Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el acceso a una licencia de primera ocupación de un edificio. El solicitante alegó que la administración no había contestado la petición. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento acreditó haber entregado la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública dirigidas a administraciones obligadas por la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son aplicables por analogía y requieren una motivación detallada.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.
Texto completo
Resolució 89/2021, de 21 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 782/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Llicència de primera ocupació.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració acredita haver lliurat ja la informació a la persona reclamant durant la
tramitació d’aquesta reclamació, i consultada per la GAIP al respecte, la persona reclamant no
ha fet cap al·legació ni manifestació en contra d’haver rebut satisfactòriament la informació
objecte de reclamació. En aquestes circumstàncies, cal considerar satisfeta extemporàniament
la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, el què comporta la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la
informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 27 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 782/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 d’octubre de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de
Barcelona mitjançant la qual sol·licita informació sobre una llicència de primera ocupació
d’un edifici determinat, ubicat a Barcelona.
3. La Reclamació presentada el 27 de novembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud anterior.
4. El 2 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 7 de desembre de 2020, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 30 de desembre de 2020, la GAIP reitera a l’Ajuntament de Barcelona la petició
assenyalada a l’antecedent 5è.
7. En la mateixa data, l’Ajuntament fa arribar a la Comissió l’informe i l’expedient requerits.
L’Informe exposa que la sol·licitud d’accés a la informació pública de la qual deriva la
present reclamació ja hauria esta degudament contestada, i interessa que la GAIP
procedeixi a desestimar la reclamació, atès que el Departament de Llicències i Espai
Públic del Districte de Sant Andreu ja hauria lliurat tota la informació demanada al mes de
desembre
8. El 4 de gener de 2021, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament
de Barcelona i li dona un termini de 10 dies per presentar al·legacions, transcorregut el
qual es procedirà a finalitzar el procediment per la pèrdua del seu objecte.
9. En la mateixa data, la Comissió requereix a l’Ajuntament de Barcelona que, en un termini
de cinc dies, enviï còpia de la documentació acreditativa de la notificació de la resposta de
la sol·licitud d’accés a la informació, que segons indica l’informe, s’hauria tramitat el dia 22
de desembre.
10. El dia 11 de gener de 2021, l’Ajuntament fa arribar a la Comissió l’evidència de notificació
practicada amb data 29 de desembre.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1)..
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
L’Administració acredita haver lliurat ja la informació a la persona reclamant durant la tramitació
d’aquesta reclamació, i consultada per la GAIP al respecte, la persona reclamant no ha fet cap
al·legació ni manifestació en contra d’haver rebut satisfactòriament la informació objecte de
En aquestes circumstàncies, cal considerar satisfeta extemporàniament la sol·licitud
d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, el què comporta la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de gener de 2021 , resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 782/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.