parcial

Resolució 1021/2022, de 15 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 783/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Respostes dels centres d’educació al qüestionari sobre el projecte lingüístic del centre. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Les sis primeres preguntes del qüestionari, doncs, fan referència a usos lingüístics establerts legalment i a l’adequació del projecte lingüístic a criteris exigits normativament, prou coneguts i prèviament difosos públicament, de manera que no s’aprecia que l’accés reclamat comporti cap dany en el dret dels menors ni pugui generar la segregació escolar que s’invoca per justificar la desestimació de l’accés. Quant a la darrera qüestió, relativa a si s’evita la utilització de percentatges, tot i que guarda una coherència amb la prevalença dels criteris pedagògics i d’entorn sociolingüístic als què fa referència la normativa abans esmentada, tanmateix adquireix una transcendència mediàtica innegable, en la mesura en què s’associa a un posicionament ideològic i fins i tot polític des del requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte del compliment d’una sentència que establia una quota del 25% d’ús de la llengua castellana en l’ensenyament. En aquest sentit, s’ha pogut observar la presència de mitjans a les portes d’escoles associades al compliment o incompliment d’aquesta quota, amb el perjudici per a la normalitat de l’entorn en què els menors han d’acudir als centres i l’alteració de la normal convivència de la comunitat escolar. Atenent aquestes raons, s’admet l’aplicació del límit relatiu a la protecció del menor (article 21.1.e LTAIPBG) en relació amb la informació relativa a la darrera pregunta del qüestionari i es considera adequat l’accés parcial estimat pel Departament d’Educació, consistent en oferir les dades agregades en relació amb aquesta qüestió. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la còpia de la resposta donada per cada centre, agrupats per serveis territorials, a les sis primeres qüestions del formulari al què fa referència la sol·licitud. La reclamant demana obtenir-ne una còpia, motiu pel qual escau recordar que, d’acord amb l’article 37.2 LTAIPBG, el Departament d’Educació pot imposar-ne una taxa per fotocòpia o per transposició a format digital si es requereix per al lliurament de la informació, si prèviament la té establerta i no excedeix del cost de l’operació, i que, d’acord amb l’article 72.5. del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, les administracions públiques han d'informar la persona sol·licitant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la transposició de formats, tant del deure d'haver d'abonar-la com de l’import i el mecanisme per calcular-lo, i si decideixin exigir- la com a condició prèvia al lliurament de la informació. Paraules clau: Generalitat. Educació. Llengües. Projectes lingüístics. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Drets dels menors. Còpies. Mediació sense acord. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 783/2022, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de juliol de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al web de la Generalitat: “El pasado 30 de mayo de 2022 el Conseller dirigió una carta a los centros bajo el título "Instruccions per als centres educatius sobre l’ensenyament i ús de les llengües oficials". En ella se solicitaba que antes del 30.06.22 todos los centros respondieran a las preguntas incluidas en el Annex 1, referidas a su proyecto lingüístico actual (adjunto imagen) Solicito copia de todas las respuestas recibidas, cada documento deberá especificar nombre y código del centro, agrupadas por servicio territorial de educación”. 3. El 25 de juliol de 2022 el Departament resol: “... L'article 21.1 e) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que el dret d'accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets dels menors d'edat. L'article 69.5 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, que desenvolupa l'article 21.1 e) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que específicament en l'àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura en què pugui afavorir la segregació escolar, segons la definició d'aquest concepte que estableix la normativa sectorial en matèria d'educació. En aquest sentit, l'article 184.1 c) de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació preveu l'ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius quant a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir a la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades pel nom del centre; les dades relatives a la composició social i econòmica del centre; i el procés d'admissió de l'alumnat, entre una altra informació. En relació amb la sol·licitud de les dades desagregades per centre escolar sobre les respostes al qüestionari de verificació del projecte lingüístic del centre, es considera procedent aplicar aquesta limitació al dret d'accés. En compliment del que es disposa en l'article 20.