Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages las direcciones de correo electrónico de los instructores municipales. La GAIP inadmitió la reclamación porque la solicitud no se identifica como de acceso a la información pública, busca establecer relaciones directas con el personal afectando el modelo organizativo y no es necesaria para la función representativa del electo.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no invoca la LTAIPBG ni el artículo 164 TRLMRLC, ni se identifica formalmente como una petición de información pública.
2
La finalidad de la solicitud trasciende la obtención de información municipal al pretender establecer un sistema de relaciones directas entre la oposición y el personal, interfiriendo en el modelo organizativo del gobierno municipal.
3
No se cumple el requisito del artículo 164.1 TRLMRLC, ya que las direcciones de correo electrónico no son necesarias para la función representativa de control del gobierno, sino que podrían usarse para dar instrucciones al personal.
4
Al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública, la reclamación es inadmisible según el artículo 33.2 RGAIP.
5
La inadmisión impide la aplicación del silencio administrativo positivo previsto en el artículo 164.3 TRLMRLC al no considerarse una solicitud de información válida.
Texto completo
Resolució 12/2021, de 7 de gener
Número d’expedient de la reclamació: 775/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
Informació reclamada: Adreces de correus electrònics d’empleats municipals.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La resposta municipal sembla prou consistent. En primer lloc, perquè la sol·licitud de
la qual deriva la Reclamació en cap moment s’identifica com una sol·licitud d’informació, ni
invoca l’LTAIPBG, ni l’article 164 TRLMRLC; tot i que les sol·licituds d’informació pública no
tenen perquè invocar cap norma, el fet d’invocar alguna d’aquestes disposicions seria sens
dubte un argument per atribuir-li aquesta condició, però no és el cas. En segon lloc, de la
literalitat de la sol·licitud es desprèn més aviat que la seva finalitat no és tant la d’obtenir
informació pública, com la de poder establir un sistema de relacions directes entre l’oposició
municipal i el personal de l’Ajuntament; sense qüestionar la possible bondat d’aquesta finalitat,
el cert és que transcendeix substancialment allò que és informació municipal i pot posar en risc
el model organitzatiu que vulgui implantar qui pot fer-ho, que és el govern municipal. En tercer
lloc, també és qüestionable que l’objecte de la sol·licitud compleixi els requisits establerts per
l’article 164.1 TRLMRLC, perquè és discutible que les adreces de correu electrònic demanades
siguin realment necessàries per al desenvolupament de la funció representativa dels electes
municipals de l’oposició, que no és la de donar instruccions al personal municipal, sinó la de
control el govern de l’Ajuntament.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Personal. Adreces de correus electrònics.
Informació pública. Informació municipal. Objecte de la reclamació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 775/2020, presentada per un
electe municipal contra l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de juliol de 2020 el regidor reclamant presenta una sol·licitud en la que, després de
posar de manifest que per a una millor comunicació els membres del seu grup municipal
varen facilitar les seves adreces de correu electrònic a l’Ajuntament i d’afirmar que per a
una comunicació més fàcil i més àgil en benefici del consistori i dels veïns i les veïnes
seria bo que els membres del seu grup també disposessin de les adreces electròniques
del personal municipal, demana a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages que se’ls notifiqui
“les adreces de correu electrònic dels “Instructors municipals” (treballadors municipals)”.
3. La Reclamació presentada el 26 de novembre de 2020 indica que l’anterior sol·licitud
encara no ha estat contestada per l’Ajuntament.
4. El 3 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 7 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fruitós
de Bages i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 23 de desembre de 2020 la GAIP rep l’informe municipal, que considera que la sol·licitud
indicada a l’antecedent 2 està fora de l’àmbit d’accés de la informació pública, de la legislació
sobre transparència i de la competència de la GAIP. Adjunta el decret d’Alcaldia 2020/1864,
de 22 de desembre de 2020, pel qual es desestima la sol·licitud indicada a l’antecedent 2,
en atenció als motius següents: perquè organitzativament s’ha establert que els regidors
que no formin part del govern municipal canalitzin totes les seves peticions i consultes que
no es canalitzin per registre a través de l’alcaldia.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un
electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la
respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet
aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016,
sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb
sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i
de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet
directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de
resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació
davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la
legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta
via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa
administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de
poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació
emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP,
respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la
legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament
confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per tant, al menys en un pla general, la GAIP és competent per entendre sobre reclamacions
dels electes i de les electes locals que tenen per objecte l’exercici del seu dret a la informació
de la respectiva corporació, amb el ben entès que el règim material i procedimental aplicable a
aquestes reclamacions es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC.
L’article 164.1 TRLMRLC estableix que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”.
L’informe municipal i la resolució indicats a l’antecedent 6 qüestionen que la sol·licitud indicada
a l’antecedent 2, de la qual deriva la Reclamació, sigui pròpiament una sol·licitud d’informació
pública emparada en la transparència i el dret d’accés a la informació pública, i sostenen que
en realitat incideix en quelcom que és una opció organitzativa del govern municipal, de
canalitzar les relacions dels electes de l’oposició amb l’Ajuntament a través de l’Alcaldia.
La resposta municipal sembla prou consistent. En primer lloc, perquè la sol·licitud de la qual
deriva la Reclamació en cap moment s’identifica com una sol·licitud d’informació, ni invoca
l’LTAIPBG, ni l’article 164 TRLMRLC; tot i que les sol·licituds d’informació pública no tenen
perquè invocar cap norma, el fet d’invocar alguna d’aquestes disposicions seria sens dubte un
argument per atribuir-li aquesta condició, però no és el cas. En segon lloc, de la literalitat de la
sol·licitud es desprèn més aviat que la seva finalitat no és tant la d’obtenir informació pública,
com la de poder establir un sistema de relacions directes entre l’oposició municipal i el personal
de l’Ajuntament; sense qüestionar la possible bondat d’aquesta finalitat, el cert és que
transcendeix substancialment allò que és informació municipal i pot posar en risc el model
organitzatiu que vulgui implantar qui pot fer-ho, que és el govern municipal. En tercer lloc,
també és qüestionable que l’objecte de la sol·licitud compleixi els requisits establerts per
l’article 164.1 TRLMRLC, perquè és discutible que les adreces de correu electrònic demanades
siguin realment necessàries per al desenvolupament de la funció representativa dels electes
municipals de l’oposició, que no és la de donar instruccions al personal municipal, sinó la de
controlar el govern de l’Ajuntament.
A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que la sol·licitud de la que deriva la
Reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó que planteja
pretensions i finalitats que van més enllà del contingut d’aquest dret, sense que, a més, l’hagi
invocat expressament. Atès que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les
reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és procedent
inadmetre aquesta Reclamació.
Per una altra banda, aquesta inadmissió comporta també que la sol·licitud indicada a
l’antecedent 2 no pugui emparar-se en el criteri general del silenci administratiu positiu establert
per l’article 164.3 TRLMRLC per a les sol·licitud dels electes locals d’informació de la pròpia
corporació, perquè, com ja s’ha argumentat, pròpiament no és una sol·licitud d’informació que
pugui emparar-se en aquest precepte.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
7 de gener de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 775/2020 perquè no té per
objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web
de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.