Acceso a información sobre reuniones, actas y asistentes del PROCICAT y CASMTAR en relación con la Covid-19

Resolució 144/2021, de 4 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 757/2020 Administració reclamada: Departaments de Salut i d’Interior Informació reclamada: Reunions, ordres del dia i actes d’organismes sobre la Covid19. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: Tenint en compte que el Comitè tècnic del PROCICAT és un organisme administratiu, tota aquesta informació, si existeix en poder de l’Administració, és informació pública, en aplicació del concepte establert per l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin comportar-ne la denegació. Paraules clau: Generalitat. Periodistes. Emergències. Protecció Civil. Covid19. Òrgans administratius. Reunions. Actes. Ordres del dia. Reclamació contra lliurament parcial. Derivació. Informació existent. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 18 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 757/2020, presentada per un periodista contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 d’octubre de 2020 la persona reclamant demana al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: 1. La relació de totes les reunions del Comitè tècnic del Pla d’actuació del PROCICAT, que incorpori la data, els responsables participants en cada reunió i tots i cadascun dels ordres del dia i les actes de totes i cadascuna de les reunions dutes a terme des del mes de gener del 2020 fins a l’actualitat. 2. La relació de totes les reunions del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles d’Alt Risc (CASMTAR), depenent de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que incorpori la data, els responsables participants en cada reunió i tots i cadascun dels ordres del dia i les actes de totes i cadascuna de les reunions dutes a terme des del mes de gener del 2020 fins a l’actualitat. 3. Per Resolució de 4 de novembre de 2020 el Departament de Salut estima la sol·licitud i facilita a la persona reclamant el que considera la informació sol·licitada de l’àmbit del Departament, és a dir, la relativa al CASMTAR. 4. La Reclamació presentada el 18 de novembre de 2020 considera que la informació facilitada atén només parcialment la sol·licitud, perquè no facilita la informació sol·licitada del PROCICAT. 5. El 20 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 20 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 14 de desembre la GAIP rep l’informe del Departament de Salut, que considera que l’objecte de la Reclamació es limita a demanar la informació sol·licitada relativa al PROCICAT. L’informe del Departament de Salut exposa que aquest Departament s’hauria adreçat al d’Interior per demanar aquesta informació i que el Departament d’Interior hauria contestat indicant que el PROCICAT no aixeca actes de les seves sessions i que, degut a la urgència, es limita a fer un debat intern les conclusions del qual s’eleven al comitè de direcció del Pla per a la seva incorporació a les resolucions o recomanacions pertinents i que tota la informació relativa a aquesta matèria és publicada al web de Protecció Civil, i que la resta de documentació que hi pugui haver no és informació pública, sinó notes, esborranys, resums o opinions sense rellevància ni interès públic (article 20.1.a LTAIPBG). 8. El 15 de desembre de 2020 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant. 9. El 15 de desembre de 2020 la GAIP notifica la Reclamació al Departament d’Interior i demana que en el termini de quinze dies emeti el seu informe respecte dels aspectes de la sol·licitud que són de la seva competència. 10. El 26 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Interior, que facilita informació sobre el Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles amb potencial alt risc, especialment a nivell organitzatiu. Facilita la identitat de les persones que integren el seu Comitè tècnic. Explica que les seves reunions no tenen ordre del dia ni s’aixeca acta. Facilita un enllaç a un espai web on hi està publicada la informació sobre aquest Pla. No fa esment de la relació i data de les seves reunions des de gener del 2020. 11. El 29 de gener de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe del Departament d’Interior. 