Solicitud de información sobre ayudas sociales y memorias del área de derechos sociales finalizada por pérdida de objeto

Resolució 995/2022, d’1 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 758/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Badia del Vallès Informació reclamada: Sobre sol·licituds d’ajuda a Assumptes S ocials per part d’una persona. Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Persones vulnerables. Serveis socials. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 758/2022, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Badia del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de juliol de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Badia del Vallès, en relació amb el cas d’una persona g ran assassinada, “si la família de l'assassinada o morta, havia demanat o sol·licitat l'ajuda o la intervenció de l'àrea de drets socials d'aquest consistori per buscar solucions al fet de conviure amb una persona gran amb la necessitat de un cuidador i de cures especials. Quantes vegades han anat a Assumptes socials a demanar ajuda? Si se li ha donat ajuda, de quin tipus? i des de quan? I quant de temps se li ha donat aquesta ajuda en cas que se li hagi donat alguna ajuda des de drets socials. I per acabar, quantes famílies hi ha reconegudes com aquesta família, que son vulnerables i necessiten ajuda i cuidadors al municipi?”. 3. L’Ajuntament estima parcialment la sol·licitud i facilita a l’electe reclamant la resposta següent: “D’una banda, en relació a la intervenció duta a terme per part dels serveis socials bàsics amb la família de la dona que ha estat assassinada recentment al municipi, poso en el seu coneixement que havia estat atesa pels serveis socials, els quals havien posat a la seva disposició els recursos corresponen ts. Tanmateix, l’informo de la impossibilitat de facilitar-li més dades al respecte atès que la informació que ens sol·licita no es troba dins dels límits compatibles amb el secret professional, el dret a la intimitat i la confidencialitat. D’altra banda, respecte el nombre de famílies que hi ha al municipi en situació de vulnerabilitat o que necessiten ajuda i cuidadors, l’informo que el nombre total de persones usuàries dels Serveis Socials Bàsics durant l’exercici 2021 ha estat de 3.911, de les quals: - 988 són majors de 65 anys - 501 tenen 80 anys i més - 529 tenen reconegut grau de dependència (271 Grau I, 168 amb Grau II i 90 de Grau III). - 737 tenen actiu el servei de Teleassistència Domiciliària de l’ajuntament (519 dones i 218 homes). 4. El 22 de juliol de 2022 la persona reclamant reitera la petició d’informació sobre la dona assassinada referida a l’antecedent 2 i afegeix la sol·licitud de l’expedient de les memòries anuals dels darrers tres anys de l’Àrea de drets socials. 5. La Reclamació presentada el 22 d’agost de 2022 fa les consideracions següents: “Vaig fer una primera petició d'informació a l'Ajuntament el 5 de juliol i la resposta a la meva petició va ser parcial. Vulnerant així el que considero és el meu dret a la informació per poder desenvolupar la meva feina com a regidor a l'oposició. Vaig reclamar de nou la informació el 22 de juliol i aquesta vegada amb un altra format, en aquesta ocasió m’han donat silenci administratiu, no me han respost res. Es per quest motiu, que demano la ajuda de la GAIP , per que no es la primera vegada que em fan això” . 6. El 5 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 19 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Ciutat Badia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 19 de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe i l’expedient municipal s, que reiteren la informació relativa a l’estimació parcial indicada a l’antecedent 3, i que ja ha estat facilitada a la persona reclamant, i acrediten el lliurament de la informació relativa a les memòries dels tres últims anys. 9. El 25 de novembre de 2022 té lloc la sessió de mediació sol·licitada per la persona reclamant, a la qual compareixen els representants de l’Ajuntament, però no l’electe reclamant, el qual fa una comunicació a la GAIP indicant que dóna per satisfetes les seves sol·licituds d’informació. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de desembre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 758/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.