Solicitud de información sobre inversión en publicidad institucional y subvenciones a medios de comunicación en el Ayuntamiento de Girona

Resolució 61/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la reclamació: 744/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Girona Informació reclamada: Inversió en publicitat institucional i en subvencions a mitjans de comunicació. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: És cert que d’aquesta manera es causa un perjudici significatiu en l’accés a la informació sol·licitada, perquè els retards excessius lesionen el dret de les persones sol·licitants, però no ho és menys que en les circumstàncies descrites per l’informe municipal l’Ajuntament probablement hauria pogut argumentar la concurrència de la tasca complexa d’elaboració prevista per l’article 29.1.b LTAIPBG, degut a la complexitat de les dades demanades en l’estructura sol·licitada, i inadmetre la sol·licitud. Pel damunt dels aspectes procedimentals i formals, certament millorables, l’actitud municipal posa de manifest una disponibilitat d’atendre el fons de la sol·licitud d’informació de la persona reclamant que va més enllà del que sembla obligat legalment. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Publicitat institucional. Subvencions. Contractes. Mitjans de comunicació. Reclamació contra manca de lliurament. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Retard en l’accés. Tasca complexa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 744/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Girona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de setembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Girona – La inversió duta a terme per l’Ajuntament, organismes autònoms, empreses municipals, empreses mixtes i fundacions des de 2007 fins a 2018, ambdós inclosos, en publicitat institucional, organitzada per quanties i empreses de mitjans beneficiàries, desglossat en la manera en què es troba en les pàgines 30 a 40 de la Memòria de la Comissió Assessora sobre publicitat institucional 2017. – La inversió duta a terme en concepte de subvencions estructurals a mitjans els anys compresos entre 2007 a 2018, ambdós inclosos, desglossat en la manera en què es troba en les pàgines 30 a 40 de la Memòria de la Comissió Assessora sobre publicitat institucional 2017. - La inversió duta a terme en concepte de subvencions a mitjans informatius en general, no només digitals, corresponent als anys compresos entre 2007 a 2018, ambdós inclosos, desglossat en la manera en què es troba en les pàgines 30 a 40 de la Memòria de la Comissió Assessora sobre publicitat institucional 2017. 3. El 10 d’octubre de 2019 l’Ajuntament de Girona indica a la persona reclamant que a causa del format sol·licitat (per quanties i empreses segons les pàgines 30 a 40 de la Memòria indicada) i del principi d’eficiència de l’Administració, ja que el tractament de la informació en el format indicat requereix d’una dedicació extraordinària, per poder motivar aquesta dedicació necessitem conèixer perquè es requereix la informació en aquest format. Per aquest motiu us demanem que ens feu arribar la motivació per la qual la informació cal que es presenti en el format que ens heu sol·licitat. 4. El 15 d’octubre de 2019 la persona reclamant respon el requeriment anterior tot indicant que el motiu pel qual demana les dades en el format indicat és per poder computar les dades obtingudes i agregar-les a les demanades a altres ajuntaments, amb la finalitat d’escriure un article. 5. La Reclamació presentada el 29 de novembre de 2019 reitera la informació sol·licitada i assenyala que han passat més de 30 dies de què atengués el requeriment municipal i no ha rebut la informació sol·licitada. 6. El 5 de desembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Girona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 15 de gener de 2020 la persona reclamant renuncia al procediment de mediació i demana que la Reclamació sigui resolta pel Ple de la GAIP. 8. El 22 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Girona. Indica la seva disponibilitat a facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Afirma que des de fa setmanes està fent tasques per elaborar-la, però que degut al llarg període de temps demanat aquesta és una tasca laboriosa, que requereix extreure dades manualment de diferents gestors municipals. En conseqüència, considera poder facilitar la informació sol·licitada dins del termini d’un mes. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Tal com reflecteix l’antecedent 8, l’Ajuntament no es nega a facilitar la informació sol·licitada per la persona reclamant (per tant, no hi hauria conflicte sobre el fons del dret d’accés), però formalment no ha emès cap resolució estimatòria i pel que sembla no estaria en condicions de lliurar la informació demanada dins dels terminis ordinaris establerts legalment (un mes des de la sol·licitud per resoldre sobre el dret, més un màxim de 30 dies per lliurar la informació, terminis que haurien finit el novembre passat), si bé es compromet a facilitar-la com a molt tard el proper 22 de febrer. És cert que d’aquesta manera es causa un perjudici significatiu en l’accés a la informació sol·licitada, perquè els retards excessius lesionen el dret de les persones sol·licitants, però no ho és menys que en les circumstàncies descrites per l’informe municipal l’Ajuntament probablement hauria pogut argumentar la concurrència de la tasca complexa d’elaboració prevista per l’article 29.1.b LTAIPBG, degut a la complexitat de les dades demanades en l’estructura sol·licitada, i inadmetre la sol·licitud. Pel damunt dels aspectes procedimentals i formals, certament millorables, l’actitud municipal posa de manifest una disponibilitat d’atendre el fons de la sol·licitud d’informació de la persona reclamant que va més enllà del que sembla obligat legalment. Tenint en compte tot l’anterior, cal concloure que en aquest procediment no resta vigent cap conflicte jurídic entre les parts que justifiqui el manteniment de la Reclamació, motiu pel qual és procedent finalitzar-la per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Nogensmenys, cal tenir en compte que aquesta Resolució es fonamenta en la presumpció d’un lliurament efectiu de la informació sol·licitada dins del termini a què s’ha compromès l’Ajuntament, de manera que si no es compleix la persona reclamant ho pot posar en coneixement de la GAIP, que podria actuar en exercici de les seves funcions de seguiment de l’execució de les resolucions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 744/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.