Estimada parcialmente 30/12/2022 · 130 días en resolverse

Solicitud de cuadrantes de vacaciones de la policía local de Palamós y resolución sobre el uso de la pseudoanonimización

Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Palamós el cuadrante de vacaciones de la policía local. El Ayuntamiento entregó la información anonimizada, lo que motivó la reclamación del electo. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar la información mediante pseudoanonimización para equilibrar el derecho de control del concejal y la intimidad de los agentes.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho de acceso a la información de los electos locales, regulado en el artículo 164 TRLMRLC, debe ponderarse frente al derecho constitucional a la intimidad personal y familiar de los agentes.
2 La falta de motivación sobre la finalidad concreta de la solicitud impide valorar el daño que causaría al concejal la falta de datos, prevaleciendo así la protección de la privacidad de los agentes.
3 La pseudoanonimización es la solución proporcional ya que permite el control de la gestión municipal y la detección de irregularidades sin revelar la identidad de los trabajadores.
4 El uso del número de identificación profesional (TIP) no se considera un medio idóneo de pseudoanonimización por ser un código fácilmente conocible por terceros.
5 El acceso a datos pseudoanonimizados conlleva un deber de confidencialidad para el concejal, según el artículo 164.6 TRLMRLC y la normativa de protección de datos.

Texto completo

Resolució 1059/2022, de 30 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 763/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Palamós Informació reclamada: Vacances de la plantilla de la policia local. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: Els interessos en joc són, per una banda, l’eventual necessitat de l’electe reclamant de disposar de la informació sol·licitada per exercir funcions determinades de la seva responsabilitat, de manera que si no se li facilita la informació en qüestió, resulta perjudicada la seva tasca representativa i, per l’altra, la intimitat personal i familiar dels membres de la policia local, ja que la divulgació de les seves dades de vacances comporta fer públiques dades indiciàries de vida privada dels membres de la policia local i de les famílies respectives. La ponderació entre uns i els altres interessos és dificultada per la manca de la menor referència sobre quines són les funcions i responsabilitats concretes de l’electe reclamant i sobre les finalitats en atenció a les quals demana la informació que demana, de manera que esdevé impossible de determinar el dany que una manca de les dades sol·licitades li causa en l’exercici de les seves funcions representatives. Si bé no és legalment obligant indicar la finalitat de l’accés a la informació pública sol·licitada, si és indicada per la persona sol·licitant, el coneixement d’aquesta dada pot esdevenir un factor de ponderació decisiu entre els interessos en joc. Com que l’electe reclamant no aporta cap dada sobre la que fonamentar l’eventual importància de la informació demanada per a l’exercici de les seves funcions, aquest factor no pot ser valorat i la ponderació s’ha de resoldre sobre la base del dany cert que la divulgació de la informació sol·licitada causaria als membres de la policia local afectats i concloure que haurà de prevaldre la seva protecció. La protecció de les dades privades, i fins i tot íntimes, dels membres de la policia local afectats per aquesta Reclamació no requereix necessàriament la seva anonimització plena, que és el que ha aplicat l’Ajuntament, ja que també es pot assolir amb la pseudoanonimització proposada per l’informe de l’APDCAT, que consisteix en facilitar la informació sol·licitada relativa a cada membre de la policia local identificat amb un codi que garanteixi el manteniment del seu anonimat (per tant, no el seu número TIP), però que, tanmateix, permeti la seva posterior reidentificació si més endavant la persona reclamant pot aportar consideracions o indicis que justifiquin la divulgació de la identitat de membres determinats de la policia local afectats. Aquesta és una solució que, sense deixar de protegir els interessos dels membres de la policia local afectats, resulta més beneficiosa per als interessos de l’electe reclamant que la mera anonimització, de manera que és procedent establir-la. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Personal. Vacances. Policia local. Expedients. Reclamació contra estimació parcial. Anonimització. Dades personals. Intimitat personal i familiar. Ponderació. Finalitat de l’accés. Interessos en joc. Confidencialitat. Pseudoanonimització. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 763/2022, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Palamós, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La persona reclamant demana a l’Ajuntament de Palamós el quadrant de vacances de la policia local i l’Ajuntament li facilita el quadrant anonimitzat. 3. La Reclamació presentada el 22 d’agost de 2022 manifesta la seva disconformitat pel fet de rebre la informació sol·licitada anonimitzada. 4. El 29 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 29 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Palamós i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta municipal a aquest requeriment. 6. La GAIP fa diverses actuacions per concertar dia i hora per a la primera sessió de mediació, sense reeixir. 7. El 23 de novembre de 2022 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant amb la que posa de manifest la seva renúncia al procediment de mediació. 8. El 28 de novembre de 2022 la GAIP demana l’informe a l’Autoritat de Protecció de Dades Personals previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 9. El 22 de desembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor als quadrants de vacances de la Policia Local dels anys 2021 i 2022, prèvia pseudonimització de les dades personals”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents: “cal tenir en compte que el dret d’informació dels regidors no és un dret absolut. Si entra en conflicte amb altres drets cal fer una ponderació dels diferents drets en joc, per tal de decidir quin ha de prevaldre i en quina mesura. Així ho ha vingut a reconèixer la mateixa legislació de règim local. L’esmentat article 164 del TRLMRLC, en regular les condicions de l’exercici del dret d’accés a informació municipal pels membres de les corporacions (apartats 2 i 3), estableix, com a possible fonament per denegar motivadament la sol·licitud d’informació, que “el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge” (apartat 3, lletra a), però òbviament l’accés també podria denegar-se quan es puguin veure afectats altres drets fonamentals com el dret a la protecció de les dades personals (article 18.4 CE). En el cas que ens ocupa, segons consta a l’expedient l’Ajuntament ha lliurat la informació sol·licitada pel regidor relativa als quadrants de vacances dels membres de la Policia Local dels anys 2021 i 2022 prèvia anonimització de les dades personals per indicació del seu Delegat de Protecció de Dades. Ara bé, el regidor sol·licita expressament en la seva sol·licitud disposar d’aquesta informació amb indicació dels noms dels agents i dels càrrecs superiors. Atès que l’exercici del dret d’accés del regidor, el qual pretén accedir a una relació individualitzada de les vacances dels membres de la Policia Local podria comportar una limitació del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal, caldrà determinar si es tracta d’una limitació proporcionada, atès que, segons reiterada doctrina del Tribunal Constitucional, la limitació de drets fonamentals només es pot produir de manera proporcionada (SSTC 11/1981, 57/1994, 66/1995, 11/2006, 206/2007, entre d’altres). Cal examinar, doncs, les circumstàncies que concorren en el cas particular tenint en compte la finalitat pretesa, si aquesta informació és necessària per assolir la dita finalitat, les possibles persones afectades i si requereix una especial protecció. La present reclamació s’interposa contra la denegació de l’accés als quadrants de vacances de la Policia Local relatius als anys 2021 i 2022, de manera individualitzada. S’ha constatat, per la informació de què es disposa, que la sol·licitud d’informació pública objecte de la present reclamació coincideix, tant en la persona que n’és reclamant com en la informació reclamada, amb la sol·licitud d’informació pública objecte de la reclamació 762/2022, respecte la qual aquesta Autoritat ha emès l’informe IAI 48/2022. Per aplicació del principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), l’accés a informació municipal que comprèn dades personals ha de vincular-se necessàriament a l’exercici de les funcions que corresponguin en cada cas al regidor, en els termes previstos en la legislació de règim local, i sempre s’ha de referir només a les dades personals que siguin estrictament necessàries per donar resposta satisfactòria al dret legítim exercit pel regidor. Per la informació de què es disposa el regidor reclamant no tindria atribuïdes responsabilitats de gestió en la planificació dels mitjans personals de la Policia Local o en matèria de recursos humans de l’Ajuntament. Per tant, l’accés sol·licitat cal entendre’l emmarcat dins les funcions de control i