Solicitud de información sobre la entrega de handbikes y resultado de desestimación por inexistencia de la información

Resolució 780/2023, de 31 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 743/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència Informació reclamada: Informació sobre actuacions materials de l’Administració. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: En el cas que ens ocupa, l’Administració reclamada ja va donar resposta a la persona reclamant, tot i especificant que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, d’acord amb l’article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en connexió amb l’article 2 de la LTAIPBG. Amb la invocació d’aquest precepte, és clar que el Departament de Presidència -en els fonaments jurídics de la resolució impugnada- està declarant que l’Administració no disposa de la informació sol·licitada en el moment en què el sol·licitant la demana. Paraules clau: Administració autonòmica. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Interessat, sense límits, activitat material de l’administració, reclamació contra inadmissió. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 8 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 743/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament de Presidència de la Generalitat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 10 de juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de Presidència el següent: “Dia y hora de entrega de las Handbikes, ¿Quién me llamará? ¿Cómo se hará gestión de la entrega? “ La Reclamació presentada el 8 d’agost de 2023 indica que l’Administració reclamada ha inadmès la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent anterior per mitjà d’una resolució signada per l’òrgan competent en data 27 de juliol de 2023. A més en aquesta reclamació la persona reclamant posa en dubte la veracitat de la informació que li ha estat comunicada per l’Administració. Concretament l’Administració, en una comunicació prèvia tramesa al reclamant i que obre en l’expedient afirma que no té informació sobre una resolució del Parlament que la persona reclamant invoca per a reclamar l’entrega d’uns béns. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. A la llum dels antecedents de fet, i un cop examinada la resolució impugnada, cal acordar la desestimació de la Reclamació. En el cas que ens ocupa, l’Administració reclamada dona resposta certament tardana a la persona reclamant, tot i especificant que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, d’acord amb l’article 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en connexió amb l’article 2 de la LTAIPBG. Aquesta resposta, és a dir, admetre que no es disposa de la informació sol·licitada en el moment de registrar-se la sol·licitud -resposta perfectament ajustada al dret d’accés a la informació pública- es pot facilitar a les persones interessades, de forma més ajustada a Dret, sense necessitat d’inadmetre les sol·licituds. Amb la invocació d’aquest precepte (art. 53.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en connexió amb l’article 2 de la LTAIPBG), és clar que el Departament de Presidència -en els fonaments jurídics de la resolució impugnada i signada en data 27 de juliol de 2023 per l’òrgan competent- està declarant que l’Administració no disposa de la informació sol·licitada en el moment en què el sol·licitant la demana. Si aquesta és la situació fàctica, és a dir, que l’Administració no disposa de la informació reclamada en el moment de registrar-se la sol·licitud d’accés a la informació -essent el cas que no existeix cap obligació legal de disposar d’aquesta informació, ni tampoc està aquesta informació subjecta al règim de publicitat activa-, aquesta és simplement la resposta que cal donar a la persona sol·licitant per a satisfer la seva pretensió, sense que quedi obligada l’Administració per la sol·licitud de la persona interessada o per una eventual resolució de la GAIP a elaborar-la. Finalment, cal emfasitzar que no està entre les facultats d’aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 de la LTAIPBG i d’acord amb l’article 7 del Decret el 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, verificar, inspeccionar o contrastar la veracitat de la informació que l’Administració forneix als ciutadans en resposta a les seves sol·licituds d’accés a la informació pública, per tant, cal desestimar també la segona pretensió de la persona reclamant en atenció als arguments que esgrimeix en la seva Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 743/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 743/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.