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, l'aplicació del citat límit es fonamenta en les següents causes: la divulgació de la informació sol·licitada detallada per centre pot ser causa de segregació escolar dels centres i, per tant, pot perjudicar els drets dels menors en tant que permetria fer comparacions i classificacions entre els centres educatius i afavoriria la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en determinats centres que afectaria les possibilitats de promoció de l'alumnat i la vulneració del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats protegit per la Convenció de Nacions Unides dels drets del menor. Així mateix, el lliurament i eventual difusió de la informació referent al nom dels centres pot afectar i condicionar la convivència de la comunitat educativa i incidir negativament en el normal funcionament d'un servei essencial per als menors com és l'educació. Per això, una vegada ponderat l'interès públic en el lliurament de les dades sobre les respostes desagregades dels centres amb el dret col·lectiu a la protecció dels drets dels menors d'edat, es considera que aquest últim preval sobre el dret d'accés a la informació pública. De conformitat amb l'article 36 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l'òrgan competent ha de subministrar la informació a la persona sol·licitant en el format que l'hagi demanat, en el termini de trenta dies. L'Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat si concorre algun dels supòsits previstos a l'apartat segon de l'article 36. D'acord amb el que s'ha exposat, resolc: 1. Estimar parcialment la sol·licitud d'accés a informació pública presentada en data 06/07/2022. 2. Subministrar la informació agregada relativa a les respostes enviades pels centres escolars al qüestionari de verificació del projecte lingüístic del centre, en el format que es va demanar (PDF), que consta en l'annex d'aquesta resolució. 3. Desestimar la informació relativa a les respostes desagregades per centre d'acord amb els fonament de dret tercer d’aquesta resolució”. 4. La Reclamació presentada el 25 d’agost de 2022 es fonamenta en les consideracions següents: “La denegación de la información solicitada se basa, de acuerdo con la mencionada Resolución de 25 de julio, en que facilitar la información solicitada “pot ser causa de segregació escolar dels centres i, per tant, pot perjudicar els drets dels menor en tant que permetria fer comparacions i classificacions entre els centres educatius i afavoriria la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en determinats centres que afectaria a les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats protegit per la Convenció de Nacions Unides dels drets del menor”. La Resolución establece una conexión entre: - El art. 21.e) de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, que establece que el derecho de acceso a la información pública puede ser denegado si el conocimiento o divulgación de la información comporta un perjuicio para los derechos de los menores de edad. - El art. 69.5 del Decreto 8/2021, de 9 de febrero, que, en desarrollo de la Ley 19/2014, establece que en el ámbito educativo se entiende que el acceso a la información pública puede perjudicar los derechos de los menores de edad en la medida en que pueda favorecer la segregación escolar. - El artículo 184.1.c) de la Ley 12/2009, de 10 de julio, de educación, que prevé el uso reservado de la información individualizada de los agentes y de los centros y servicios educativos en cuanto a la evaluación general del sistema que puedan favorecer la segregación escolar. Se entiende que puede favorecer la segregación escolar el acceso a los resultados de las pruebas de evaluación desagregadas por nombre del centro; los datos relativos a la composición social y económica del centro y el proceso de admisión del alumnado, entre otra información. Es decir, deniega la información solicitada porque entiende que divulgarla supone un perjuicio para los menores de edad. La afirmación es sorprendente, porque la información solicitada no incluye ningún dato relativo a menores, sino la respuesta a las preguntas realizadas por medio de la Instrucción de 30 de mayo de 2022 y que se refería a datos no de alumnos sino del proyecto lingüístico del centro. En concreto, las preguntas son las siguientes: 1. ¿El proyecto lingüístico prevé que el catalán, como lengua propia de Cataluña, o el aranés en Arán, es la lengua normalmente utilizada como lengua vehicular y de aprendizaje? 