Inadmisión de reclamación por falta de congruencia entre la solicitud de acceso a la información y la reclamación presentada ante la GAIP

Resolució 811/2023, de 7 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 777/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya - Departament de Presidència Informació reclamada: Resolució de suplència. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Com palesen els antecedents la Comissió va requerir a l’entitat reclamant que aclarís l’objecte de la seva reclamació, en atenció a la manifesta discrepància entre l’objecte de la SAIP i el de la reclamació. En el seu aclariment la persona reclamant es remet a la documentació ja aportada i donat que la seva reclamació difereix substancialment d’allò inicialment sol·licitat a l’administració, d’acord amb el principi de congruència i el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè el que ara es reclama no ha estat objecte d’una prèvia sol·licitud d’accés a la informació. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Entitats. Nomenaments. Resolucions. Suplències. Concreció. Congruència. Inadmissió. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 17 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 777/2023, presentada per la persona representant de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona contra el Departament de Presidència (Administració i Funció Pública) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La informació pública reclamada és: “Resolució de 16 de novembre de 2016, de suplència del cap de secció de Biodiversitat i Medi Natural de Tarragona, pel cap de l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental”. La persona reclamant indica que no ha rebut resposta de l’administració reclamada. L’11 de juliol de 2023 l’entitat reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en els següents termes: “Li demanem d'acord amb l'article 109, de l'esmentat Decret, la seva inscripció en el Registre general de personal”. El 28 d’agost de 2023 la GAIP requereix al reclamant que acrediti la representació d’acord amb la qual manifesta actuar i que concreti l’objecte de la reclamació al no ser coincident amb l’objecte de la sol·licitud de dret d’accés a la informació pública adjuntat. El dia 9 d’agost de 2023 la GAIP rep el següent escrit per correu electrònic tramès per la persona reclamant aportant l’acreditació de representació requerida i en relació a la concreció de l’objecte de reclamació es remet als documents aportats el 17 d’agost. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre les causes d’inadmissió de la reclamació D’acord amb l’ article 33.1 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Les resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser necessàriament motivades (art. 29.3 de la LTAIPBG). Tal com s’indica en els antecedents, la Comissió va requerir a la persona reclamant que, en atenció a la manifesta discrepància entre l’objecte de la SAIP i el de la reclamació presentada concretés l’objecte de la seva reclamació. En el seu aclariment la persona reclamant es refereix als documents ja aportats en la seva reclamació quelcom que difereix substancialment d’allò inicialment reclamat al Departament de Presidència, en concret a la Secretaria d’Administració i Funció Pública. En aquest sentit, d’acord amb el principi de congruència i d’acord amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè el que ara es reclama no ha estat objecte d’una prèvia sol·licitud d’accés a la informació pública. Com mostren els antecedents, a la Secretaria d’Administració i Funció Pública es va sol·licitar quelcom diferent del que es demana a la reclamació presentada davant la GAIP. Per tot això, cal acordar la inadmissió de la reclamació, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió amb les formalitats mínimes exigides pel procediment, entre les quals es troba la coincidència entre la informació inicialment sol·licitada davant l’Administració i la que es reclama davant la GAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de setembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 777/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 777/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.