Reclamación de una regidora contra el Ayuntamiento de Dosrius por acceso a expedientes finalizada por pérdida de objeto

Resolució 857/2021, de 23 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 755/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Dosrius Informació reclamada: Accés a dos expedients. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat la informació sol·licitada per al reclamant durant el procediment. Així ho ha confirmat la regidora reclamant durant la sessió de mediació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud de informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Expedients. Reclamació contra silenci. Mediació. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua de objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 755/2021, presentada per una regidora contra l’Ajuntament de Dosrius, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de juliol de 2021 la regidora reclamant demana a l’Ajuntament de Dosrius, per poder dur a terme la seva tasca representativa, accés de forma immediata a dos expedients, que identifica amb els números corresponents. 3. La Reclamació presentada el 26 d’agost de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i posa de manifest el següent: “L’ajuntament de Dosrius va implantar un programari d’expedients electrònics l’any 2016. Des de llavors tots els regidors i regidores de l’ajuntament, tant els de govern com els de l’oposició han pogut accedir lliurament a tots els expedients, excepte els que requerien un accés restringit que bàsicament eren expedients de recursos humans o de serveis socials. Així doncs, qualsevol regidor podia consultar en qualsevol moment i des de casa, un expedient tant si estava inclòs en alguna sessió d’un òrgan col·legiat o no. Ara bé, el mes de maig d’aquest any, es va fer una modificació en el programari i es va tancar l’accés dels expedients als regidors dels grups municipals a l’oposició. Tanmateix, per accedir als expedients d’una sessió d’un òrgan col·legiat, calia que l’informàtic enviés un enllaç específic i per tant no es podia accedir directament des del programari. A més, amb aquesta nova actualització del programari es dificulta enormement l’atribució de qualsevol regidor de consultar el registre d’entrades i sortides ja que malgrat poder veure quins son els documents de registre, no és possible accedir als expedients de cada un d’aquests per poder-ne fer el seguiment. Tanmateix som conscients que tant el ROF com el ROM de Dosrius estableix que els regidors han de tenir accés als expedients que formin part dels òrgans col·legiats als que hi tenen participació i que aquells que no en formen part cal demanar-los explícitament. Ara bé, cal tenir en compte dues consideracions: En primer lloc, aquesta pràctica tenia la seva lògica en quan els expedients eren en format de paper ja que calia buscar-los i preparar-los per la seva consulta, però en quant els expedients son en format electrònic, aquesta pràctica deixa de tenir sentit. D’altra banda, des de 2016 i fins el mes de maig d’aquest any (després de dos anys d’aquesta legislatura) TOTS els regidors de l’Ajuntament de Dosrius han tingut accés de forma oberta a la gran majoria dels expedients, sense haver de fer la sol·licitud pertinent, per tant, de facto, s’havia autoritzat aquesta consulta. Tancar ara aquest accés, està revocant una demanda prèviament autoritzada. Per tant haver de sol·licitar via instància, l’accés a un expedient únicament té la finalitat de “control” per part de l’alcaldia dels expedients consultats pels grups de l’oposició, coartant, d’aquesta mantera, la seva tasca política i fent-la més complexa i lenta. A més, es dona la circumstància que hem demanat accés a alguns expedients i després de gairebé un mes d’haver fet la sol·licitud no havia estar contestada, havent de reclamar per correu electrònic aquest accés. (Sol·licitud registrada el 28/7/21 amb núm. 2021/5185 i resposta del dia 26/8/21 amb núm. 2021/3678). De fet, en data 9/7/21 vàrem sol·licitar a l’alcaldessa via correu electrònic, que obrís l’accés als expedients a TOTS els regidors de l’ajuntament, tal com, sense cap dubte, tenen els regidors de govern i tal com havien tinguts tots els regidors fins els canvis fets recentment en el programari. El correu electrònic no ha tingut resposta. El passat 9/8/21 (ENTRA 2021-5360), vàrem sol·licitar via instància que se’ns donés accés de forma immediata a tots els expedients per tal de poder realitzar la nostra tasca. A hores d’ara no hem tingut resposta. De fet, el retard en contestar instàncies, és una pràctica habitual en aquest mandat. Ara mateix tenim diverses sol·licituds de gran importància per la tasca del nostre grup municipal pendents de resposta. (...) Així doncs, sol·licitem que la comissió de garanties del dret d’accés a la informació pública intervingui en aquesta qüestió per dirimir quin ha de ser el procediment per que els regidors de l’ajuntament de Dosrius puguin accedir a la documentació dels expedients que els diversos departaments del consistori tramiten de forma regular”. 4. El 2 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Dosrius i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 7 de setembre de 2021 la GAIP rep còpia de l’escrit tramès per l’Ajuntament de Dosrius a la persona reclamant, en relació amb aquesta Reclamació i dues més: “En resposta a les vostres instàncies amb registre d’entrada 5358 i 5360 de data 09/08/2021, en les qual sol·liciteu que us donem accés de forma immediata a tots els expedients del gestor d’expedients electrònics, us informem del següent: - Tot i que dieu textualment que ja disposàveu, de facto, d’autorització per accedir lliurement a tots els expedients, això no seria correcte, ja que tal i com els serveis informàtics ens han informat, la versió anterior del Gestor d’expedients electrònics no permetia l’accés discrecional als expedients (cosa que ja passava en el moment de la implantació, això és durant el mandat anterior en el qual vostè tenia responsabilitats de govern) i per tant l’accés als expedients era obert mentrestant no es resolia la dificultat tècnica del programari per tal de donar compliment a allò legalment exigit. - Amb la nova versió actualitzada del programari del Gestor d’expedients electrònics aquesta problemàtica ha sigut solucionada, segons indiquen els serveis informàtics. D’acord amb aquesta qüestió simplement hem procedit a donar compliment a la Resolució 0046/2021, de 21 de gener, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública i a la Resolució 0240/2021, de 4 de març, Resolució 0046/2021, de 21 de gener, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, i per tant com a càrrec electe de l’ajuntament disposeu d’accés lliure de consulta al següent: o accés als expedients que van a JGL, Ple i altres òrgans col·legiats o accés al registre d'entrades i sortides, però no a la consulta de totes les dades (telèfons, etc.) o accés total als decrets alcaldia o l'accés ha de ser durant un termini no indefinit. Per accedir a la consulta de la resta d'expedients haureu de formular sol·licitud mitjançant la seu electrònica de l’Ajuntament, dirigida a l’alcaldia; la resposta s’haurà de produir en el termini màxim de 4 dies i el silenci administratiu serà estimatori sempre i quan no concorrin causes d’especial sensibilitat o motius fonamentats. En resposta a la vostra instància amb reg. d’entrada 5357/2021, us comuniquem que en el moment de finalització de la concessió Agbar procedeix a “retornar” la xarxa que l’Ajuntament li va entregar per gestionar amb la signatura del contracte fa més de 25 anys. Aquest retorn s’ha de produir amb tota la informació tècnica descriptiva de què es pugui disposar, ja siguin Plans directors o altre tipus de documentació tècnica, sens perjudici que aquest Ajuntament pugui decidir encarregar altres documents tècnics que es puguin considerar adients”. 6. El dia 20 de setembre de 2021 la GAIP celebra la sessió de mediació demanada per la part reclamant, sobre els procediments de reclamació 746/2021, 752/2021 i 755/2021. Durant la sessió, la regidora reclamant comunica que l’Ajuntament ja li hauria lliurat la documentació objecte del present procediment de reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Així ho ha confirmat la regidora reclamant durant la sessió de mediació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació De la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 755/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.