2. ¿El proyecto lingüístico prevé que el catalán, como lengua propia de Cataluña, o el aranés en Arán, es la lengua de uso normal en la acogida de los alumnos de nueva incorporación? 3. ¿El proyecto lingüístico prevé un uso curricular y educativo tanto del catalán como del castellano y, en el caso de los centros de Arán, también del aranés? 4. ¿El proyecto lingüístico incorpora criterios exclusivamente pedagógicos y desde un abordaje global, integrador y de transversalidad curricular para determinar la presencia y el tratamiento de las lenguas oficiales? 5. ¿El proyecto lingüístico tiene en cuenta el diagnóstico de la realidad sociolingüística del centro? 6. ¿El proyecto lingüístico tiene en cuenta los resultados de las pruebas y evaluaciones periódicas, tanto internas como externas, en las diferentes etapas educativas? 7. ¿El proyecto lingüístico evita la utilización de porcentajes en la enseñanza y el uso de las lenguas? Como puede verse, ninguna de esas preguntas va referidas a datos de los alumnos o a sus resultados académicos, sino que se limitan a preguntar por información de un documento oficial del centro que, además, debe estar a disposición del público en la propia web del centro. La negativa, por tanto, a facilitar la información solicitada carece absolutamente de justificación. Es necesario recordar que la denegación de información solicitada será excepcional y solamente cuando concurra alguna causa que lo justifique, teniendo en cuenta que las limitaciones han de interpretarse restrictivamente (art. 20.2 de la Ley 19/2014). En este caso el motivo alegado por la administración es la protección de los derechos de los menores de edad (art. 21.1.e) de la Ley 19/2014; pero, como hemos visto, lo que se está solicitando es información relativa a un documento del centro, que no incluye ningún dato relativo a los menores y que, además, debe estar ya a disposición del público en las webs de los propios centros, tal como indica la propia administración que en este caso se niega a facilitar la información solicitada”. 5. El 2 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 2 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 5 de setembre de 2022 el Departament d’Educació informa a la GAIP de les persones que el representaran en la sessió de mediació sol·licitada per la persona reclamant. 8. El 20 de setembre de 2022 el Departament d’Educació lliura a la GAIP l’expedient administratiu de la sol·licitud d’accés a informació així com el seu informe envers la Reclamació 783/2022 on es posa de manifest: “La divulgació de la informació detallada per centre sobre les respostes donades al qüestionari d’avaluació sobre els projectes lingüístics afavoriria la segregació escolar, en tant que divulgaria dades singulars de cada centre que podrien projectar una imatge negativa d’almenys alguns d’aquests centres. Això suposaria un perjudici en la matriculació d’alumnat en aquests centres que afectaria les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats protegit per la Convenció de les Nacions Unides dels drets del menor. Així mateix, el lliurament i l'eventual difusió de la informació referent al nom dels centres pot afectar i condicionar també la convivència de la comunitat educativa i incidir negativament en el funcionament normal d'un servei essencial per als menors com és l'educació. Com s’ha vist en altres casos on s’ha difós el nom d’un centre concret en temes relacionats amb l’aplicació de sentències judicials sobre percentatges d’usos lingüístics, es poden produir situacions que posin en risc el normal funcionament dels centres escolars i la comunitat educativa i afectin els menors que estudien en aquests centres. La ponderació entre aquest límits i el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, fa que es consideri oportú fer prevaldre el dret dels menors d’edat per sobre del dret a la informació pública. Tot i això, en aquesta ponderació s’ha tingut en compte també que aquestes dades són d’interès públic i per això des del Departament d’Educació s’han lliurat les dades de manera agregada. És considera que amb la informació lliurada es pot tenir un coneixement notable de la situació actual dels centres escolars sobre l’ensenyament i ús de les llengües oficials i l’aplicació de la normativa relacionada. Així mateix, els projectes lingüístics formen part de la documentació que els centres han de publicar al seu web d’acord amb els criteris de publicitat activa als centres escolars. Així, si la intenció de la persona reclamant és fer un seguiment dels canvis produïts en els projectes lingüístics, tal com consta en la motivació de la seva sol·licitud, pot fer -ho consultant aquests documents en les pàgines webs específiques de cada centre escolar. Per la qual cosa, l’afectació que es pugui produir al dret d’accés per l’estimació parcial de la seva sol·licitud i el lliurament de les dades sobre les respostes donades pels centres escolars de manera agregada es veu reduïda.” 