Estimada parcialmente 31/08/2023 · 15 días en resolverse

Solicitud de detalle de gestiones y motivos de falta de respuesta al Departament de Presidència, resuelta con desestimación e inadmisión parcial

Se solicitó al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya el detalle de gestiones sobre una solicitud previa y los motivos de la falta de respuesta. El reclamante alegó la inadmisión de su solicitud. La GAIP desestimó y admitió parcialmente la reclamación, pues la Administración informó que no disponía de la información y ya había dado explicaciones previas.

Puntos clave de la argumentación

1 La Administración no está obligada a elaborar información que no posee en el momento de la solicitud si no existe obligación legal de disponer de ella o de publicarla activamente.
2 La respuesta de no disponer de la información solicitada satisface la pretensión del derecho de acceso, aunque se haya formalizado mediante una resolución de inadmisión.
3 Las solicitudes que piden explicaciones sobre los motivos por los cuales una persona concreta actúa o deja de actuar no constituyen solicitud de información pública, ya que implican elementos subjetivos.
4 El derecho de acceso a la información pública se considera satisfecho cuando la Administración ya ha facilitado la información existente o ha dado explicaciones aclaratorias previas sobre la materia.

Texto completo

Resolució 782/2023, de 31 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 771/2023 Administració reclamada: Departament de Presidència. MH President de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Detall de gestions realitzades. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Tenint en compte que el Departament va facilitar a la persona reclamant, prèviament a la presentació de la Reclamació, la informació sol·licitada efectivament existent en el seu poder, és procedent desestimar la Reclamació perquè la resposta de l’Administració impugnada és adequada al dret d'accés a la informació pública. Paraules clau: Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència, sense límits, reclamació inadmissió. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 16 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 744/2023, presentada per una persona interessada contra del Departament de Presidència en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 30 de maig de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de Presidència el següent: “Atendiendo a que no he recibido respuesta alguna a mi solicitud del 15/6/2023 con ref. 0599/352/2023. Solicito conocer: 1. Detalle completo de las gestiones que se hayan realizado con mi solicitud desde el 15/6/2023 al 17/07/2023. 2. Conocer el porqué aún no se me ha ofrecido respuesta a mis peticiones·” La Reclamació presentada el 16 de d’agost de 2023 indica que el Departament de Presidència ha inadmès la seva sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació parcial de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. La persona reclamant ha presentat la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació demanant el mateix tipus d'informació que altres sol·licituds precedents, és a dir, les gestions dutes a terme pel Departament en relació amb diverses peticions de reunió amb el M.H. President de la Generalitat. Concretament demana la informació següent: “Atendiendo a que no he recibido respuesta alguna a mi solicitud del 15/6/2023 con ref. 0599/352/2023. Solicito conocer: 1. Detalle completo de las gestiones que se hayan realizado con mi solicitud desde el 15/6/2023 al 171712023. 2. Conocer el porqué aún no se me ha ofrecido respuesta a mis peticiones”. Pel que fa la a la inadmissió de la sol·licitud d’accés a la informació contra la qual ara es reclama, l’Administració reclamada, en la resolució signada electrònicament en data 1 d’agost de 2023, dona una resposta certament tardana a la sol·licitud d’accés a la informació pública de la qual deriva aquesta Reclamació, tot i especificant que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, d’acord amb l’article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en connexió amb l’article 2 de la LTAIPBG. Amb la invocació d’aquest precepte, és clar que el Departament de Presidència -en els fonaments jurídics de la resolució impugnada i signada en data 1 d’agost de 2023 per l’òrgan competent- està declarant que l’Administració no disposa de la informació sol·licitada en el moment en què el sol·licitant la demana. Si aquesta és la situació fàctica, és a dir, que l’Administració no disposa de la informació reclamada en el moment de registrar-se la sol·licitud d’accés a la informació -essent el cas que no existeix cap obligació legal de disposar d’aquesta informació, ni tampoc està aquesta informació subjecta al règim de publicitat activa-, aquesta és simplement la resposta que cal donar a la persona sol·licitant per a satisfer la seva pretensió, sense que quedi obligada l’Administració per la sol·licitud de la persona interessada o per una eventual resolució de la GAIP a elaborar-la. Aquesta resposta –no disposar de la informació sol·licitada- es pot facilitar, de forma més ajustada a Dret, sense necessitat de resoldre la inadmissió de la sol·licitud. Aquesta resolució d’inadmissió del Departament de Presidència, dóna resposta objectiva a la sol·licitud d'informació indicada a l'antecedent 2, perquè fa coneixedora a la persona reclamant de la informació realment existent sobre l'estat de les seves peticions, és a dir, que el Departament no té informació al respecte, en el moment de registrar-se la sol·licitud d’accés. 