fiscalització de l’actuació dels òrgans de govern que l’LRBRL atribueix expressament als regidors (article 22.2.a)). En aquest punt, escau recordar que la legislació de règim local no exigeix als càrrecs electes que, per accedir a la informació en poder de la corporació, hagin d’explicitar o fonamentar la finalitat de la seva petició, atès que la raó de la seva sol·licitud s’ha d’entendre implícita en l’exercici de les dites funcions de control i fiscalització. Ara bé, interpretant les previsions de la legislació de règim local i la jurisprudència del Tribunal Suprem, en connexió amb l’RGPD i amb la necessitat de circumscriure l’accés a les dades personals al marc d’una finalitat legítima, pot ser convenient que els regidors, en fer la sol·licitud d’accés a la informació que contingui dades de caràcter personal, concretin en relació amb quina finalitat sol·liciten aquest accés i/o els termes de la seva sol·licitud. En el present cas, el regidor no exposa una motivació que justifiqui l’interès a satisfer amb l’obtenció de la informació sol·licitada. Amb tot, vist el tipus d’informació demanada i el fet que es refereixi a dos períodes diferents però consecutius (anys 2021 i 2022), es pot pressuposar que la sol·licitud estaria relacionada amb el control de la gestió municipal en matèria de planificació dels serveis de la Policia Local, amb l’objectiu, pel que semblaria, de comprovar la cobertura dels serveis durant aquests períodes, però també que no s’està produint cap irregularitat o favoritisme en la determinació dels períodes de vacances que corresponen a cada treballador. La revelació de la informació sol·licitada de manera individualitzada, això és de manera que les persones treballadores resultin identificades, tal com sol·licita el regidor, pot tenir un significatiu impacte sobre la seva privacitat. Consta en l’expedient que l’Ajuntament li hauria lliurat al regidor els quadrants sol·licitats si bé prèvia anonimització de la informació sobre les persones físiques afectades, és a dir, sense fer-hi constar la identitat dels membres de la Policia Local o altres dades que els poguessin fer identificables. Fer notar que aquesta possibilitat (lliurar informació anonimitzada), que no s’exigeix amb caràcter general i que cal valorar en cada cas, podria ser pertinent en aquells casos en què, sense incloure dades que puguin relacionar-se amb una persona física identificada o identificable (article 4.1) RGPD), es pugui donar resposta satisfactòria a la petició d’accés del regidor. En l’àmbit d’actuació municipal en què ens trobem, això podria ser pertinent si, per exemple, la sol·licitud d’accés del regidor tingués per finalitat només conèixer la manera en què s’organitza la Policia Local o si el municipi disposa de suficients efectius en períodes concrets. Ara bé, en el present cas, atesos els termes de la sol·licitud, l’objectiu de control pretès podria anar més enllà i estar relacionat amb la detecció d’una eventual actuació irregular per part de l’Ajuntament en l’aprovació de les vacances dels membres de la Policia Local, en el sentit que no es vegin beneficiats o perjudicats determinats treballadors. Als efectes d’assolir aquest tipus de control, que requeriria poder correlacionar les decisions preses en relació amb cada membre de la Policia Local al llarg de successius exercicis (2021 i 2022), una opció vàlida seria lliurar la informació demanada prèvia pseudonimització de les dades. En termes de l’article 4.5) de l’RGPD, la pseudonimització consisteix en “el tratamiento de datos personales de manera tal que ya no puedan atribuirse a un interesado sin utilizar información adicional, siempre que dicha información adicional figure por separado y esté sujeta a medidas técnicas y organizativas destinadas a garantizar que los datos personales no se atribuyan a una persona física identificada o identificable”. La pseudonimització està prevista també a l’article 70.6.b) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (RLTC). Així, en el present cas, es podria lliurar al regidor la informació relativa als quadrants de vacances dels anys 2021 i 2022 dels membres de la Policia Local introduint un sistema de codificació que preservi la identitat de les persones afectades (un codi numèric fix per a cada policia local - sense incloure, per tant, noms i cognoms o altres dades identificatives-, només conegut per l’Ajuntament), de manera que no siguin identificables per terceres persones. Fer notar al respecte que, en tractar -se de membres de la Policia Local, la utilització del seu número d’identificació professional (TIP) no es podria considerar un mitjà adient per a la pseudonimització, atès que es tracta d’un codi numèric