Solicitud de explicaciones sobre el funcionamiento del Mercat ambulant de Bonavista y resultado de inadmisión

Resolució 788/2019, d’11 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 772/2019 Administració reclamada: ESPIMSA i Ajuntament de Tarragona. Informació reclamada: Explicacions sobre el funcionament del Mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: No demana els motius, sinó que se li expliquin els motius; si els motius pels quals s’interessa estan expressats documentalment en poder de l’Administració, llavors són informació pública i el dret d’accés empararia la seva obtenció; però la persona reclamant no demana conèixer els motius, sinó que algú els li expliqui, i aquesta activitat d’explicar o de donar explicacions de quelcom resta fora del dret d’accés a la informació pública, que limita el seu objecte a la informació que es troba en poder de l’Administració, als efectes de poder ser coneguda i interpretada per qualsevol persona, sense que es puguin emparar en ell pretensions de divulgació o d’explicació de la informació existent. A més, les explicacions demanades són sobre els motius pels quals una persona determinada –o determinable- fa o deixa de fer quelcom i quan es personalitzen els motius és inevitable que puguin incidir en ells elements subjectius, que priven dels motius pels quals s’interessa de la possibilitat de ser objectivats documentadament, en definitiva, exclou que puguin esdevenir informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Mercats. Reclamació contra silenci. Informació pública. Dret d’accés. Motivacions. Explicacions. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. L’1 de desembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 772/2019, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i la seva Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals SA (ESPIMSA), en relació amb l’objecte indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 d’octubre de 2019 la persona reclamant fa consideracions sobre el suposat incompliment de l’Ordenança de venda no sedentària (concretament, de la seva disposició addicional 6ª, que requereix accessos a aigua potable, electricitat, lavabo públic i recollida de residus) al Mercat ambulant de Bonavista, invoca l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú i l’LTAIPBG i demana el següent a l’Ajuntament de la Ciutat: que li expliqui el motiu perquè la persona o tècnic responsable de l’Ajuntament permet a ESPIMSA que segueixi gestionant l’activitat de pública concurrència de forma irregular en el Mercat ambulant de Bonavista i que es compleixi l’Ordenança. 3. La Reclamació presentada l’1 de desembre de 2019 reitera el text de la sol·licitud i indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Aquesta Reclamació no demana informació pública, en el sentit d’informació que es troba en poder de l’Administració, tal com la defineix als efectes del dret d’accés a la informació pública l’article 2.b LTAIPBG, sinó que demana dos objectes diferents: per una banda, demana explicacions sobre els motius pels quals un tècnic o responsable municipal permet una cosa; per l’altra, demana que es compleixi una ordenança. Segur que demanar el compliment d’una norma o d’una ordenança és una petició del tot legítima, però no hi ha dubte de què no té res a veure amb el dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual aquesta segona part de la Reclamació ha de ser inadmesa en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. Pel que fa a la primera part de la sol·licitud, en els termes en què ha estat formulada també ha de ser inadmesa, perquè pròpiament no demana informació pública, en el sentit que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG. Per començar, demana una explicació; no demana els motius, sinó que se li expliquin els motius; si els motius pels quals s’interessa estan expressats documentalment en poder de l’Administració, llavors són informació pública i el dret d’accés empararia la seva obtenció; però la persona reclamant no demana conèixer els motius, sinó que algú els li expliqui, i aquesta activitat d’explicar o de donar explicacions de quelcom resta fora del dret d’accés a la informació pública, que limita el seu objecte a la informació que es troba en poder de l’Administració, als efectes de poder ser coneguda i interpretada per qualsevol persona, sense que es puguin emparar en ell pretensions de divulgació o d’explicació de la informació existent. A més, les explicacions demanades són sobre els motius pels quals una persona determinada –o determinable- fa o deixa de fer quelcom i quan es personalitzen els motius és inevitable que puguin incidir en ells elements subjectius, que priven dels motius pels quals s’interessa de la possibilitat de ser objectivats documentadament, en definitiva, exclou que puguin esdevenir informació pública. No es pot excloure que els motius pels quals l’Administració municipal permet el funcionament del Mercat ambulant de Bonavista, malgrat pugui incomplir requisits de la disposició addicional 6ª de l’Ordenança de venda sedentària, existeixin documentadament en poder de l’Ajuntament (si bé sembla improbable) i, en conseqüència, poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. Però no són aquests motius allò que demana la persona reclamant, sinó que vol saber els motius (que poden ser personals) pels quals un funcionari o autoritat municipal fa o deixa de fer quelcom, i vol que aquests motius, eventualment personals, li siguin explicats, pretensions que no poden ser emparades pel dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual s’ha d’inadmetre també aquesta primera part de la Reclamació, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de desembre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 772/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tri bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.