9. El 30 de setembre de 2022 la GAIP convoca la sessió de mediació per al dia 10 d’octubre de 2022 a les 12:00 hores. 10. El 3 d’octubre de 2022 la GAIP trasllada l’informe del Departament d’Educació a la persona reclamant per al seu coneixement. 11. El 10 d’octubre de 2022 es celebra la sessió de mediació sol·licitada per la persona reclamant que finalitza sense acord de les parts. L’acta queda signada per les parts el 25 de novembre de 2022. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2. LTAIPBG, i que celebrada la sessió de mediació, les parts van mantenir discrepàncies, sens arribar a un acord, motiu pel qual el vocal mediador de la GAIP, d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, va donar per finalitzada la mediació, i va informar a les parts, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, que es continuaria amb la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació, considerada en els termes en què es va formular i sotmetre a la decisió administrativa que aquesta Comissió ara revisa. 3. Sobre l’objecte de la reclamació i el límit relatiu a la protecció dels drets dels menors És objecte de la reclamació la còpia de la resposta individualitzada i associada a cada centre educatiu, agrupats per servei territorial i identificats pel codi del centre, a un qüestionari remès el Departament d’Educació en relació amb els projectes lingüístics dels centres, que contenia 7 preguntes, el tenor de les quals ja ha estat difós i és aportat per la persona reclamant en la mateixa sol·licitud. Les preguntes demanaven una resposta afirmativa o negativa a les qüestions següents relatives al contingut del projecte lingüístic del centre: si preveuen el català com a llengua normalment emprada com a vehicular, si és la llengua d'ús normal d'acollida, si es preveu l'ús curricular tant del català com del castellà, si la presència de les llengües es determina amb criteris exclusivament pedagògics, si es té en compte la realitat sociolingüística del centre, si es tenen en compte les proves d'avaluació i si s'evita la utilització de percentatges. I amb base a les respostes declarades pels centres i sempre que totes elles fossin afirmatives, segons explica el mateix mitjà de comunicació aportat per la persona reclamant, l’inspector validava el projecte lingüístic. El projecte lingüístic és el document que recull els criteris adoptats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, així com els criteris de comunicació del centre educatiu, de manera adequada al règim lingüístic del sistema educatiu establert legalment, i en especial als articles 10 a 14 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, i d’acord amb la concreta realitat sociolingüística de l’entorn del centre, tal i com disposa l’article 5.1.e del Decret 102/2010, del 10 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. D’acord amb l’article 14 de la Llei d’educació, el projecte lingüístic forma part del projecte educatiu del centre, i com a tal, s’ha de poder consultar al web de cada centre educatiu. Tenint això en compte, no sembla que accedir a la informació sobre la resposta donada pels centres a les qüestions sobre l’ús del català com a llengua vehicular i d’acollida del centre així com la previsió de l'ús curricular tant del català com del castellà hagi de ser informació confidencial o reservada, que no pugui ser coneguda públicament a partir de la consulta directa del projecte lingüístic. No s’observa, doncs, que la resposta a les tres primeres preguntes ocasioni el dany en la protecció del menor que s’invoca com a límit, ja que difícilment podria ocasionar segregació escolar una informació de la què ja es preveu normativament fer-ne una difusió al web del centre. La resta de qüestions sobre les què es demana resposta al qüestionari no tenen tant a veure amb l’ensenyament i l’ús curricular i comunicatiu de les llengües al centre, que es recull al projecte lingüístic, sinó amb els criteris per determinar-los, dins del marge d’autonomia del centre reconegut pels articles 2 i 5 del Decret 102/2010, abans esmentat. Demanen, concretament, per si la presència de les llengües en l’ensenyament l’ha determinada el centre amb criteris exclusivament pedagògics, tenint en compte la realitat sociolingüística de l’entorn del centre. Tenint en compte que l’article l’art. 5.1. e) del Decret 102/2010 abans esmentat determina que: “El projecte lingüístic s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn i d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis.”, fàcilment la resposta a aquesta qüestió ha de ser afirmativa, tret que es tracti de centres educatius on predomina l’ús curricular d’una llengua estrangera, en quin cas els criteris sociolingüístics d’entorn s’hauran obviat en favor de