El reclamante solicitó al Ayuntamiento de Barcelona respuestas y responsabilidades sobre un proceso de participación ciudadana. Ante el silencio administrativo, la GAIP inadmitió la reclamación porque las preguntas solicitaban motivaciones no existentes y valoraciones jurídicas, considerándolas consultas y no solicitudes de información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La información pública debe estar en poder de la Administración según el artículo 2.b LTAIPBG, no pudiendo exigirse la elaboración expresa de motivaciones para atender una solicitud.
2
Las solicitudes que requieren la asignación de responsabilidades o la valoración jurídica de actuaciones reales o hipotéticas se consideran consultas y son inadmisibles según el artículo 29.2 LTAIPBG.
3
Las pretensiones que no constituyen información pública no tienen amparo en el derecho de acceso establecido en el artículo 18.1 LTAIPBG.
4
Se aplica el artículo 33.2 LTAIPBG para inadmitir reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 84/2021, de 21 de gener
Número d'expedient de l a reclamació : 767/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Respostes relatives a un procés de participació ciutadana.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum : El que demana la persona reclamant a la seva sol·licitud és, per una banda, la
motivació d’actuacions puntuals de persones al servei de l’Administració, motivació que amb
tota probabilitat hauria de ser elaborada expressament per atendre la sol·licitud, , pel que no
reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, d’estar en poder
de l’Administració i, per l’altra, assignació de responsabilitats i valoració jurídica d’actuacions
reals o hipotètiques, que més que sol·licituds d’informació són consultes, en relació amb les
quals l’article 29.2 LTAIPBG estableix la seva inadmissibilitat. Totes aquestes pretensions, al
no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com
estableix l’article 18.1 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntament Participació ciutadana. Consultes. Informació pública. Reclamació
contra silenci. Manca d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de novembre de 2020 e ntra a la GAIP la Reclamació 767/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació
previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 d’octubre de 2020 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud d’informació pública que demana
a l’Ajuntament de Barcelona resposta a les següents preguntes relatives a un procés de
participació ciutadana en matèria de cultura al Districte de Sant Martí: 1- Per què les
preguntes enviades a l’òrgan de participació “Consell de Cultura del Districte de Sant Martí
a traves del correu electrònic [email protected]
de 25 de setembre de 2020,
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
dirigit al President del Consell no s’han llegit durant la sessió del Consell? 2- Qui ha sigut
el responsable de decidir la no participació de la persona reclamant a traves del correu
electrònic indicat? Aquest fre a la participació constitueix una falta i, en aquest cas, quina
seria la sanció corresponent? 3- Per què no he rebut resposta al meu correu electrònic
indicat en el punt 1? Qui hauria d’haver-me respost i no ho ha fet? Constituiria això alguna
desatenció a les seves obligacions pel tècnic de cultura del Districte? Constituiria això una
falta? Demana rebre la resposta per escrit i per correu posta.
3. La Reclamació presentada el 23 de novembre de 2020 assenyala que no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud.
4. El 25 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de
procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 30 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti
un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual
porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li sol·licita el nom de la persona que representarà el Departament en
el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
6. El 13 de gener de 2021 la GAIP rep l'informe de l’Ajuntament de Barcelona, segons el
Gerent del Districte de Sant Martí hauria inadmès la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació per Resolució de 4 de desembre de 2020, que estaria en procés de
notificació. La inadmissió municipal de la sol·licitud es basaria en les següents
consideracions: el sol·licitat pel primer apartat de la sol·licitud no és informació en poder
de l'Ajuntament, que és com defineix l'article 2.b LTAIPBG el concepte d'informació
pública, sinó una resposta personal que només podria donar la persona afectada i que no
existeix en el moment de formular la sol·licitud; invoca la causa d'inadmissibilitat de l'article
29.1.a LTAIPBG; el segon apartat de la sol·licitud demana la qualificació jurídica d'uns fets,
i per això ha de ser inadmesa en aplicació de l'article 29.2 LTAIPBG; i el tercer apartat de
la sol·licitud també ha de ser inadmesa per formular una consulta jurídica i per demanar
una opinió personal. La documentació facilitada per l'Ajuntament també fa algunes
consideracions qualificant l'actitud de la persona reclamant com a abusiva, perquè més
que sol·licitar informació pública el que pretén és queixar-se del funcionament de serveis
públics i entorpir el normal funcionament de l'Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació
Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè, tal com argumenta la documentació aportada
per l'Ajuntament a aquest procediment, el seu objecte no és l'accés a informació pública, sinó
altres pretensions, de naturalesa diferent.
Efectivament, el que demana la persona reclamant a la seva sol·licitud és, per una banda, la
motivació d’actuacions puntuals de persones al servei de l’Administració, motivació que amb
tota probabilitat hauria de ser elaborada expressament per atendre la sol·licitud, pel que no
reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, d’estar en poder
de l’Administració i, per l’altra, assignació de responsabilitats i valoració jurídica d’actuacions
reals o hipotètiques, que més que sol·licituds d’informació són consultes, en relació amb les
quals l’article 29.2 LTAIPBG estableix la seva inadmissibilitat. Totes aquestes pretensions, al
no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com
estableix l’article 18.1 LTAIPBG.
En conseqüència, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 LTAIPBG,
que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a
la informació pública.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 767/2020 per què no té
per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació de la present
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.