Se solicitó al Consell Català de l'Esport el expediente de una subvención de 250.000€ a la Fundació Catalana de l'Esport. El interesado alegó que no se le facilitó la información. La GAIP inadmitió la reclamación por ser prematura, ya que la Administración había estimado la solicitud el 2 de agosto y aún disponía del plazo legal de 30 días para entregar los datos.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible según el artículo 33.2 RGAIP por no cumplir los términos establecidos para su presentación.
2
Cuando una solicitud es estimada total o parcialmente, el órgano competente dispone de un plazo de treinta días para suministrar la información conforme al artículo 36 de la LTAIPBG.
3
La interposición de la reclamación el 16 de agosto resulta prematura dado que la resolución estimatoria era del 2 de agosto y el plazo de entrega seguía vigente.
Texto completo
Resolució 783/2023, de 31 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 774/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència- Consell
Català de l’Esport
Informació reclamada: Informació sobre una subvenció.
Sentit de la resolució: Inadmissió per interposició prematura
Resum: En el cas que ens ocupa, la sol·licitud d’accés s’ha estimat totalment. En aquest sentit,
i segons l’article 33.2 RGAIP, són inadmissibles les reclamacions que, entre altres supòsits,
incompleixin els terminis establerts per a la seva presentació. És meridianament clar que, en
aquest supòsit, en haver-se estimat totalment la sol·licitud d’accés en data 2 d’agost de 2023, i
disposant l’Administració de 30 dies per a fer el lliurament efectiu de la informació, ens trobem
amb una reclamació prematura, atès que la reclamació es va presentar en data 16 d’agost de
2023. Cal inadmetre, per tant, la Reclamació presentada.
Paraules clau: Administració autonòmica. Interessat. Sense límits. Subvencions. Reclamació
contra estimació total. Inadmissió. Extemporània. Prematura.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 16 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 774/2023, presentada per una persona
interessada contra el Departament de Presidència-Consell Català de l’Esport en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 10 juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de Presidència el
següent: “apreciado president, habiendo conocido que la Fundació Catalana de l’Esport ha
recibido una subvención nominal por valor de 250.000 e y a mi tan siquiera me cede
gratuitamente las 3 handbikes, que yo mismo impulsé a comprarse por el anterior
secretario d’Esports Sr. Higueras, sol·licito conocer 1) copia íntegra (toda la
documentación) del expediente íntegro que presentó la Fundació Catalana de l’Esport, para
obtenir una subvención nominal final de 250.000 e, en la que està el proyecto Hand Bike
que le quieren otorgar a la fundación y el Parlament ha votado justamente para que me las
den a mi las 3 handbikes”.
La Reclamació presentada el 16 d’agost de 2023 indica que l’Administració no li ha facilitat
la informació sol·licitada.
En data 2 d’agost de 2023 l’Administració reclamada resolt el següent en relació a la
sol·licitud d’accés a la informació pública esmentada a l’antecedent anterior: “Resolc: 1.
Estimar totalment la sol·licitud d'accés a la informació pública presentada en data
10/07/2023 per la persona sol·licitant, d'acord amb el fonament de dret 5. 2. Lliurar la
informació sol·licitada i estimada en un termini màxim de 30 dies a comptar des de la data
d'aquesta resolució a l'adreça de contacte que consta en la sol·licitud”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
Segons l’article 42.1 LTAIPBG “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han
d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució”. Amb tot, l’article
36 de la LTAIPBG determina que si “(...) una sol·licitud és estimada totalment o parcialment,
l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi
demanada, en el termini de trenta dies”. En el cas que ens ocupa, la sol·licitud d’accés s’ha
estimat totalment. En aquest sentit, i segons l’article 33.2 RGAIP, són inadmissibles les
reclamacions que, entre altres supòsits, incompleixin els terminis establerts per a la seva
presentació. És meridianament clar que, en aquest supòsit, en haver-se estimat totalment la
sol·licitud d’accés en data 2 d’agost de 2023, i disposant l’Administració de 30 dies per a fer el
lliurament efectiu de la informació, ens trobem amb una reclamació prematura, atès que la
reclamació es va presentar en data 16 d’agost de 2023. Cal inadmetre, per tant, la Reclamació
presentada.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en el Ple de
31 d’agost de de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 774/2023 per
extemporània i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.