3. Sobre la inadmissió parcial de la Reclamació L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. El segon ítem d’aquesta Reclamació no demana informació pública, en el sentit d’informació que es troba en poder de l’Administració, tal com la defineix als efectes del dret d’accés a la informació pública l’article 2.b LTAIPBG, sinó que demana explicacions sobre els motius pels quals el President de la Generalitat fa o no fa determinades actuacions. Certament, el segon punt de la Reclamació ha de ser inadmès per aquesta Comissió, ja que es pretén “Conocer el porqué aún no se me ha ofrecido respuesta a mis peticiones”. I això, perquè les explicacions demanades respecte a aquest segon ítem de la reclamació són sobre els motius pels quals una persona determinada –o determinable- fa o deixa de fer quelcom i quan es personalitzen els motius és inevitable que puguin incidir en ells elements subjectius, que priven dels motius pels quals s’interessa de la possibilitat de ser objectivats documentadament, en definitiva, exclou que puguin esdevenir informació pública, tal i com ja vàrem deixar dit a la Resolució 788/2019, d'11 de desembre. Amb tot, cal tenir en compte que en data 28 de juny de 2023 des del Departament de Presidència ja es va comunicar a la persona reclamant el següent: “En nom del M. Hble. Sr Pere Aragonès i Garcia, president de la Generalitat de Catalunya, i per indicació seva, responem a les últimes cartes rebudes en referència a les vies per denunciar en matèria d’accessibilitat i a diverses peticions d'entrevista amb membres del Govern de la Generalitat per abordar la discriminació de les persones amb discapacitat en l’àmbit de la practica esportiva. Des de la Generalitat de Catalunya ja se us ha contestat el que exposeu en aquestes tres cartes amb anterioritat, concretament en la carta del dia 19 de maig de 2023. En aquella carta ja vam exposar-vos la normativa i les raons par les quals no escau que la Generalitat de Catalunya assumeixi novament les denúncies d’accessibilitat, i vam informar-vos que en casos puntuals, si consideràveu que hi havia manca d'actuació de les administracions locals, podíeu fer servir les vies legals adreçades a la ciutadania per presentar una queixa i reclamar l'actuació. Per últim, us comuniquem que si les respostes de les administracions no us semblen les adequades, sabeu que podeu presentar la vostra queixa a la Sindica de Greuges”. Aquesta resposta de l’Administració obra entre la documentació que la pròpia persona reclamant ha fornit a la GAIP en presentar aquesta reclamació. D’altra banda, cal fer notar que la persona reclamant no ha incorporat entre la documentació que ha enviat a la GAIP la carta de 19 de maig de 2023, carta que esmenta el Departament en la seva comunicació datada el 28 de juny de 2023. Però, tal i com s’explicita en la comunicació que hem transcrit a l’apartat anterior ja se li han explicat els motius pels quals la Generalitat no és competent en l’àmbit objecte de les reiterades queixes de la persona sol·licitant. Ultra això, l’any anterior, en data 27 de juliol de 2022, la Generalitat ja li va oferir a la persona reclamant les explicacions reclamades: “La Llei 13/2014, de 30 d'octubre estableix el Pla municipal d'accessibilitat com l'instrument que ordena i determina les actuacions d'accessibilitat pera la transformació del municipi en el marc de les competències esmentades. Per tot l'exposat, per a qualsevol queixa en aquesta matèria en aquests espais, o la petició per a prioritzar alguna actuació respecte d' altres, cal adreçar-la a l'ens local que és a qui li correspon fer la valoració de la millora, corregir la mancança i el moment de dur-la a terme. Per aquests motius, l’informen que aquestes denúncies han estat derivades als ajuntaments corresponents per a la seva gestió. Per a més informació s’haurà d’adreçar a l'Ajuntament que correspongui.” Tenint en compte que el Departament va facilitar a la persona reclamant, prèviament a la presentació de la Reclamació, la informació sol·licitada efectivament existent en el seu poder, això és, quant a les gestions realitzades ja se li ha dit que no es disposa de la informació i quant als motius, ja han estat objecte d’abundats i esclaridores explicacions, és procedent desestimar parcialment i inadmetre parcialment la Reclamació, perquè la resposta de l’Administració impugnada és adequada al dret d'accés a la informació pública. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 771/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 771/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 771/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.