Se solicitó a la Diputació de Lleida la declaración de bienes y actividades de un diputado provincial. El reclamante alegó que la información era incompleta y divergente respecto a otras administraciones. La GAIP desestimó la reclamación porque la Diputación facilitó los documentos presentados por el cargo, cumpliendo así su obligación de acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La responsabilidad de las declaraciones de bienes y actividades recae en los cargos electos y no en las administraciones locales, cuya función se limita a requerirlas y publicarlas.
2
La Administración cumple su obligación del derecho de acceso al entregar las declaraciones que efectivamente obran en su poder y han sido presentadas por el interesado.
3
El derecho de acceso a la información pública no permite obtener declaraciones inexistentes en caso de que el obligado no las haya presentado.
4
Las divergencias entre declaraciones presentadas en distintas administraciones deben ser canalizadas a través de acciones legales pertinentes y no mediante el derecho de acceso a la información.
Texto completo
Resolució 900/2021, de 7 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 782/2021
Administració reclamada: Diputació de Lleida
Informació reclamada: Declaracions de béns i activitats d’un Diputat provincial.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: Les declaracions de béns i interessos que han de publicar les administracions locals són les
que presenten els seus càrrecs electes. Els responsables de les declaracions són els càrrecs electes,
no les administracions locals, la responsabilitat de les quals es circumscriu a requerir-les i publicar-
les. La Diputació de Lleida acredita que disposa de les declaracions presentades pel Diputat
provincial, que les publica al seu web i n’ha facilitat còpia a la persona reclamant. Amb el lliurament
d’aquestes dades ha complert amb les obligacions del dret d’accés a la informació pública. Si és cert
allò que diu la persona reclamant, que el diputat provincial afectat per la sol·licitud ha presentat
declaracions divergents a diverses administracions, l’exercici del dret d’accés a la informació pública li
haurà servit per descobrir precisament aquesta divergència i, si ho creu necessari, per emprendre
accions legals per aquest motiu; el que no pot fer el dret d’accés a la informació pública és obtenir
declaracions de béns i activitats inexistents.
Paraules clau: Diputacions provincials. Declaracions de béns i interessos. Electes locals. Reclamació
contra lliurament de la informació. Qualitat de la informació. Veracitat de la informació. Objecte del
procediment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 6 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 782/2021, presentada contra la
Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 8 de juny de 2021 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida la declaració de béns
i activitats d’un diputat provincial determinat, des de 2016 fins a l’actualitat.
3. El 8 de juliol de 2021 per Decret de la Presidència es resol estimar l’accés a la informació
sol·licitada i requerir els serveis de la Diputació perquè la recavin i la lliurin a la persona
reclamant.
4. La Reclamació presentada el 6 de setembre de 2021 indica que hi ha diferències en la
informació rebuda des de diverses administracions i que la informació facilitada és incompleta i
que no coincideix, incomplint la legislació de Transparència. També adjunta còpia de diverses
declaracions de béns i d’activitats del diputat provincial afectat, que corresponen al període
sol·licitat.
5. El 8 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 8 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 5 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe de la Diputació de Lleida. Exposa que el 6 de juliol
de 2021 es va fer trasllat de la sol·licitud a la persona afectada i demanar la informació als
serveis competents de la Diputació. La informació sol·licitada hauria estat facilitada a la persona
reclamant l’11 d’agost de 2021; l’informe també ofereix l’enllaç amb l’espai web de la Diputació
on estan publicades les declaracions sol·licitades. La Diputació insisteix que ha facilitat a la
persona reclamant les declaracions presentades pel diputat provincial indicat a la sol·licitud i
considera fora de lloc qüestionar la satisfacció de la sol·licitud en eventuals divergències amb la
informació publicada per altres administracions.
8. El 6 d’octubre de 2021 la GAIP comunica l’informe de la Diputació a la persona reclamant, per al
seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. La sol·licitud d’informació ha estat satisfeta per la Diputació
Els antecedents posen de manifest que la Diputació de Lleida ha facilitat a la persona reclamant les
declaracions de béns i activitats d’un diputat provincial demanades a la sol·licitud. La Diputació
insisteix que ha facilitat les declaracions presentades pel Diputat provincial concernit, i també ofereix
l’enllaç amb l’espai del web provincial on es troben publicades.
Les declaracions de béns i interessos que han de publicar les administracions locals són les que
presenten els seus càrrecs electes. Els responsables de les declaracions són els càrrecs electes, no
les administracions locals, la responsabilitat de les quals es circumscriu a requerir-les i publicar-les.
La Diputació de Lleida acredita que disposa de les declaracions presentades pel Diputat provincial,
que les publica al seu web i n’ha facilitat còpia a la persona reclamant. Amb el lliurament d’aquestes
dades ha complert amb les obligacions del dret d’accés a la informació pública. Si és cert allò que diu
la persona reclamant, que el diputat provincial afectat per la sol·licitud ha presentat declaracions
divergents a diverses administracions, l’exercici del dret d’accés a la informació pública li haurà servit
per descobrir precisament aquesta divergència i, si ho creu necessari, per emprendre accions legals
per aquest motiu; el que no pot fer el dret d’accés a la informació pública és obtenir declaracions de
béns i activitats inexistents per no haver-les presentat la persona obligada a fer-ho.
Ateses les anteriors consideracions, és procedent concloure que la Diputació de Lleida va facilitar a la
persona reclamant les declaracions de béns i interessos sol·licitades prèviament a la presentació de
la Reclamació, motiu pel qual aquesta ha de ser desestimada.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7
d’octubre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 782/2021 perquè la Diputació de
Lleida havia facilitat la informació sol·licitada abans de la presentació de la Reclamació i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.