que fàcilment pot ser conegut, sense esforços desproporcionats, per terceres persones i, en el cas concret, pel regidor que sol·licita la informació. Per tot plegat, i amb la informació de què es disposa, cal concloure que en el present cas ha de prevaldre el dret d’accés del regidor a informació pseudonimitzada sobre els quadrants de vacances de la Policia Local relatius als anys 2021 i 2022. Això sens perjudici de la conveniència que en el moment de lliurar-la sigui convenient recordar al regidor el deure de confidencialitat respecte aquesta informació que li imposa tant la legislació de règim local (article 164.6 TRLMRLC) com la normativa de protecció de dades (article 5.1.f) RGPD i article 5 LOPDGDD), de manera que el tractament que en faci haurà d’estar sempre vinculat a l’exercici de les seves funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal. Recordar que les dades pseudonimitzades, a diferència de les dades anonimitzades, són a tots els efectes dades de caràcter personal (article 4.1) RGPD), per la qual cosa els principis i obligacions de la normativa de protecció de dades són plenament aplicables (considerant 26 de l’RGPD). Tot això sens perjudici que, si a la vista dels quadrants facilitats hi ha alguna circumstància justificada, pogués identificar-se determinades persones treballadores”. 10. El 28 de desembre de 2022 la GAIP rep el següent informe municipal: “En resposta a la vostra sol·licitud amb registre d’entrada 2022- 21244 de 15 de desembre de 2022, us informem que les reclamacions 762/2022, 763/2022 i 911/2022 es refereixen al mateix assumpte: un regidor va demanar per correu electrònic el quadrant de vacances de la policia local del 2021 i del 2022 amb indicació que es puguin veure els noms dels agents i càrrecs superiors i, per indicacions del Delegat de Protecció de Dades de l’Ajuntament de Palamós, es va proporcionar al regidor la informació amb dades anonimitzades. D’acord amb la vostra comunicació de data 1 de desembre de 2022 (registre d’entrada de l’Ajuntament de Palamós 2022- 20438), la GAIP ha demanat informe a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) amb relació a les reclamacions 762/2022 i 763/2022, i la reclamació 911/2022 es sustenta en els mateixos fets, raó per la qual entenem que la seva resolució quedaria subjecta a allò que estableixi l’informe sol·licitat a la APDCAT. És important fer esment que, per error, en la tramesa de documentació que us vam fer en data 21 de setembre de 2022, no es va adjuntar l’informe del nostre Delegat de Protecció de Dades, malgrat que en l’ofici i formulari de tramesa indicàvem que sí que l’adjuntàvem. Preguem disculpeu aquest error, i que trameteu aquest informe a la APDCAT a fi de que disposi de tota la informació. És per aquesta raó, i a fi de donar resposta a la vostra petició, adjuntem la següent informació: - Donat que la sol·licitud d’informació del regidor es va fer per correu electrònic, i la resposta es va fer mitjançant aquest mateix canal, no es va iniciar expedient per la satisfacció de la informació sol·licitada, raó per la qual adjuntem un document en format PDF on figura el correu electrònic de sol·licitud d’informació del regidor i resposta per correu electrònic. Aquest correus són de data de 24 de juny i 1 de juliol, respectivament. Aquesta informació figura ja a les reclamacions 762/2022, 763/2022.  Document en format PDF amb on figuren els correus electrònics de 27 i 28 de juny de 2022, de petició d’assessorament al nostre Delegat de Protecció de dades (Segurdades) i la resposta proporcionada. Aquesta informació figura ja a les reclamacions 762/2022, 763/2022, doncs va ser tramesa en data de 20 de setembre de 2022. - Informe del nostre Delegat de Protecció de Dades de data 20 de setembre de 2022 on es detallen els fets i es justifica la decisió de lliurar un document amb les dades personals anonimitzades. Preguem tingueu en compte aquest informe per les reclamacions 762/2022, 763/2022 i 911/2022”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada La informació sol·licitada en el marc d’aquesta Reclamació és la relativa als quadrants de vacances dels membres de la Policia local els anys 2021 i 2022. Al tractar-se d’informació que afecta l’exercici de les funcions professionals de personal de l’Administració, que a més és probable que es trobi en poder de l’Ajuntament, s’ha de considerar que forma part dels “antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació”, als quals es refereix l’article 164.1 TRLMRLC, i que són necessaris per a l’exercici de les funcions representatives dels i de les electes municipals, als quals aquest mateix precepte garanteix el dret a accedir-hi. Segons l’article 164.3 