Solicitud de retribuciones, dietas y declaraciones de bienes de un diputado de la Diputación de Lleida finalizada por pérdida de objeto

Resolució 901/2021, de 7 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 783/2021 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Retribucions i dietes d’un diputat provincial. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Diputacions. Retribucions dels electes. Declaracions de béns. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 783/2021, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juny de 2021 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida els sous i salaris i les dietes que ha cobrat un diputat provincial des de 2016. Indica que el web de transparència de la Diputació no informa d’aquesta qüestió. 3. La Reclamació presentada el 6 de setembre de 2021 indica que la informació facilitada és incompleta i contradictòria, incomplint la legislació de Transparència. També adjunta còpia de diverses pàgines de pagaments fets al diputat en qüestió. 4. El 8 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 8 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 5 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe de la Diputació, que fa les consideracions següents: “En quant al sous, ha estat remesa al reclamant la informació continguda a l’acta del Ple de la Diputació de Lleida de 12 de juliol de 2019 on s’estableix el cartipàs d’aquesta legislatura. Aquesta informació és accessible per l’interessat. Com ja hem dit, la informació anterior a gener de 2018 es inexistent. També consta a l’expedient el cartipàs corresponent a l’any 2015 i següents que afecten al senyor xxxx en tant en quant va incorporar-se com a Diputat mentre aquest cartipàs era vigent. Pel que fa a les despeses per desplaçament percebudes pel Diputat senyor xxxx, és cert que per error es va remetre la informació sol·licitada en un format inidoni per a la seva correcta lectura i comprensió. El mateix succeeix amb la informació respecte a les despeses per desplaçament percebudes pel vicepresident senyor xxxx. Hem esmenat aquest error al moment de revisar la documentació remesa i ja ha estat remesa al sol·licitant aquella informació en un format accessible. Per tant, entenem que aquest motiu de queixa hauria de restar desestimat. Per altra banda es demana (per separat) del mateix Diputat senyor xxxx la declaració o declaracions de bens i activitats des de 2016. Hem de dir que la informació remesa al reclamant és la que consta a la Secretaria de la Diputació de Lleida presentada pel mateix interessat. Per tant, no podem remetre el que no tenim i, entén qui subscriu que, amb la remissió de la documentació obrant en poder de la Diputació de Lleida es compleix el disposat per la norma. Per altra banda, i mes important, hem adjuntat diligencia del senyor Secretari de la Diputació de Lleida de la presa de possessió com a Diputat del senyor xxxx. Aquesta, segons el document es va produir al Ple ordinari de 25 de gener de 2018. Per tant, anteriorment a aquesta data no consten dades de bens i activitats del senyor xxxx en aquesta Corporació”. 7. El 6 d’octubre de 2021 la GAIP comunica l’informe de la Diputació a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’octubre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 783/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.