Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Sant Martí de Riucorb el inventario y ubicación de bienes heredados por el municipio de un particular. Tras alegar el solicitante que el Ayuntamiento ocultaba información, la GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida del objeto, ya que el organismo respondió que dichos bienes no formaban parte de la herencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG al régimen jurídico especial de acceso a la información corporativa.
2
El derecho de acceso a la información pública garantiza la obtención de los datos en poder de la Administración, pero no incluye el derecho a verificar la veracidad de la información facilitada.
3
La GAIP carece de potestades de inspección o fiscalización para cuestionar si la información proporcionada por la Administración es cierta o veraz.
4
Se produce la pérdida del objeto de la reclamación cuando la Administración satisface la solicitud de forma extemporánea, independientemente de la disconformidad del solicitante con el contenido de la respuesta.
Texto completo
Resolució 1138/2023, de 30 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 746/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Martí de Riucorb
Informació reclamada: Inventari de béns deixats per un vilatà en últimes voluntats els quals
van ser acceptats per l’Ajuntament en herència. Ubicació actual de la bomba d’aigua, disc de
tallar llenya, la fresadora, l’alternador, el tractor Massey Ferguson, el tanc de gas i altres estris
de formaven part dels béns deixats en herència pel Sr. XXX a l’Ajuntament de Sant Martí de
Riucorb.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha posat a disposició de la part
reclamant la informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la què deriva la Reclamació i
comporta la seva pèrdua d'objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment .
Paraules clau: Ajuntament. Herències. Marmessors. Últimes voluntats. Acceptació herències.
Bombes d’aigua. Discos de tallar llenya. Fresadores. Alternadors. Tractors. Tancs de gas.
Estris. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Resolució contra silenci.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 9 d’agost de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 746/2023, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant, que és un càrrec electe de l’Ajuntament de Sant Martí de
Riucorb, no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
En la reclamació s’indica que l’Ajuntament reclamat no ha contestat ni lliurat la informació
sol·licitada.
El 3 d’abril de 2023 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb
una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), on demana “Inventari del material
deixat pel Sr. XXX en aquest Ajuntament com ara: bomba d’aigua, disco tallar llenya, fresa,
alternador, etc.,... i la situació de com es troba el tractor Massey Ferguson i el tanc de gas
propà ja que el tractor en un ple va dir que tenia que anar al desguàs, per no poder-se
transferir”
El 24 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 24 d’agost de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació..
El 2 d’octubre de 2023 l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb remet a la GAIP informe
sol·licitat on exposa tot un seguit de mancances i limitacions que té aquest municipi a nivell
d’organització administrativa i pel que fa a la present reclamació concretament indica que:
“Entre altres, no disposem del pertinent Inventari de Béns i Drets ni tampoc el personal
necessari per elaborar-lo. En aquest sentit, el proper pla d’ocupació, que hem demanat a
tal efecte, començarà a treballar entre el mes d’octubre i novembre, en funció de com
evolucioni la convocatòria que depèn del SOC.
Que els béns dels que parla el Sr. YYY, no formen part ni de les “últimes voluntats” ni
tampoc de “l’herència” del Sr. XXX. Ho sap molt bé el Sr. YYY perquè ell mateix ha estat un
dels marmessors que s’han encarregat de vetllar per l’execució correcta de la dita
herència”.
L’informe de l’Ajuntament va acompanyat d’una comunicació dirigida al reclamant on
l’alcalde expressament diu que: “Pel que fa a l’herència, sabeu perfectament com a
marmessor testamentari que heu estat en aquest procediment, que els béns als que us
referiu, no hi són inclosos ni hi han estat mai. En aquest sentit, ens trobem encara en el pur
tràmit d’acceptació, esperant que notari i gestor facin la seva feina”.
El 5 d’octubre de 2023 la Comissió trasllada al reclamant l’informe indicant que si en el
termini de 5 dies des de la recepció no indica el contrari s’entendrà que s’ha donat resposta
a la seva sol·licitud.
El 17 d’octubre el reclamant presenta les següents al·legacions mostrant la seva
disconformitat amb l’informe de l’Ajuntament: “...No estic conforme amb la resposta de
l’Ajuntament, ja que no fa referència a res de les preguntes que es varen fer a la
reclamació. Aquesta contesta de l’Ajunt. no diu res a la meva petició com a regidor, la meva
pregunta és sobre el tractor del Sr. XXX i els estiris que aquest tenia, i va deixar com a
herència a l’Ajuntament de Sant Martí abans de morir, al Sr. XXX alguns veïns del poble l’hi
havien fet oferta per aquest tractor i sempre deia que anava amb el lot de les granges, el
Sr. (l’Alcalde) ens està amagant informació, ja que el tractor el va vendre sense informar els
membres del Consistori, delicte total”.
El 27 d’octubre de 2023, la GAIP trasllada les al·legacions a l’Ajuntament de Sant Martí de
Riucorb per tal que en un termini de set dies fessin arribar les seves manifestacions al
respecte. Fins a la data de la present resolució no hi ha hagut resposta per part de
l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com
la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en
la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés
la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva
Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de
les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la
informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de
les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el
de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació. El reclamant en el trasllat de l’informe de l’Ajuntament, exigeix la següent
informació “La meva pregunta és sobre el tractor del Sr. XXX i els estris que aquest tenia, i va
deixar com a herència a l’Ajuntament de Sant Martí abans de morir”. Sobre aquest particular,
l’informe i comunicació de l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb deixa meridianament clar que
els béns sobre els quals el reclamant demana on son i el seu estat, no estan inclosos dins de
l’herència del causant a favor de l’Ajuntament de Sant Martí de Riucorb.
L’Ajuntament aclareix que aquests béns no formen part de l’herència i afegeix informació sobre
que l’herència del causant es troba en el tràmit d’acceptació. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que
la justificaven.
Atès que ja s’ha produït el lliurament de la informació sol·licitada, encara que la informació
facilitada és que els béns sobre els que demana informació el reclamant no son béns inclosos
dins l’herència del causant, la GAIP considera que l’objecte del procediment de reclamació ha
desaparegut. I això malgrat la desavinença que ha explicitat el reclamant sobre el contingut de
la informació, com consta a l’antecedent 8.
A la vista de la falta de confiança del reclamant respecte de la informació facilitada per
l’Ajuntament, aquesta Comissió vol aclarir que no te competències per tal de valorar si la
informació donada per l’Ajuntament és certa i veraç.
Certament, el dret d’accés a la informació pública empara el dret de poder-la obtenir, com ha
succeït en aquest supòsit, però no engloba el dret a verificar si la informació que dona
l’Ajuntament és certa o no.
Altrament, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la
veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta
Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat
d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la
veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de
l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18
LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a
disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Fins i tot, la hipotètica
manca de veracitat de la informació pública precisament pot oferir –per ella mateixa- una
imatge real, i prou veraç, de l’administració afectada. Cal recordar també, que la GAIP no té
atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació
que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la
informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com
l’article 7 del RGAIP.
En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret
d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1
LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar
l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació
amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja
reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la
delimitació que una Administració hagi fet -sempre que sigui de manera expressa i inequívoca,
com succeeix en aquest cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació
amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació.
Com és palès a la llum dels paràgrafs anteriors, s’ha produït la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes
circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 30 de novembre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 746/2023 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.