TRLMRLC, “la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial”. L’article 164.3 TRLMRLC, que s’acaba de reproduir, planteja una qüestió, en la que cal aprofundir per determinar el dret de l’electe reclamant a la informació sol·licitada: la de si ha de prevaldre el dret d’accés a la informació municipal que garanteix als membres de l’Ajuntament l’article 164.1 TRLMRLC, o ha de prevaldre el dret constitucional a l’honor i a la intimitat personal o familiar de les persones afectades. La prevalença entre els béns jurídics indicats només es pot determinar en l’àmbit dels interessos en joc en el marc de les circumstàncies del cas, tal com requereixen els articles 22 i 24.2 LTAIPBG, aplicables supletòriament al cas que ens ocupa. Els interessos en joc són, per una banda, l’eventual necessitat de l’electe reclamant de disposar de la informació sol·licitada per exercir funcions determinades de la seva responsabilitat, de manera que si no se li facilita la informació en qüestió, resulta perjudicada la seva tasca representativa i, per l’altra, la intimitat personal i familiar dels membres de la policia local, ja que la divulgació de les seves dades de vacances comporta fer públiques dades indiciàries de vida privada dels membres de la policia local i de les famílies respectives. La ponderació entre uns i els altres interessos és dificultada per la manca de la menor referència sobre quines són les funcions i responsabilitats concretes de l’electe reclamant i sobre les finalitats en atenció a les quals demana la informació que demana, de manera que esdevé impossible de determinar el dany que una manca de les dades sol·licitades li causa en l’exercici de les seves funcions representatives. Si bé no és legalment obligat indicar la finalitat de l’accés a la informació pública sol·licitada, si és indicada per la persona sol·licitant, el coneixement d’aquesta dada pot esdevenir un factor de ponderació decisiu entre els interessos en joc. Com que l’electe reclamant no aporta cap dada sobre la que fonamentar l’eventual importància de la informació demanada per a l’exercici de les seves funcions, aquest factor no pot ser valorat i la ponderació s’ha de resoldre sobre la base del dany cert que la divulgació de la informació sol·licitada causaria als membres de la policia local afectats i concloure que haurà de prevaldre la seva protecció. La protecció de les dades privades, i fins i tot íntimes, dels membres de la policia local afectats per aquesta Reclamació no requereix necessàriament la seva anonimització plena, que és el que ha aplicat l’Ajuntament, ja que també es pot assolir amb la pseudoanonimització proposada per l’informe de l’APDCAT, que consisteix en facilitar la informació sol·licitada relativa a cada membre de la policia local identificat amb un codi que garanteixi el manteniment del seu anonimat (per tant, no el seu número TIP), però que, tanmateix, permeti la seva posterior reidentificació si més endavant la persona reclamant pot aportar consideracions o indicis que justifiquin la divulgació de la identitat de membres determinats de la policia local afectats. Aquesta és una solució que, sense deixar de protegir els interessos dels membres de la policia local afectats, resulta més beneficiosa per als interessos de l’electe reclamant que la mera anonimització, de manera que és procedent establir-la. Finalment, cal tenir en compte que l’article 164.5 TRLMRLC estableix que “els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”. Tenint en compte que el paràgraf anterior estableix la necessitat de facilitar la informació sol·licitada pseudoanonimitzada, i no merament anonimitzada, en atenció a la condició d’electe municipal que té la persona reclamant, és procedent recordar el seu deure de mantenir la confidencialitat d’aquesta informació i no divulgar-la. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 763/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici de l’apartat següent. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 763/2022 i denegar l’accés de la persona reclamant a la identitat del personal municipal afectat, de manera que les seves dades d’identificació seran substituïdes per un codi en base el qual es garanteix el seu anonimat, sens perjudici de què, si se’n justifica la necessitat, permeti reidentificar les persones afectades (pseudoanonimització). 3. Requerir a l’Ajuntament de Palamós que lliuri a la persona reclamant la informació indicada als apartats 1 i 2 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Palamós a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 763/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir- ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.