Pérdida de objeto 04/03/2021 · 102 días en resolverse

Solicitud de datos de correo electrónico corporativo al Ayuntamiento de Dosrius y finalización por pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Dosrius el acceso a los contactos y correos profesionales de una cuenta corporativa. Tras una reclamación por silencio administrativo, la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) finaliza el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo casos de incumplimiento material o silencio administrativo.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3 La aplicación de límites al acceso debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad, justificando la concurrencia de un interés público o privado superior.
4 La Autoridad Catalana de Protección de Datos determinó que la protección de datos no impide la entrega de direcciones de correo de contactos profesionales, aunque no justificaba la entrega de la totalidad de los correos enviados y recibidos.
5 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 225/2021, de 4 de març Número d’expedient de la Reclamació: 766/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius Informació reclamada: Dades del correu electrònic corporatiu de la persona reclamant. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Contactes i correus del mòbil professional. Reclamació contra silenci. Dades personals. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 766/2020, presentada contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de desembre de 2019 la persona reclamant manifesta a l’Ajuntament de Dosrius que el 19 de novembre del mateix any va finalitzar la seva comissió de serveis al municipi com a Sergent de la Policia local, que se li hauria blocat l’accés al seu compte de correu electrònic corporatiu, de manera que no es podria comunicar amb els seus contactes, i demana poder tenir accés o recuperar els correus i la informació del seu correu electrònic corporatiu. La Reclamació adjunta una resolució de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) de 15 de setembre del 2020, que estima parcialment la reclamació de tutela plantejada per la persona reclamant, declara el seu dret als contactes i correus privats que constin al seu correu corporatiu i requereix a l’Ajuntament perquè li els faciliti en el termini de 10 dies. Aquesta mateixa resolució indica en els seus fonaments jurídics que la persona reclamant podria sol·licitar els correus i contactes professionals del seu correu corporatiu sobre la base de la legislació del dret d’accés a la informació pública. 3. El 8 d’octubre de 2020 la persona reclamant invoca la resolució anterior de l’APDCAT i demana a l’Ajuntament de Dosrius les dades professionals (correus, contactes, etc.) del seu anterior correu corporatiu. 4. La Reclamació presentada el 22 de novembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud de l’antecedent anterior. 5. El 25 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 26 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Dosrius i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. No consta la recepció d’aquest informe. 7. L’11 de gener de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre motivat per aquest fet, segons el mateix precepte. 8. El 4 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT indicat a l’antecedent anterior, que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant les adreces de correu electrònic corresponents als seus contactes professionals. En canvi, per la informació de què es disposa, no resultaria justificada l’obtenció per la persona reclamant d’una còpia del conjunt de correus professionals que va enviar o rebre a través del seu correu corporatiu corresponents al termini de temps que va exercir en comissió de serveis les funcions de sergent en cap de la Policia Local a l’Ajuntament de Dosrius”. 9. El 5 de febrer de 2021 la GAIP tramet l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. 10. El 12 de febrer de 2021 l’Ajuntament de Dosrius comunica el seu informe a la GAIP. Indica que ha facilitat a la persona reclamant els contactes privats del seu mòbil, que també adjunta, a més a més dels professionals, que ja els havia facilitat anteriorment. 11. El 16 de febrer de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament i li demana que indiqui si considera satisfeta la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 12. El 26 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP la satisfacció de la seva sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de març de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 766/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.