Se solicitó a la Mancomunitat Penedès-Garraf certificados de retribuciones de altos cargos, sesiones de la Junta de Presidencia y la declaración de bienes del Presidente. La GAIP inadmitió la reclamación porque la solicitud de certificaciones excede el objeto del derecho de acceso a la información pública y la declaración de bienes ya se encuentra disponible en la web de la entidad.
Puntos clave de la argumentación
1
La emisión de certificados excede el objeto del derecho de acceso a la información pública, definido como la información elaborada o en poder de la Administración
2
El derecho de acceso no ampara la obtención de certificados, copias auténticas, indexaciones o traducciones si la Administración debe elaborarlos expresamente para atender la petición
3
Las solicitudes que requieren operaciones adicionales a la mera localización y facilitación de información, como las certificaciones, son inadmisibles según el artículo 72.4 del Decret 8/2021
4
Las reclamaciones que no tienen por objeto el derecho de acceso a la información pública son inadmisibles conforme al artículo 33.2 del RGAIP
5
No procede la reclamación cuando la información solicitada ya es accesible a través de internet en cumplimiento de la publicidad activa
Texto completo
Resolució 837/2021, de 10 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 773/2021
Administració reclamada: Mancomunitat Penedès-Garraf
Informació reclamada: Retribucions d’alts càrrecs.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: L’emissió de certificats excedeix de l’objecte propi del dret d’accés a la informació
pública, que és la informació en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), ja que
requereix operacions addicionals a la localització i facilitació d’informació, motiu pel qual l’article
72.4 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública estableix la
inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen certificacions.
Paraules clau: Mancomunitats. Certificacions. Publicitat activa. Retribucions alts càrrecs.
Inadmissió.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 17 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 773/2021, presentada contra la
Mancomunitat Penedès-Garraf, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de juliol de 2021 la persona reclamant demana a la Mancomunitat Penedès-Garraf la
informació següent: "- S’emeti certificat comprensiu de les retribucions totals abonades al
senyor xxxx des de la presa de possessió del càrrec de President de la Mancomunitat fins
a l’actualitat, amb especificació dels diferents conceptes de Retribucions, dietes i
indemnitzacions per assistències d’acord amb la descripció següent (...). - Certificació de
totes les sessions de la Junta de Presidència que han tingut lloc des del inici de la
legislatura 2019- 23, amb indicació de les persones que han cobrat indemnitzacions per
assistències a dits òrgans". - S’aporti del Sr. xxxx copia de la declaració dels seus béns,
interessos i de les activitats privades que proporcionin o puguin proporcionar ingressos
econòmics o afectin a l'àmbit de competències de la Corporació".
3. El 16 d’agost de 2021 la Mancomunitat resolt en els següents termes les sol·licitud
anterior: en relació amb els dos primers apartats de la sol·licitud, que demanen l’emissió
de certificats, inadmet la sol·licitud perquè considera que allò demanat (certificacions)
excedeix el dret d’accés a la informació pública tal com és definit pels apartats b i c de
l’article 2 LTAIPBG, atès allò previst per l’article 72.4 del Decret 8/2021, de transparència i
accés a la informació pública, segons el qual “el dret d'accés no empara el dret a obtenir
certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si
l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de
la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la
petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de
la petició”. I en relació amb el tercer apartat de la sol·licitud, considera que les
Administracions no estan obligades a atendre sol·licituds d’informació pública si la
informació demanada és accessible per internet, com seria el cas de les declaracions de
béns, interessos i activitats demanades.
4. La Reclamació presentada el 17 d’agost de 2021 indica que la Mancomunitat no ha
contestat la sol·licitud.
5. El 3 de setembre de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la
Reclamació, als efectes de presentar còpia de la sol·licitud d’informació pública
degudament enregistrada per l’Administració.
6. El 6 de setembre de 2021 la persona reclamant repara l’esmena requerida indicada a
l’antecedent anterior. També aporta a aquest procediment la resposta de la Mancomunitat
a la seva sol·licitud (antecedent 3), a la qual hauria accedit després d’haver presentat la
Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació
Els dos primers apartats de la Reclamació demanen que la Mancomunitat certifiqui diverses
qüestions relatives a la percepció d’ingressos per part d’alts càrrecs de l’entitat i a les sessions
celebrades per la seva Junta. En la mateixa línia expressada per la resolució de la
Mancomunitat, l’emissió de certificats excedeix de l’objecte propi del dret d’accés a la
informació pública, que és la informació en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), ja
que requereix operacions addicionals a la localització i facilitació d’informació, motiu pel qual
l’article 72.4 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública estableix la
inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen certificacions (“El dret d'accés no empara el dret
a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents
si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la
persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició
excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”).
Atès que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per
objecte el Dret d’accés a la informació pública, és procedent inadmetre la Reclamació, en
relació amb els seus dos primers apartats, per aquest motiu.
L’apartat tercer de la sol·licitud demana les declaracions patrimonials, d’interessos i d’activitats
del President de la Mancomunitat, i aquesta entitat remet la informació sol·licitada al web de
l’entitat, que la publica en compliment de les previsions legals. En atenció a aquest fet, també
és procedent declarar la inadmissibilitat d’aquesta part de la Reclamació, perquè la persona
reclamant ja ha tingut accés a la informació demanada per ella, motiu pel qual aquesta part de
la Reclamació no té cap objecte que la justifiqui.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de setembre de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 773/2021, per les
raons indicades al fonament jurídic 2 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.