l’especialitat lingüística del centre, fet que també serà prou conegut i visible públicament i prèviament a l’accés al qüestionari reclamat. Que la determinació de l’ús de les llengües s’hagi de realitzat amb criteris pedagògics sembla també una obvietat, d’acord amb la finalitat del projecte lingüístic de garantir la competència lingüística de l’alumnat en català i castellà i l’aprenentatge d’una llengua estrangera. De la mateixa manera, la pregunta sobre si es tenen en compte les proves d’avaluació és congruent amb la previsió continguda al model per a l’elaboració del projecte lingüístic que la Generalitat facilita als centres, que expressament inclou la previsió que els centres hi recullin i tinguin en compte els resultats de les avaluacions internes i externes, a més del seu context sociolingüístic i el del seu entorn, el bagatge lingüístic del seu alumnat i les seves necessitats individuals, i la competència lingüística del professorat. Les sis primeres preguntes del qüestionari, doncs, fan referència a usos lingüístics establerts legalment i a l’adequació del projecte lingüístic a criteris exigits normativament, prou coneguts i prèviament difosos públicament, de manera que no s’aprecia que l’accés reclamat comporti cap dany en el dret dels menors ni pugui generar la segregació escolar que s’invoca per justificar la desestimació de l’accés. Quant a la darrera qüestió, relativa a si s’evita la utilització de percentatges, tot i que guarda una coherència amb la prevalença dels criteris pedagògics i d’entorn sociolingüístic als què fa referència la normativa abans esmentada, tanmateix adquireix una transcendència mediàtica innegable, en la mesura en què s’associa a un posicionament ideològic i fins i tot polític des del requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte del compliment d’una sentència que establia una quota del 25% d’ús de la llengua castellana en l’ensenyament. En aquest sentit, s’ha pogut observar la presència de mitjans a les portes d’escoles associades al compliment o incompliment d’aquesta quota, amb el perjudici per a la normalitat de l’entorn en què els menors han d’acudir als centres i l’alteració de la normal convivència de la comunitat escolar. Atenent aquestes raons, s’admet l’aplicació del límit relatiu a la protecció del menor (article 21.1.e LTAIPBG) en relació amb la informació relativa a la darrera pregunta del qüestionari i es considera adequat l’accés parcial estimat pel Departament d’Educació, consistent en oferir les dades agregades en relació amb aquesta qüestió. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la còpia de la resposta donada per cada centre, agrupats per serveis territorials, a les sis primeres qüestions del formulari al què fa referència la sol·licitud. La reclamant demana obtenir-ne una còpia, motiu pel qual escau recordar que, d’acord amb l’article 37.2 LTAIPBG, el Departament d’Educació pot imposar-ne una taxa per fotocòpia o per transposició a format digital si es requereix per al lliurament de la informació, si prèviament la té establerta i no excedeix del cost de l’operació, i que, d’acord amb l’article 72.5. del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, les administracions públiques han d'informar la persona sol·licitant, amb caràcter previ a l'expedició de les còpies o a l'execució de la transposició de formats, tant del deure d'haver d'abonar-la com de l’import i el mecanisme per calcular-lo, i si decideixin exigir-la com a condició prèvia al lliurament de la informació. Pel que fa a la darrera qüestió del formulari, es desestima la reclamació i la pretensió d’accedir a la resposta individual i identificada de cada centre, en aplicació del límit relatiu a la protecció dels drets del menor previst a l’article 21.1.e LTAIPBG, resultant adequat l’accés parcial a la informació agregada de tots els centres respecte d’aquest punt que ja ha lliurat el Departament d’Educació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. S’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la còpia de les respostes donades per cada centre a les sis primeres qüestions del formulari al què fa referència la sol·licitud, agrupades per serveis territorials. 2. Es desestima parcialment la reclamació en relació amb l’accés a la resposta donada per cada centre a la darrera qüestió del formulari, en aplicació del límit relatiu a la protecció dels drets del menor previst a l’article 21.1.e LTAIPBG. 3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies, previ advertiment del deure d’abonar una taxa per còpia o per transposició de format de la informació estimada i del seu import, si escau, en els termes recollits en el fonament jurídic 3 i establerts per l’article 72.5. del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 783/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.