Se solicitó al Ayuntamiento de Girona información sobre la responsabilidad legal y licencias del Ateneu Salvadora Catà. Ante la falta de respuesta municipal, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a facilitar los datos al no existir causas legales que justifiquen la denegación del acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre resoluciones expresas o presuntas en materia de acceso a la información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2
La falta de remisión de informes o documentación por parte de la Administración no impide que la Comisión continúe la tramitación del procedimiento de reclamación.
3
La información solicitada sobre el responsable legal y el tipo de licencias del centro es considerada información pública al estar en poder de la Administración como consecuencia de su actividad.
4
El derecho de acceso solo puede denegarse por causas expresamente establecidas en la ley, las cuales deben interpretarse restrictivamente y motivarse debidamente.
5
Al no invocar el Ayuntamiento ninguna causa legal de denegación ni ser plausible la existencia de límites legales, procede requerir la entrega de la información.
Texto completo
Resolució 844/2022, de 13 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 746/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Girona
Informació reclamada: Resposta a qüestions sobre l’empara jurídica d’activitats musicals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: L’Ajuntament no invoca cap causa legal que impedeixi l’accés a la informació demanada, i no
sembla plausible que n’hi pugui concórrer cap. Contestar la sol·licitud amb el nom de la persona o entitat
responsable legal de l’Ateneu Salvadora Catà, el tipus de llicència amb què compte, si té o no llicència de
bar musical i la normativa que l’empara per organitzar concerts a l’exterior sense mesures acústiques, no
sembla que afecti límits legals al dret d’accés a la informació pública, ni causes d’inadmissibilitat de les
sol·licituds, de manera que és procedent requerir l’Ajuntament perquè la faciliti. I si les respostes a les
qüestions plantejades, o algunes d’elles, no es troben en poder de l’Ajuntament o aquest no les coneix,
n’hi ha prou amb què així ho digui per satisfer la sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntaments. Llicències. Normativa. Activitats musicals. Reclamació contra silenci. Manca
de col·laboració amb l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 17 d’agost de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 746/2022, presentada contra l’Ajuntament de
Girona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 de maig de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Girona “respecte a l'Ateneu
Salvadora Catà. Qui és el responsable legal? De quin tipus de llicència per exercir disposen?
Compten amb llicència de bar musical? Si no és així, quina és la normativa que els empara per
organitzar concerts i espectacles a l'exterior sense mesures acústiques? o sense llicència?”.
3. La Reclamació presentada el 17 d’agost de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud.
4. El 23 d’agost de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada.
5. El 25 d’agost de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Girona i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Havent transcorregut a bastament
el termini indicat, la GAIP no ha rebut l’informe municipal
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li
ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin
ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest
fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent,
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és la que donaria resposta a les preguntes següents, totes elles en relació amb
l'Ateneu Salvadora Catà: Qui és el responsable legal? De quin tipus de llicència per exercir disposen?
Compten amb llicència de bar musical? Si no és així, quina és la normativa que els empara per organitzar
concerts i espectacles a l'exterior sense mesures acústiques? O sense llicència?. En la mida que la
resposta a aquestes preguntes es trobi en poder de l’Ajuntament, cal entendre que allò sol·licitat és
informació pública, d’acord amb les previsions de l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, qualsevol
persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles
18.1 i 20.1 LTAIPBG).
L’Ajuntament no invoca cap causa legal que impedeixi l’accés a la informació demanada, i no sembla
plausible que n’hi pugui concórrer cap. Contestar la sol·licitud amb el nom de la persona o entitat
responsable legal de l’Ateneu Salvadora Catà, el tipus de llicència amb què compte, si té o no llicència de
bar musical i la normativa que l’empara per organitzar concerts a l’exterior sense mesures acústiques, no
sembla que afecti límits legals al dret d’accés a la informació pública, ni causes d’inadmissibilitat de les
sol·licituds, de manera que és procedent requerir l’Ajuntament perquè la faciliti. I si les respostes a les
qüestions plantejades, o algunes d’elles, no es troben en poder de l’Ajuntament o aquest no les coneix,
n’hi ha prou amb què així ho digui per satisfer la sol·licitud.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13
d’octubre de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 746/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir resposta a les
qüestions plantejades a l’antecedent 2 (el nom de la persona o entitat responsable legal de l’Ateneu
Salvadora Catà, el tipus de llicència amb què compte, si té o no llicència de bar musical i la normativa
que l’empara per organitzar concerts a l’exterior sense mesures acústiques), en la mida que la
resposta es trobi en poder de l’Ajuntament, o a indicar que l’Ajuntament no la té o no la coneix, si és
aquest el cas.
2. Requerir a l’Ajuntament de Girona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Girona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme
per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 746/2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.