Inadmitida 21/01/2021 · 54 días en resolverse

Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona por solicitar valoraciones y consultas en lugar de información pública

El reclamante solicitó al Ayuntamiento de Barcelona respuestas y responsabilidades sobre un proceso de participación ciudadana. Ante el silencio administrativo, la GAIP inadmitió la reclamación porque las preguntas solicitaban motivaciones no existentes y valoraciones jurídicas, considerándolas consultas y no solicitudes de información pública.

Puntos clave de la argumentación

1 La información pública debe estar en poder de la Administración según el artículo 2.b LTAIPBG, no pudiendo exigirse la elaboración expresa de motivaciones para atender una solicitud.
2 Las solicitudes que requieren la asignación de responsabilidades o la valoración jurídica de actuaciones reales o hipotéticas se consideran consultas y son inadmisibles según el artículo 29.2 LTAIPBG.
3 Las pretensiones que no constituyen información pública no tienen amparo en el derecho de acceso establecido en el artículo 18.1 LTAIPBG.
4 Se aplica el artículo 33.2 LTAIPBG para inadmitir reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 84/2021, de 21 de gener Número d'expedient de l a reclamació : 767/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Respostes relatives a un procés de participació ciutadana. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum : El que demana la persona reclamant a la seva sol·licitud és, per una banda, la motivació d’actuacions puntuals de persones al servei de l’Administració, motivació que amb tota probabilitat hauria de ser elaborada expressament per atendre la sol·licitud, , pel que no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, d’estar en poder de l’Administració i, per l’altra, assignació de responsabilitats i valoració jurídica d’actuacions reals o hipotètiques, que més que sol·licituds d’informació són consultes, en relació amb les quals l’article 29.2 LTAIPBG estableix la seva inadmissibilitat. Totes aquestes pretensions, al no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament Participació ciutadana. Consultes. Informació pública. Reclamació contra silenci. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de novembre de 2020 e ntra a la GAIP la Reclamació 767/2020, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’octubre de 2020 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud d’informació pública que demana a l’Ajuntament de Barcelona resposta a les següents preguntes relatives a un procés de participació ciutadana en matèria de cultura al Districte de Sant Martí: 1- Per què les preguntes enviades a l’òrgan de participació “Consell de Cultura del Districte de Sant Martí a traves del correu electrònic [email protected] de 25 de setembre de 2020, El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. dirigit al President del Consell no s’han llegit durant la sessió del Consell? 2- Qui ha sigut el responsable de decidir la no participació de la persona reclamant a traves del correu electrònic indicat? Aquest fre a la participació constitueix una falta i, en aquest cas, quina seria la sanció corresponent? 3- Per què no he rebut resposta al meu correu electrònic indicat en el punt 1? Qui hauria d’haver-me respost i no ho ha fet? Constituiria això alguna desatenció a les seves obligacions pel tècnic de cultura del Districte? Constituiria això una falta? Demana rebre la resposta per escrit i per correu posta. 3. La Reclamació presentada el 23 de novembre de 2020 assenyala que no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 25 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 30 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li sol·licita el nom de la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 13 de gener de 2021 la GAIP rep l'informe de l’Ajuntament de Barcelona, segons el Gerent del Districte de Sant Martí hauria inadmès la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació per Resolució de 4 de desembre de 2020, que estaria en procés de notificació. La inadmissió municipal de la sol·licitud es basaria en les següents consideracions: el sol·licitat pel primer apartat de la sol·licitud no és informació en poder de l'Ajuntament, que és com defineix l'article 2.b LTAIPBG el concepte d'informació pública, sinó una resposta personal que només podria donar la persona afectada i que no existeix en el moment de formular la sol·licitud; invoca la causa d'inadmissibilitat de l'article 29.1.a LTAIPBG; el segon apartat de la sol·licitud demana la qualificació jurídica d'uns fets, i per això ha de ser inadmesa en aplicació de l'article 29.2 LTAIPBG; i el tercer apartat de la sol·licitud també ha de ser inadmesa per formular una consulta jurídica i per demanar una opinió personal. La documentació facilitada per l'Ajuntament també fa algunes consideracions qualificant l'actitud de la persona reclamant com a abusiva, perquè més que sol·licitar informació pública el que pretén és queixar-se del funcionament de serveis públics i entorpir el normal funcionament de l'Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè, tal com argumenta la documentació aportada per l'Ajuntament a aquest procediment, el seu objecte no és l'accés a informació pública, sinó altres pretensions, de naturalesa diferent. Efectivament, el que demana la persona reclamant a la seva sol·licitud és, per una banda, la motivació d’actuacions puntuals de persones al servei de l’Administració, motivació que amb tota probabilitat hauria de ser elaborada expressament per atendre la sol·licitud, pel que no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, d’estar en poder de l’Administració i, per l’altra, assignació de responsabilitats i valoració jurídica d’actuacions reals o hipotètiques, que més que sol·licituds d’informació són consultes, en relació amb les quals l’article 29.2 LTAIPBG estableix la seva inadmissibilitat. Totes aquestes pretensions, al no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG. En conseqüència, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 LTAIPBG, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 767/2020 per què no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.