Una persona interesada solicitó a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) información sobre sus procesos de selección de profesorado. Ante la falta de respuesta, presentó una reclamación. La GAIP decidió inadmitir la reclamación al considerar que la información solicitada no tiene la consideración de información pública según la LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
La UOC es una universidad privada constituida como fundación y no se encuentra incluida en el concepto de «Administración Pública» del artículo 2.f de la LTAIPBG.
2
Al ser un ente privado, la UOC sostiene que solo está obligada a cumplir con la publicidad activa (Título II) y no con el derecho de acceso a la información (Título III).
3
La GAIP advierte que la UOC podría estar sujeta al artículo 3.1.d de la LTAIPBG por prestar un servicio público y percibir fondos públicos, aunque esto no alteraría el resultado.
4
Si se aplicara el régimen del artículo 3.2 de la LTAIPBG, la gestión de los procesos de contratación de personal no quedaría incluida en el marco de obligaciones informativas.
5
Independientemente del régimen jurídico aplicable, la información sobre procesos de selección de personal de una entidad privada no constituye información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 873/2023, de 21 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 761/2023
Administració reclamada: Universitat Oberta de Catalunya
Informació reclamada: Informació sobre procediments de selecció de professorat – No és
informació pública.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Sigui quin sigui el règim jurídic aplicable al supòsit concret que ens ocupa, procedeix
declarar la inadmissibilitat de la Reclamació perquè allò que es reclama no té la consideració
d’informació pública, d’acord amb les previsions de l’article 2 de l’LTAIP BG.
Paraules clau: No és administració pública. Interessat. Processos de selecció. Reclamació
contra silenci. Inadmissió.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El dia 11 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 761/2023, presentada per una persona
interessada contra la Universitat Oberta de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
L’1 de juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita a la UOC una sèrie d’informació en
relació als processos de selecció de professorat.
La Reclamació presentada l’11 d’agost de 2023 indica que la informació no li ha estat
subministrada.
El 30 d’agost de 2023 la GAIP notifica l’admissió provisional de la Reclamació i informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 24 d’agost de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Universitat Oberta de
Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
En data 15 de setembre de 2023 la GAIP rep l’informe esmentat a l’antecedent anterior, la
part més destacada del qual és la següent: “La UOC és una universitat privada, constituïda
sota la forma jurídica de fundació privada, la qual va ser constituïda sense ànim de lucre
mitjançant escriptura autoritzada pel notari de Barcelona Dª María Isabel Gabarró Miquel, el
dia 6 d'Octubre de 1994, amb el núm. 3.344 del seu protocol. Per poder impartir
ensenyaments d’educació superior, com la resta d'universitats privades, va ser reconeguda
per la Llei 3/1995, de 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya
(DOGC núm. 2040, de 21/04/1995). La UOC únicament es troba subjecta a la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en
endavant, «LTAIPBG» o «Llei 19/2014») en els termes previstos a l’article 3.4 de la
mateixa. La UOC és una entitat privada, que no forma part del sector públic, ni té la
naturalesa jurídica d’entitat de dret públic, com tampoc es troba dins del concepte
«d'Administració Pública» que fa servir l’article 2.f de l’LTAIPBG , concepte al qual es
vincula l’aplicació íntegra d’aquesta llei.
Per tant, la UOC únicament està obligada a complir les obligacions de transparència activa
establertes pel títol II de la Llei (publicitat activa), però no pas les obligacions del títol III
(relatiu al dret d’accés). D’aquí que la UOC només apliqui les obligacions de transparència
o publicitat activa establertes pel títol II de la Llei 19/2014 i desenvolupades a la seva
Normativa de transparència de la UOC, però no les obligacions que imposen dels
preceptes sobre el dret d’accés a la informació pública dels articles 18 i següents, ja que no
hi està jurídicament subjecta. Aquests articles estan reservats als ens que s’inclouen dins
del concepte «d'Administració Pública» de l’article 2.f LTAIPBG, i no la UOC no es troba
inclosa en cap dels supòsits que preveu l’esmentat article. La UOC té l’obligació de publicar
en el seu lloc web les informacions que li són exigibles segons el títol II d’una manera clara,
estructurada i en format reutilitzable (article 5.1 LTAIPBG), però no la d’atendre les
sol·licituds individualitzades d’accés a informació en els termes establerts pel títol III.
Per tant, el fet que la UOC sigui un ens privat, tant des d’un punt de vista formal com
material, comporta que no resulti procedent admetre una Reclamació contra la UOC
fonamentada en un dret d’accés a informació pública, atès que la UOC és un ens privat que
no resta obligat a donar compliment a les obligacions aparellades al dret d’accés regulat al
Títol III de la Llei 19/2014. En conseqüència, aquesta Part entén que la Reclamació núm
761/2023 no ha d'ésser admesa per la GAIP atès l’entitat contra la qual es reclama no es
troba dins de l’àmbit d’aplicació de les obligacions en matèria de dret d’accés a informació
pública”.
