Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Tarragona el número de establecimientos con cortes de suministro de EMATSA. Tras presentar una reclamación ante la GAIP por falta de respuesta, el solicitante desistió del procedimiento al haber recibido la información. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin potestad discrecional de la Administración.
4
Conforme al artículo 94 de la Ley 39/2015, los interesados pueden desistir de su solicitud, lo que conlleva la finalización del procedimiento administrativo correspondiente.
Texto completo
Resolució 720/2020, de 26 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 747/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Nombre d’establiments que han patit talls de subministrament d’EMATSA.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de
les Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en
aquest cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent,
llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat
pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes
indicats
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Energia. Subministraments. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 747/2020, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de novembre de 2020 l’electe reclamant invoca els articles 65 i 125 del Reglament orgànic
municipal (ROM) i demana a l’ajuntament de Tarragona el nombre d’establiments en els quals
s’exerceix una activitat econòmica que han patit talls de subministrament d’EMATSA des de l’1
de juny del 2020, tot especificant el nombre d’establiments segons activitat.
3. La Reclamació presentada el 16 de novembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha atès la
sol·licitud anterior.
4. El 20 de novembre de 2020 la GAIP requereix a l’electe reclamant l’esmena de la Reclamació,
als efectes d’acreditar la presentació de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva. La
GAIP invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, i
adverteix que si no es repara l’esmena en el termini de 10 dies es considerarà desistida la
Reclamació.
5. El 19 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 20 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament al procediment de
mediació sol·licitat per la persona reclamant.
7. El 23 de novembre de 2020 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, que
manifesta el seu desistiment de la Reclamació, amb motiu d’haver rebut la informació sol·licitada
de part de l’Ajuntament de Tarragona.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest
cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat
que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui
ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
L’antecedent 7 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat
de desistir d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf
anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altre declaració.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26
de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 747/2020 per desistiment i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.