Se solicitó al Departamento de Políticas Digitales y de la Administración Pública la autorización de contratación del subdirector de la Agencia de Residuos de Cataluña y el coste de su reestructuración. Ante el silencio administrativo, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración facilitó la única información existente en sus archivos.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4
La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al acceso, debiendo motivar y razonar debidamente cada caso.
5
La entrega extemporánea de la información existente durante el procedimiento administrativo conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 90/2021, de 21 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 783/2020
Administració reclamada: Departament de Polítiques Digitals i de l’Administració
Informació reclamada: Autorització de la contractació del subdirector de l’Agència de Residus
de Catalunya i cost de la seva reestructuració.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de Garantia a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; efectivament, la
Resolució aportada per la Secretaria d’Administració i Funció Pública assenyala clarament que
la informació sol·licitada per la persona reclamant no es troba en poder de l’Administració
reclamada, que facilita el que seria l’única informació relacionada amb ella que ha localitzat als
seus arxius; aquesta resposta facilita la informació sol·licitada existent.
Paraules clau: Generalitat. Entitats de la Generalitat. Nomenaments de directius.
Reestructuració d’organismes. Reclamació contra silenci. Informació inexistent.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 29 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 783/2020, presentada contra la
Secretaria d’Administració i Funció Pública, del Departament de Polítiques Digitals i de
l’Administració Pública (DPDAP), en la seva condició de Vicepresidència de la Comissió
de Retribucions i Despeses de Personal, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 24 de maig de 2017 la persona reclamant esmenta la contractació d’un adjunt a la
Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el procés de reestructuració de
l’entitat i adreça un escrit a la Vicepresidenta de la Comissió de Retribucions i Despeses
de Personal (i Secretària d’Administració i Funció Pública), en el que demana la informació
següent: “1. L’autorització de la contractació del senyor xxxx (com a adjunt a la Direcció de
l’Agència de Residus de Catalunya). 2. L’informe econòmic del cost de la reestructuració”.
3. La Reclamació presentada el 29 de novembre de 2020 indica que la persona reclamant no
ha obtingut resposta a l’anterior sol·licitud.
4. El 3 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 7 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DPDAP i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà al DPDAP en el
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
6. El 18 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament. L’informe adjunta una
Resolució de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de 18 de gener de 2021 sobre
la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 (que no hauria tingut entrada a la Secretaria fins el 7
de desembre de 2020). La Resolució indica que l’escrit de 24 de maig de 2017 citat a
l’antecedent 2 no es troba als arxius de la Secretaria d’Administració i Funció Pública i que
ni la Secretaria ni la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal han tingut
coneixement d’aquesta sol·licitud fins a la recepció del requeriment de la GAIP assenyalat
a l’antecedent anterior; indica també que no consta als arxius de la Comissió de
Retribucions i Despeses de Personal cap autorització de contractació del senyor xxxx (que
la sol·licitud de l’antecedent 2 assenyala com adjunt a la Direcció de l’ARC), ni cap
informació sobre la reestructuració de l’ARC els anys 2017 o 2018; afegeix que en relació
amb l’assignació de retribucions de l’Adjunt a la Direcció de l’ARC únicament consten
certificats de 19 de febrer i 23 de març de 2016, que la resolució adjunta en un annex.
7. El 19 de gener de 2021 la GAIP trasllada la documentació indicada a l’antecedent anterior
a la persona reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i
aquesta Comissió de Garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc
d’aquest procediment; efectivament, la Resolució aportada per la Secretaria d’Administració i
Funció Pública assenyala clarament que la informació sol·licitada per la persona reclamant no
es troba en poder de l’Administració reclamada, que facilita el que seria l’única informació
relacionada amb ella que ha localitzat als seus arxius; aquesta resposta facilita la informació
sol·licitada existent. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 783/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.