Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Tarragona confirmación sobre una transferencia estatal contra la violencia de género y la relación de programas donde se invirtió. Tras el silencio administrativo, la GAIP resuelve que, aunque el Ayuntamiento reconoció el derecho a la información, debe fijarse un plazo límite (22 de enero de 2021) para su entrega efectiva.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información municipal (art. 164 TRLMRLC), aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente y sin potestad discrecional de la Administración.
3
Se declara la pérdida parcial del objeto en cuanto al reconocimiento del derecho, ya que el Ayuntamiento admitió implícitamente la solicitud al informar que los documentos estaban pendientes de firma.
4
Se estima parcialmente la reclamación para garantizar el acceso efectivo, estableciendo un plazo de entrega basado en los 30 días previstos en el art. 36.1 LTAIPBG.
5
Se desestima el procedimiento de mediación solicitado por el reclamante al considerarse que la entrega de la información es un trámite mecánico no susceptible de transacción.
Texto completo
Resolució 782/2020, de 17 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 748/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Confirmació d’una transferència per combatre la violència de gènere.
Sentit de la Resolució: Estimació i pèrdua sobrevinguda d’objecte parcials
Resum: Si bé es pot considerar que la Reclamació ha perdut el seu objecte en relació amb la
declaració del dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada, perquè l’Ajuntament reconeix
aquest dret, aquest procediment de reclamació segueix tenint sentit per garantir l’accés efectiu de
l’electe reclamant a la informació sol·licitada, dins d’un termini raonable. Per una altra banda, un cop
reconegut per l’Ajuntament allò principal de les pretensions de la persona reclamant (el dret a la
informació sol·licitada), no sembla justificat mantenir el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant, perquè allò que manca per satisfer les seves pretensions és un tràmit merament
mecànic, difícilment susceptible de transacció.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Transferències. Recursos econòmics. Violència de
gènere. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de
l’execució. Mediació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 748/2020, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP , aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 d’octubre de 2020 l’electe reclamant fa referència a la notícia sobre una transferència de
l’Estat a l’Ajuntament de Tarragona per combatre la violència de gènere, invoca els articles 65 i
125 del Reglament orgànic municipal (ROM) i demana a l’ajuntament de Tarragona confirmació
de la recepció de la transferència i relació dels programes en els que s’haurien invertit aquests
recursos.
3. La Reclamació presentada el 16 de novembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha atès la
sol·licitud anterior.
4. El 20 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 20 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament al procediment de
mediació sol·licitat per la persona reclamant.
6. El 7 de desembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, segons el qual els documents
sol·licitats estan pendents de signatura d’intervenció general i que tan bon punt hagin estat
signats seran tramesos al grup municipal reclamant.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Estimació i dret al lliurament de la informació sol·licitada
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat implícitament la
sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i ha manifestat la seva disposició a
facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant, tant bon punt hagi estat signada, en el marc
d’aquest procediment. Aquest fet suposa el reconeixement formal del dret d’accés a la informació
pública exercit, però encara no hi ha constància de la satisfacció material de la sol·licitud, ni un
compromís material concret per satisfer-la dins d’un termini donat.
Per tant, si bé es pot considerar que la Reclamació ha perdut el seu objecte en relació amb la
declaració del dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada, perquè l’Ajuntament reconeix
aquest dret, aquest procediment de reclamació segueix tenint sentit per garantir l’accés efectiu de
l’electe reclamant a la informació sol·licitada, dins d’un termini raonable. Per una altra banda, un cop
reconegut per l’Ajuntament allò principal de les pretensions de la persona reclamant (el dret a la
informació sol·licitada), no sembla justificat mantenir el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant, perquè allò que manca per satisfer les seves pretensions és un tràmit merament
mecànic, difícilment susceptible de transacció.
Tenint en compte que l’article 36.1 LTAIPBG estableix que les Administracions públiques han de
lliurar a la persona sol·licitant la informació sol·licitada dins dels 30 dies següents a l’estimació de la
sol·licitud, estipulació que es pot considerar aplicable supletòriament a les sol·licituds dels i de les
electes locals d’informació de l’entitat respectiva, d’acord amb allò previst per la disposició addicional
1.2 LTAIPBG, i que l’estimació de la sol·licitud es pot considerar efectuada per la comunicació
municipal de 7 de desembre de 2020, és procedent fixar com a data límit per lliurar la informació
sol·licitada a la persona reclamant el 22 de gener de 2021.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
de desembre de 2020, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació 748/2020, en relació amb el reconeixement
del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
2. Estimar parcialment la Reclamació 748/2020 i requerir a l’Ajuntament de Tarragona que lliuri a la
persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini que fineix el 22 de gener
de 2020.
3. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 748/2020 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.