12. El 31 de gener de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant a l’informe del Departament d’Interior: “He rebut l'informe de la Direcció General de Protecció Civil traslladat amb motiu de la Reclamació 757/2020 i vull manifestar que, com és evident, no dona resposta a cap de les informacions que jo demano a la meva SAIP inicial i que fa omissió expressa de les informacions que sí disposa, el qual posa de manifest que l'incompliment de l'obligació de respondre la meva sol·licitud no respon a què la informació no existeixi, com és va apuntar en un primer moment, sinó a una deliberada desatenció de les obligacions de la Llei de Transparència. He de recordar que la meva sol·licitud demana, entre d'altres coses, una relació de totes les reunions del Comitè tècnic del Pla d'Actuació del PROCICAT, i fa expressa referència a la voluntat de conèixer "la data i els responsables participants en cada reunió", a més dels ordres del dia i les actes. Doncs bé, quatre mesos després els responsables ni tan sols han informat a aquest sol·licitant del número de reunions i les dates de cadascuna d'elles, informació que evidentment sí tenen. La desatenció de la meva sol·licitud i l'enviament d'informes que no incorporen cap de les informacions demanades malgrat els terminis legals per fer -ho han acabat és encara més sagnant quan algunes de les informacions sí han estat traslladades al diari El País, com posa de relleu aquest reportatge: la-estructura-que-dirige- nuestras-vidas.html. Per tot això demano que la Direcció General respongui a la meva sol·licitud tan aviat com sigui possible, donant trasllat de la relació completa de les reunions, amb tota la documentació pública produïda i registrada al votant d'elles”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el procediment seguit i l’objecte de la Reclamació Aquesta Reclamació té causa en una sol·licitud feta al Departament de Salut, que demanava informació sobre dos òrgans diferents que venen actuant en relació amb la pandèmia de la Covid19: el Comitè tècnic del PROCICAT i el CASMTAR. El Departament de Salut respon amb dades pròpies en relació amb la informació sol·licitada sobre el CASMTAR, que és un òrgan del seu àmbit, i amb una informació més succinta, facilitada per la Direcció General de Protecció Civil (òrgan del Departament d’Interior) en relació amb el PROCICAT. La Reclamació és presentada contra el Departament de Salut i es planteja únicament amb relació amb la informació sobre el PROCICAT; la GAIP demana l’informe preceptiu al Departament reclamat, el qual demana la informació reclamada al d’Interior (segurament perquè deu ser el Departament responsable de la gestió del PROCICAT) i la facilita a la persona reclamant; al constatar que la informació facilitada no dóna resposta a totes les dades demanades del PROCICAT, la GAIP opta per demanar directament informe al Departament d’Interior, que la facilita amb un retard considerable sobre el termini donat. Aquesta seqüència dels fets obliga a fer algunes consideracions sobre el procediment seguit en aquesta Reclamació. Tot i que la sol·licitud d’informació, i després també la Reclamació, s’adreça (segurament perquè la finalitat és indagar dades sobre la gestió d’una epidèmia) al Departament de Salut, de fet demana informació de dos organismes que afecten dos departaments diferents de la Generalitat: Salut i Interior. Davant d’aquesta sol·licitud, el Departament interpel·lat ha optat per facilitar la informació tant d’un departament com de l’altre, demanant a Interior la informació relativa al PROCICAT. Tot i que amb això el Departament de Salut posa de manifest una clara voluntat de servei, el cas és que segurament hauria estat més coherent amb la legislació d’accés a la informació pública i amb facilitar l’exercici del dret d’accés aplicar allò previst per l’article 30 LTAIPBG i derivar la part de sol·licitud relativa al PROCICAT al Departament d’Interior, si és que és aquest Departament el que, com sembla, té la informació relativa a aquest organisme en el seu poder. D’aquesta manera probablement s’hauria evitat part del temps de més que s’ha consumit entre els procediments de sol·licitud d’informació i de reclamació a la GAIP. Allò que s’acaba d’indicar també explica que la GAIP s’hagi adreçat finalment també al Departament d’Interior, tot requerint el seu informe, tot i que la Reclamació s’adreçava únicament al de Salut. Cal entendre que l’escassa informació facilitada a través del Departament de Salut sobre el PROCICAT ho justificava. Per aquestes mateixes raons, la Resolució també requereix directament el Departament d’Interior, que ja ha tingut ocasió de participar en aquest procediment, a facilitar la informació sol·licitada pendent de lliurar a la persona reclamant. Finalment, també cal assenyalar que l’objecte de la Reclamació es limita a la informació sol·licitada relativa al PROCICAT, perquè la sol·licitada sobre el CASMTAR sembla haver estat lliurada a satisfacció de la persona reclamant, ja que la Reclamació únicament posa de manifest la manca de satisfacció de la part de la sol·licitud que afecta el PROCICAT. 3. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada En atenció a les consideracions fetes al fonament jurídic anterior, cal entendre que la Reclamació té per objecte l’accés a la informació següent: la relació de totes les reunions del Comitè tècnic del Pla d’actuació del PROCICAT, que incorpori la data, els responsables participants en cada reunió i tots i cadascun dels ordres del dia i les actes de totes i cadascuna de les reunions dutes a terme des del mes de gener del 2020 fins a l’actualitat. Tenint en compte que el Comitè tècnic del PROCICAT és un organisme administratiu, tota aquesta informació, si existeix en poder de l’Administració, és informació pública, en aplicació del concepte establert per l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin comportar-ne la denegació. Es valora tot seguit l’accés a cada una d’aquestes informacions, amb el ben entès que en tots els casos es demana per al lapse de temps comprès entre gener del 2020 i “l’actualitat” (concepte aquest últim que la GAIP ve entenent que s’ha de concretar en la data de la sol·licitud): Relació de totes les reunions del Comitè tècnic del Pla d’actuació del PROCICAT, amb la data de la reunió. Aquesta informació no ha estat facilitada i no és plausible que afecti cap límit legal al dret d’accés a la informació pública. Per tant, la persona reclamant té dret a accedir-hi. En cas que el Departament d’Interior no en tingui constància, ha d’indicar-ho expressament a la persona reclamant i/o facilitar-li la freqüència de les reunions. Tots i cadascun dels ordres del dia i de les actes de totes i cadascuna de les reunions del Comitè tècnic indicat al paràgraf anterior. Tot i que a les actes hi podrien concórrer límits al dret d’accés que caldria valorar, el cas és que els informes del Departament aportats a aquest procediment insisteixen en què no hi ha ordres del dia ni actes de les sessions d’aquest Comitè, resposta que objectivament dóna satisfacció a la sol·licitud d’informació. En conseqüència, amb el lliurament d’aquesta informació es produeix una pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta part de la Reclamació. Relació dels responsables participants en cada reunió del Comitè indicat als paràgrafs anteriors. El darrer informe aportat pel Departament d’Interior facilita la llista de les persones que integren el Comitè, a desembre del 2020, que la GAIP ha traslladat a la persona reclamant. Tot i que la dada de la identitat dels membres del Comitè és una dada personal protegida legalment, es tracta de dades merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració, en les que segons l’article 24.1 LTAIPBG, preval el dret d’accés en relació amb la seva protecció. Tanmateix, aquesta no era exactament la informació demanada, ja que la sol·licitud requereix els participants a cada reunió; tampoc s’ofereix cap justificació ni explicació per no facilitar la informació en els termes en què ha estat demanada; tampoc es pot argumentar que es tracti d’una informació que no es pugui divulgar a causa de la concurrència de límits legals, perquè els límits que hi concorren són els mateixos que no han impedit la divulgació de la composició d’aquest òrgan a desembre de 2020; per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació de les persones que han participat a cada una de les sessions del Comitè tècnic del PROCICAT en el lapse de temps sol·licitat, i si el Departament no té enregistrada aquesta participació, bé en general, bé en relació amb alguna de les sessions, cal que així ho indiqui a la persona reclamant. En conseqüència, és procedent estimar parcialment la Reclamació en relació amb l’accés sol·licitat a la relació de totes les reunions del Comitè Tècnic del PROCICAT, amb indicació de les dates i de les persones que hi participen, des de gener del 2020 fins a la data de la sol·licitud d’informació que és causa de la Reclamació, i declarar la pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació en relació amb les actes i ordres del dia d’aquestes reunions, perquè el Departament ha indicat expressament que aquests documents no s’elaboren i, per tant, no existeixen. A les seves al·legacions de 31 de gener de 2021 (antecedent 12) la persona reclamant demana, a més a més de la relació completa de les reunions, “tota la documentació pública produïda i registrada al votant d'elles”. Aquesta darrera sol·licitud tan àmplia no és admissible per raons de congruència, perquè no es va formular a la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, que es limita a demanar les informacions indicades als paràgrafs anteriors. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de febrer de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 757/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació relativa a la relació de totes les reunions del Comitè Tècnic del PROCICAT, amb indicació de les dates i de les persones que hi participen, des de gener del 2020 fins a la data de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. 2. Declarar la pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació 757/2020 en relació amb les actes i ordres del dia d’aquestes reunions, perquè el Departament ha indicat expressament que aquests documents no s’elaboren i, per tant, no existeixen. 3. Requerir al Departament d’Interior que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies; en cas que tota o part d’aquesta informació no existeixi, cal que així ho posi de manifest el Departament a la persona reclamant. 4. Requerir al Departament d’Interior a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 757/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.