Se solicitó al Ayuntamiento de Vilaseca un informe de actuación policial derivado de una denuncia telefónica. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP estima parcialmente la solicitud: si el informe existía previamente, debe entregarse disociando datos personales del infractor, pero manteniendo el TIP de los agentes.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso solo recae sobre información ya elaborada; la Administración no está obligada a crear informes nuevos para satisfacer una solicitud según el artículo 29.2 LTAIPBG.
2
Se debe denegar el acceso a los datos personales del titular del vehículo cuando estos estén asociados a la comisión de una infracción administrativa, conforme al artículo 23 LTAIPBG.
3
La identidad de los agentes policiales no debe disociarse si se identifica a través de su TIP o número profesional, según el artículo 70.3 del Decret 8/2021.
4
Aunque el Ayuntamiento no haya colaborado con la GAIP omitiendo la remisión del expediente, esto no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 846/2022, de 13 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 756/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Vilaseca
Informació reclamada: Informe d’una actuació policial.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: Si l’informe existia elaborat abans de ser sol·licitat, és informació pública en poder de
l’Ajuntament i, com a tal, pot ser objecte del dret d’accés, sens perjudici que el seu accés pugui
ser restringit per algun límit a l’accés. En aquest cas, és plausible que a l’informe hi puguin
constar dades personals del titular del vehicle estacionat, l’accés a les quals s’ha de
desestimar, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, en la mesura en què hi constarien associades a
la comissió d’una infracció administrativa. Pel que fa a la identitat dels agents policials que
signen l’informe, no s’haurà de dissociar si, com és de suposar, hi consten el seu TIP o número
d’identificació policial, enlloc de amb el seu nom tal i com preveu l’article 70.3 del Decret
8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública . En
canvi, per al cas que no s’hagi elaborat prèviament a la sol·licitud un informe sobre l’actuació
policial derivada de la trucada de la persona reclamant, l’Ajuntament no esdevé obligat per la
llei de transparència a elaborar-lo per satisfer la sol·licitud, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG,
que declara la inadmissibilitat en el procediment d’accés a la informació pública de les peticions
d’elaboració d’informes, i bastarà amb què l’Ajuntament deixi constància escrita de la
inexistència de l’informe policial reclamat.
Paraules clau: Ajuntament. Policia local. Informes. denuncies. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals relatives a la comissió
d’infraccions. Dades personals identificatives d’agents policials.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 21 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 756/2022, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Vilaseca, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 de juliol de 2022 la persona reclamant presenta una instància que demana: “Informe
de actuaciones de la policía municipal a raíz de mi llamada telefónica del día 22 de junio, a
las 9:44h, denunciando a un vehículo estacionado e inmovilizado en un vado por largos
periodos de tiempo y que ocasiono el personamiento de los agentes a mi domicilio en la
calle xxx.”
3. La Reclamació presentada el 21 d’agost indica que la sol·licitud no hauria obtingut una
resposta per part de l’Ajuntament.
4. El 25 d’agost de 20222 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 31 d’agost de 2022, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilaseca i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 4 d’octubre de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment
d’informe i de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi
aportat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP, que disposa que: La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar
la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe
sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la
resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació
sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en
compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència
de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació objecte de la reclamació és un informe de les actuacions policials realitzades
arran d’una trucada telefònica de la persona reclamant denunciant un vehicle estacionat
llargament en un gual.
La manca de resolució de la sol·licitud i d’informe arran d’aquest procediment de reclamació
impedeix conèixer a la GAIP si l’informe requerit estava elaborat en el moment de ser sol·licitat
per la persona reclamant, el què és rellevant als efectes del sentit de la resolució de la
Si l’informe existia elaborat abans de ser sol·licitat, és informació pública en poder de
l’Ajuntament i, com a tal, pot ser objecte del dret d’accés, sens perjudici que el seu accés pugui
ser restringit per algun límit a l’accés. En aquest cas, és plausible que a l’informe hi puguin
constar dades personals del titular del vehicle estacionat, l’accés a les quals s’ha de
desestimar, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, en la mesura en què hi constarien associades a
la comissió d’una infracció administrativa.
Pel que fa a la identitat dels agents policials que signen l’informe, no s’haurà de dissociar si,
com és de suposar, hi consten el seu TIP o número d’identificació policial, enlloc de amb el seu
nom, tal i com preveu l’article 70.3 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el
dret d’accés a la informació pública
En canvi, per al cas que no s’hagi elaborat prèviament a la sol·licitud un informe sobre
l’actuació policial derivada de la trucada de la persona reclamant, l’Ajuntament no esdevé
obligat per la llei de transparència a elaborar-lo per satisfer la sol·licitud, d’acord amb l’article
29.2 LTAIPBG, que declara la inadmissibilitat en el procediment d’accés a la informació pública
de les peticions d’elaboració d’informes, i bastarà amb què l’Ajuntament deixi constància escrita
de la inexistència de l’informe policial reclamat. Nogensmenys, les actuacions realitzades arran
de la denúncia (si la policia local va acudir-hi o no, i s’ha iniciat alguna actuació sancionadora, o
no) són informació preexistent en poder de l’Ajuntament, de manera que poden ser objecte del
dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b, i l’Ajuntament n’ha d’informar, sense que sigui exigible
fer-ho en un informe policial si abans no existia.
En aquests termes, escau estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona
reclamant a obtenir, si existia prèviament elaborat en la data de la sol·licitud d’informació,
l’informe policial elaborat arran de la seva trucada denunciant l’estacionament d’un vehicle en
un gual, prèvia dissociació de les dades personals que hi constin excepte el TIP dels agents
policials, o a manifestar la seva inexistència, en cas contrari, indicant aleshores si s’han
realitzat actuacions arran de la seva denúncia, o no.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13 d’octubre de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 756/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a
obtenir, si existia prèviament elaborat en la data de la sol·licitud d’informació, l’informe
policial elaborat arran de la seva trucada denunciant l’estacionament d’un vehicle en un
gual, prèvia eliminació de les dades identificatives del titular del vehicle estacionat
indegudament en la mesura en què hi constin associades a la comissió d’una infracció
administrativa, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, i amb la identificació dels agents policials
amb el seu el TIP o número professional, d’acord amb l’article 70.3 del Decret 8/2021, del
9 de febrer. Sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública.
2. Requerir a l’Ajuntament de Vilaseca que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest
mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució,
així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 756/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.