Estimada 16/10/2025 · 157 días en resolverse

Acceso a listados anonimizados del padrón de la tasa de basuras por parte de una persona electa

Una regidora solicitó al Ajuntament de Torregrossa listados anonimizados del padrón de la tasa de basuras en formato Excel. La administración denegó el acceso alegando protección de datos personales. La GAIP estima la reclamación, fundamentando que los cargos electos tienen derecho a acceder a la información necesaria para su función de control, siempre que se garantice la anonimización.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de cargo electo no impide la admisión de la reclamación ante el órgano de garantía de transparencia.
2 La normativa permite a los regidores acceder a la información necesaria para el desarrollo de su función de control y participación política según el art. 23 de la CE.
3 El derecho de acceso es compatible con la protección de datos siempre que se garantice la anonimización efectiva de las identidades.
4 La información solicitada es de naturaleza pública al ser elaborada por la administración en el ejercicio de sus funciones.
5 La denegación basada en la protección de datos personales no es procedente si se puede acceder a los datos mediante la supresión de identificadores.

Texto completo

Resolució 1561/2025, de 16 d’octubre

Número d’expedient de la Reclamació: 776/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Torregrossa Informació reclamada: Llistats anonimitzats del padró de la taxa d’escombraries. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona electa reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada tenint en compte les consideracions que ha fet l’APDCAT en el seu informe on es conclou que “no hi hauria inconvenients en lliurar-li la dita informació, sempre que es garanteixi l’anonimització efectiva de les dades personals que s’hi contenen.” Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Taxes. Escombraries. Padró. Reclamació contra desestimació. Estimació. Límits. Protecció de dades. Ponent: Clara I. Velasco Rico

Antecedents

1. En data 12 de maig de 2025, una persona electa presenta reclamació davant la GAIP contra l’Ajuntament de Torregrossa per denegació de l’accés a la informació pública abans esmentada.

2. En data 16 d’abril de 2025, s’adreça una petició d’accés a informació pública en els termes següents: “Que ens facilitin els llistats en format Excel del padró d’escombraries del 1r semestre de 2025, sense que hi constin les dades dels obligats tributaris, és a dir, sense que hi constin ni el nom, ni el NIF, ni dades bancàries dels titulars o altres dades que identifiquin als contribuents.”

3. El 23 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.

4. En data 23 de maig de 2025, la GAIP tramet la reclamació a l’Ajuntament de Torregrossa, requerint-li l’emissió d’informe en què fonamenti les seves posicions, així com l’expedient

complet relatiu a la sol·licitud d’accés a la informació pública, la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés reclamat.

5. En data 12 de juny de 2025, l’Ajuntament de Torregrossa remet a la GAIP còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’accés que és objecte de la present reclamació. També li remet l’informe emès sobre el posicionament de l’entitat al respecte, en què, en síntesis, es reitera en les seves consideracions fetes en la resolució de la sol·licitud d’accés. En aquestes s’al·lega que hi ha dades personals protegides per la legislació tributària.

6. En data 16 de juny de 2025, la GAIP sol·licita informe a l’APDCAT d’acord amb el que preveu l’article 42.8 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

7. En data 17 de setembre de 2025 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT on es conclou el següent: “Tenint en compte els termes en què la regidora sol·licita l’accés al padró fiscal de la taxa d’escombraries, no hi hauria inconvenients en lliurar-li la dita informació, sempre que es garanteixi l’anonimització efectiva de les dades personals que s’hi contenen.”

8. En data 19 de setembre de 2025 la GAIP comunica el següent a l’Ajuntament: “Us traslladem, per tal que en el termini de deu dies ens feu arribar el vostre posicionament, l'informe que ha elaborat l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades en relació a l'expedient 776/2025”.

9. A data d’aquesta resolució la GAIP no ha rebut cap més comunicació per part de l’Ajuntament de Torregrossa.

Fonaments jurídics

1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública

L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.

La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals

poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.

El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. Sobre el dret a la informació sol·licitada

2. Sobre el dret d’accés de la persona electa reclamant

La informació reclamada i no lliurada és la següent: “els llistats en format Excel del padró d’escombraries del 1r semestre de 2025, sense que hi constin les dades dels obligats tributaris, és a dir, sense que hi constin ni el nom, ni el NIF, ni dades bancàries dels titulars o altres dades que identifiquin als contribuents”

Pel que fa a la informació reclamada cal tenir en compte el següent: en primer lloc, la informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.

D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).

L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC).

En segon lloc, l’Ajuntament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública.

En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa atesa la naturalesa de la informació que es demana no és previsible la concurrència de cap límit que pugui impedir-hi l’accés.

Així, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE).

En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona electa reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada tenint en compte les consideracions que ha fet l’APDCAT en el seu informe on es conclou que “no hi hauria inconvenients en lliurar-li la dita informació, sempre que es garanteixi l’anonimització efectiva de les dades personals que s’hi contenen.”

3. Seguiment de l’execució

L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el

que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.

L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).

Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.

4. Publicitat de les resolucions de la GAIP

L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.

Resolució

Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre de 2025, resol per unanimitat:

1. Estimar la Reclamació 776/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.

2. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.

3. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.

4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.

5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 776/2025 i publicar aquesta resolució al web de la GAIP.

Iolanda Pineda Balló Presidenta

Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.