Inadmisión de reclamación sobre retribuciones y dietas de un diputado provincial de la Diputación de Lleida por falta de concreción

Resolució 921/2021, de 14 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 765/2021 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Retribucions i dietes d’un diputat provincial. Sentit de la Resolució : Inadmissió Resum: La GAIP demana una major concreció dels motius de la disconformitat que podrien justificar la Reclamació i la persona reclamant no contesta dins del termini donat a aquests efectes. El cert és que el fet que la resposta de la Diputació sigui diferent a la donada per l’Ajuntament del qual el diputat de qui es demana els pagaments percebuts n’és l’alcalde no és, en sí mateixa, justificació suficient perquè sigui admesa a tràmit la Reclamació, i la persona reclamant no aporta major concreció, malgrat que se l’hagi requerida a fer-ho. Paraules clau: Diputacions provincials. Retribucions electes. Dietes. Manca de concreció. Objecte del procediment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 765/2021, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juny de 2021 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida els sous, salaris i dietes percebuts per un diputat provincial des de l’1 de gener de 2016, fins a l’actualitat. Indica que demana aquesta informació perquè no s’ha fet pública. 3. La Reclamació presentada el 2 de setembre de 2021 indica que la informació obtinguda arran de la sol·licitud anterior és incompleta i és contradictòria respecte de la facilitada per l’Ajuntament de Torrefarrera, del qual el diputat afectat per la sol·licitud en seria l’Alcalde. El formulari de Reclamació adjunta dades sobre dietes i sous sol·licitats. 4. El 8 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 8 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública demanada. 6. El 20 de setembre de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que millori la Reclamació i indiqui en un termini de cinc dies quines són exactament les contradiccions i les insuficiències a les que es refereix la seva Reclamació. La notificació és rebuda el 30 de setembre de 2021 i no consta resposta de la persona reclamant. 7. El 20 de setembre de 2021 la GAIP demana a la Diputació de Lleida que traslladi la Reclamació a la persona afectada, de la qual es demanen les retribucions, per tal que pugui presentar al·legacions, en el termini de 10 dies. 8. L’1 d’octubre de 2021 la GAIP rep un escrit de la persona afectada, que demana la desestimació de la Reclamació, perquè li consta que la Diputació de Lleida ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada sobre sous i salaris i dietes. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissió de la Reclamació La mateixa persona reclamant adjunta a la Reclamació la resposta de la Diputació a la seva sol·licitud, i reclama contra aquesta resposta amb l’argument que la considera contradictòria respecte de la facilitada per l’Ajuntament de Torrefarrera, del qual el diputat afectat per la sol·licitud en seria l’Alcalde. La GAIP demana una major concreció dels motius de la disconformitat que podrien justificar la Reclamació i la persona reclamant no contesta dins del termini donat a aquests efectes. El cert és que el fet que la resposta de la Diputació sigui diferent a la donada per l’Ajuntament del qual el diputat de qui es demana els pagaments percebuts n’és l’alcalde no és, en sí mateixa, justificació suficient perquè sigui admesa a tràmit la Reclamació, i la persona reclamant no aporta major concreció, malgrat que se l’hagi requerida a fer-ho. En atenció a les anteriors consideracions, la Reclamació ha de ser inadmesa en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 d’octubre de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 765/2021, per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.