Se solicitó al Ayuntamiento de Tarragona y a ESPIMSA información sobre la potestad municipal para autorizar terrazas y cobrar tasas en una zona concreta. El solicitante alegó irregularidades en la actividad de ESPIMSA. La GAIP desestimó la reclamación porque la solicitud constituye una consulta jurídica que requiere análisis y valoración, no una solicitud de información pública existente.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no ampara pretensiones que requieran la realización de una tarea administrativa de informe o análisis jurídico.
2
La solicitud no se limita a preguntar por competencias generales, sino que requiere una respuesta a una situación concreta con circunstancias especiales de valoración jurídica compleja.
3
La solicitud es inadmisible según el artículo 29.2 de la LTAIPBG al consistir en una consulta jurídica o petición de dictamen.
4
La respuesta municipal es adecuada al ordenamiento jurídico ya que responder a la pregunta trascendería el derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 18/2020, de 10 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 758/2019
Administració reclamada: ESPIMSA i Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Potestats municipals per autoritzar terrasses de bar i cobrar taxes.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: Donar resposta a la pregunta sobre l’abast de diverses potestats municipals sobre terrenys en
els que concorren circumstàncies diverses requereix un exercici d’anàlisi i de valoració jurídica que
transcendeix el dret d’accés a la informació pública i només es pot expressar mitjançant un informe o un
dictamen jurídic elaborats expressament, tal com argumenta el Decret municipal 2019/15051, que en
relació amb la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació sobre la
base de l’article 29.2 LTAIPBG sembla plenament justificat.
Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Potestats municipals. Autorització de terrasses.
Taxes. Reclamació contra silenci. Inadmissibilitat de les sol·licituds. Consultes i informes
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 758/2019, presentada contra l’Ajuntament
de Tarragona i la seva Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals SA (ESPIMSA), en
relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 28 d’octubre de 2019 la persona reclamant fa consideracions sobre els perjudicis que li hauria
causat una activitat presumptament irregular d’ESPIMSA, concret ament el Mercadet de Bonavista,
que considera no compleix les exigències mínimes de seguretat, salubritat i medi ambient, invoca
l’article 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú i l’LTAIPBG i
pregunta el següent a l’Ajuntament de la Ciutat: L’Ajuntament té potestat per concedir o denegar
autoritzacions de terrasses de bar i cobrar taxes si no s’han cedit els vials dels terrenys d’ESPIMSA
(parcel·la 1 del PA-25), ni s’han recepcionat per l’Ajuntament i tampoc s’han declarat els vials de
domini públic en el terreny de l’Ajuntament (parcel·la 8 del PA-25), en la zona de l’explotació de
l’activitat del Mercadet de Bonavista?.
3. La Reclamació presentada el 30 de novembre de 2019 reitera el text de la sol·licitud i indica que no
hauria rebut resposta de l’Ajuntament.
4. El 10 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i a
ESPIMSA i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 20 de desembre de 2019 la GAIP rep un informe municipal que adjunta el Decret municipal
2019/15051, que hauria estat tramès a la persona reclamant el 12 de desembre i que, entre altres
objectes, inadmet la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació perquè considera
que hi concorre la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.2
LTAIPBG (consultes jurídiques o petició d’informes o dictàmens), ja que el que demana l’interessat
és que es responguin les preguntes formulades en les peticions, pel que seria necessari que
l’Ajuntament fes informes o dictàmens per als quals serien necessaris uns raonaments i justificacions
de cadascun dels extrems plantejats a cada sol·licitud.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen.
En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Valoració de la inadmissibilitat municipal de la sol·licitud d’informació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament inadmet la sol·licitud d’informació de la que deriva
la Reclamació sobre la base jurídica de l’article 29.2 LTAIPBG, segons el qual “són inadmeses a tràmit
les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens
perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment
administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. Aquest
precepte significa que el dret d’accés a la informació pública no empara pretensions ciutadanes que per
ser ateses requereixin dur a terme una tasca administrativa d’informe o/i d’anàlisi jurídica, sens perjudici
que, al marge del dret d’accés a la informació pública, altres parts de l’ordenament jurídic obliguin les
administracions a donar orientacions o atendre consultes ciutadanes. El dret d’accés a la informació
pública empara, com ha quedat establert al fonament jurídic anterior, sol·licituds d’accés a informació
que es troba en poder de l’Administració, i no és aquest el cas de l’objecte de consultes que, per ser
ateses, comportarien la necessitat d’elaborar informes, i no merament d’accedir a informes ja existents.
El que cal valorar ara és fins a quin punt l’aplicació de la causa d’inadmissibilitat comentada al paràgraf
anterior està justificada jurídicament en el cas de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. Certament, donar
resposta a la pregunta sobre l’abast de diverses potestats municipals sobre terrenys en els que concorren
circumstàncies diverses requereix un exercici d’anàlisi i de valoració jurídica que transcendeix el dret
d’accés a la informació pública i només es pot expressar mitjançant un informe o un dictamen jurídic
elaborats expressament, perquè no es limita a demanar si l’Ajuntament té competències per autoritzar
terrasses de bar, sinó que requereix una resposta a una situació concreta en la que concorren
circumstàncies especials de valoració jurídica segurament complexa. Atesos els termes de la sol·licitud,
el Decret municipal 2019/15051, que declara la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública de la que
deriva la Reclamació sobre la base de l’article 29.2 LTAIPBG, sembla plenament justificat.
En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació perquè la resposta donada per l’Administració
a la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 és adequada a l’ordenament jurídic.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de
gener de 2020, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 758/2019 perquè la resposta municipal a la sol·licitud d’informació de la
que deriva és adequada a l’ordenament jurídic.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 758/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.