Igualment, cal tenir en compte que la UOC en el seu informe explicita el següent: “(...) Tal i
com aquesta Part ja li ha traslladat en diverses ocasions a la persona reclamant, els
processos de selecció de la UOC no estan subjectes al dret públic, concretament, a allò
establert al Real decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refòs de
la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), ni tampoc a l’establert en el Decret
legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels
preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, ni
la normativa reglamentària que el desenvolupa Aquesta normativa sobre funció pública
s’aplica al personal funcionari i, en el que procedeixi, al personal laboral al servei de les
Administracions Públiques. Per tant, com la UOC és una universitat privada, no es troba
dins de l'àmbit subjectiu d’aplicació de l’article 2 de l’EBEP, ni tampoc dins de l’àmbit
subjectiu d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la
refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en
matèria de funció pública, ni la normativa reglamentària que el desenvolupa, en el qual sí
es troben expressament les Universitats públiques (art. 2.1.e de l’EBEP i art. 2.2.b del
Decret Legislatiu 1/1997). En conseqüència, la UOC no té l’obligació legal de donar
compliment a les obligacions en matèria de selecció per accedir a l’ocupació pública i
adquirir la corresponent relació de servei. Els processos de selecció a la UOC es regeixen
pels principis de publicitat, capacitat, idoneïtat i mèrit, de conformitat amb l’establert a les
Normes d’Organització i Funcionament (NOF) de la UOC, la política de selecció aprovada
pel Consell de Direcció i els procediments definits internament per cobrir les vacants. Pel
que fa al principi de publicitat, la UOC dóna compliment a aquest principi publicant la
corresponent vacant o l’oferta de feina a l’e- Tauler de la seva Seu Electrònica. Pel que fa al
principi de capacitat, idoneïtat i mèrit, aquests principis es concreten en el procés de
valoració i selecció de cada candidatura. Aquest procés de valoració i selecció es duu a
terme, de forma integral, tenint en compte l’adequació de la titulació, l’experiència
professional i/o docent i la formació contínua de cada candidat/a, així com els
coneixements, habilitats, competències i motivacions per a desenvolupar l'encàrrec de la
UOC, amb el perfil requerit que consta en la publicació de la vacant o convocatòria de
selecció. Cada procés de selecció té en compte les necessitats a cobrir exposades pels
Estudis, els Instituts de Recerca o les Àrees responsables, en base a les quals es realitza
la selecció de les candidatures presentades. La informació sobre com es desenvolupa el
procés de selecció, així com el perfil sol·licitat en l’oferta de feina, i els criteris de valoració
que es tindran en compte, són públics i consten publicats a l'espai "Uneix-te al nostre
equip" del portal web www.uoc.edu de la universitat”.
En data 18 de setembre la GAIP trasllada a la persona reclamant, per al seu coneixement, l’informe rebut de la UOC.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació
En el cas que ens ocupa procedeix inadmetre la Reclamació p resentada atès que el subjecte
contra el qual es reclama no està obligat d’acord amb les previsions de l’LTAIPBG a atendre, ni
directa ni indirectament, sol·licituds d’accés a la informació pública en relació als procediments
de selecció del seu professorat o d’altre personal. Efectivament, la UOC és una Universitat
Privada que no queda subjecta a les normes comune s que regeixen la selecció de personal ni
a les Administracions Públiques, ni a la resta del sector públic, del qual no en forma pas part.
Amb tot, aquesta Comissió vol palesar els dubtes que genera la naturalesa jurídica de la UOC
en relació a l’aplicació de l’LTAIPBG. Concretament, entenem que, a diferència del que afirma
la pròpia UOC al seu informe, aquesta quedaria subjecte al que es disposa a l’article 3.1.d) de
l’LTAIPBG, i no pas al 3.4 de l’LTAIPBG . I això perquè aquest article disposa que l’LTAIPBG és
d’aplicació a: “ d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o
potestats administratives, que presten serveis públics (1) o que perceben fons públics per a
funcionar (2) o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic.”. En aquest sentit, com
informa la pròpia UOC, concretament
aquí:https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2023/004- pressupost-contencio- 2023.html
(última consulta, 18.09.2023), la UOC és una persona jurídica (fundació) que presta - segons
les pròpies afirmacions de la UOC- un servei públic (educació superior) i rep fons públics per a
funcionar o per a dur a terme la seva activitat. A priori, la UOC compliria amb els requisits
exigits per l’article 3.1.d) de l’LTAIPBG ja que és (1) persona jurídica que presta un servei
públic, i (2) percep fons públics per a funcionar. Justament el que explica l’enllaç és que la
Generalitat de Catalunya li proporciona una part del pressupost mitjançant un conveni
programa vinculat a objectius.
Essent aquests els fets, a parer d’aquesta Comissió resulta controvertit jurídicament que s’hagi
d’aplicar a la UOC el règim previst a l’article 3.4 de l’LTAIPBG, ja que es pot entendre, per
contra, que quedaria subjecta a les previsions de l’art. 3.1 de l’LTAIPBG. Si aquest darrer fos el
cas, entraria en joc allò previst a l’article 3.2 de l’LTAIPBG on es disposa que: “2. En els casos
de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer
efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han
d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions
públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin
dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o
universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el
volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les
administracions públiques supera el vint -i-cinc per cent del volum general de l’empresa” .
En qualsevol cas, atès que l’objecte de la reclamació - informació relativa a la gestió dels
processos de contractació del personal UOC- no queda inclòs en el marc de l’article 3.2 de
l’LTAIPBG, aquesta reclamació tampoc no podria prosperar, en cas que fos aquest el règim
jurídic aplicable.
Per tot l’exposat, i malgrat les observacions formulades, és clar que, sigui quin sigui el règim
jurídic aplicable al supòsit concret que ens ocupa, procedeix declarar la inadmissibilitat de la
Reclamació perquè allò que es reclama no té la consideració d’informació pública, d’acord amb
les previsions de l’article 2.b) de l’LTAIPBG.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de setembre de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 761/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 761/ 2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.