Estimada 05/09/2024 · 101 días en resolverse

Reclamación de acceso a información urbanística sobre la adjudicación de fincas en Vilabertran con resultado estimatorio

Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Vilabertran documentación administrativa y judicial sobre la adjudicación de tres fincas. El Ayuntamiento suspendió el plazo alegando la necesidad de consultar a terceros afectados. La GAIP estima la reclamación al no existir límites legales que impidan el acceso, obligando al Ayuntamiento a tramitar la audiencia de terceros y entregar la información.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es de naturaleza pública ya que el Ayuntamiento debe poseerla en virtud de sus competencias propias.
2 El Ayuntamiento no invocó ningún límite legal específico que justificara la denegación o suspensión del acceso a la información.
3 La GAIP determina que los límites al derecho de acceso no son automáticos y deben aplicarse bajo criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4 Corresponde exclusivamente al Ayuntamiento de Vilabertran velar por la aplicación correcta de los artículos 23 y 24 de la LTAIPBG relativos a la protección de datos y secretos.
5 Se recuerda la obligatoriedad de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a los expedientes administrativos.

Texto completo

Resolució 1075/2024, de 5 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 758/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Vilabertran Informació reclamada: Diversa informació urbanística sobre una finca. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Atès que l’Ajuntament no ha facilitat a la GAIP la identificació dels tercers afectats per la Reclamació davant aquesta Comissió, ni tampoc li ha facilitat l’examen de la informació reclamada, a ell li correspon fer-los-hi el trasllat d’aquesta Resolució, per a donar compliment a la normativa vigent, com s’escau, i en particular per respectar allò previst a l’article 31.1 de l’LTAIPBG. No és sobrer, en aquest punt, recordar que correspon en exclusiva a l’Ajuntament de Vilabertran vetllar per l’aplicació correcta dels articles 23 i 24 de la LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntaments. Informació urbanística. Reclamació contra silenci. Trasllat tercers. Estimació. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 27 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 758/ 2024 presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Vilabertran en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació en un primer moment, però en va renunciar en data 10 de juny de 2024. 2. El 26 d’abril de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Vilabertran la informació següent: “Còpia completa total documental, administrativa i judicial corresponent a l’adjudicació de les finques 1233 i 1234, i l’agrupació 1644” . 3. La Reclamació presentada el 27 de maig de 2024 indica que l’Ajuntament no hauria atès la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada. 4. El 19 de juny de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 14 de juny la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilabertran i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 29 de juliol la GAIP envia un nou requeriment a l’Ajuntament a fi que li sigui enviada la documentació esmentada a l’antecedent anterior. 7. En data 2 d’agost l’Ajuntament de Vilabertran envia a la GAIP un informe amb el contingut extractat següent: Per tot això exposat, informem a la GAIP del següent: 1.- En data 27/06/2024 l’Ajuntament va rebre una petició d’informació pública sol·licitant còpia completa total documental, administrativa i judicial corresponent a l’adjudicació de les finques 1233 i 1234 i l’agrupació 1644. 2.- En data 26/04/2024 es va resoldre SUSPENDRE el termini de dictar resolució de l’esmentat expedient perquè afecta a tercers afectats i cal prèvia autorització, segons el què estableix la normativa. 3.- En data 10/06/2024 el Sr. XXX va enviar un escrit a la GAIP desistint de la mediació que havia sol·licitat i l’Ajuntament va interpretar que desistia de la primera petició que està en l’espera de la consulta a tercers afectats. Per tot això exposat, quan s’hagi procedit a obtenir la resposta d’aquests tercers afectats, l’Ajuntament continuarà l’expedient de la petició de la informació pública número X2024/211”. 8. En cap cas l’Ajuntament no ha fet arribar a la GAIP la informació reclamada i, per tant, aquesta Comissió no l’ha pogut examinar. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. En tercer lloc, cal tenir en compte que l’Ajuntament no invoca en la seva resposta a la petició de col·laboració amb la GAIP l’existència de cap límit que impedeix a la persona reclamant accedir a la informació pública reclamada. D’altra banda, la GAIP tampoc no n’aprecia cap d’ofici que pugui impedir l’accés a la informació demanada. En definitiva la GAIP empara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació reclamada que és la següent: “Còpia completa total documental, administrativa i judicial corresponent a l’adjudicació de les finques 1233 i 1234, i l’agrupació 1644”. Finalment, atès que l’Ajuntament no ha facilitat a la GAIP la identificació dels tercers afectats per la Reclamació davant aquesta Comissió, ni tampoc li ha facilitat l’examen de la informació reclamada, a ell li correspon fer-los-hi el trasllat d’aquesta Resolució, per a donar compliment a la normativa vigent, com s’escau, i en particular per respectar allò previst a l’article 31.1 de l’LTAIPBG. No és sobrer, en aquest punt, recordar que correspon en exclusiva a l’Ajuntament de Vilabertran vetllar per l’aplicació correcta dels articles 23 i 24 de la LTAIPBG. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant -hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar degudament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Alienació de béns i drets (codi 0074) i la sèrie que correspongui en funció de l’alineació que correspongui. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 5 de setembre de 2024 , resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 758/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilabertran que traslladi aquesta Resolució a les terceres persones que identifiqui i que puguin resultar-ne afectades, en el termini de cinc dies comptadors des de l’endemà de la seva notificació, tot informant-les que la l’Ajuntament obre un tràmit d’audiència i que disposen d’un termini de 10 dies per a presentar les al·legacions que considerin oportunes. Així mateix, es requereix que l’Ajuntament que informi la persona reclamant de les dates d’obertura i de tancament d’aquest termini. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilabertran que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, un cop hagi finalitzat el tràmit d’audiència a les terceres persones identificades i afectades per aquesta Resolució i havent ponderat els interessos en presència, d’acord amb el fonament jurídic 2. Si es produeix l’oposició al lliurament de la informació per part d’una tercera persona afectada, caldrà estar al que disposa l’article 34.3 de la LTAIPBG i s’ha de notificar aquesta circumstància a la persona reclamant. 4. Requerir a la l’Ajuntament de Vilabertran que informi la GAIP, dins del termini de cinc dies, a comptar des de l’endemà de la recepció d’aquesta Resolució, de l’òrgan o la persona responsable del seu compliment, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 758 /2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.