Se solicitó al Ayuntamiento de Sitges copia de un decreto municipal. El recurrente alegó que la administración utiliza el traslado a terceros como excusa para no responder. La GAIP inadmitió la reclamación por ser prematura, ya que el plazo legal para resolver aún no había expirado debido a la suspensión por el trámite de audiencia a terceros.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible según el artículo 33.2 del RGAIP al no cumplir el requisito de haber agotado el plazo legal de respuesta de la Administración.
2
El plazo inicial de un mes para resolver se vio suspendido durante diez días debido al traslado de la solicitud a terceras personas afectadas, conforme al artículo 31 de la LTAIPBG.
3
El cómputo del plazo se trasladó al siguiente día hábil (16 de noviembre), haciendo que la reclamación presentada el día 15 fuera prematura.
4
El trámite de traslado a terceros interesados no puede ser objeto de reclamación per se, sino que actúa como causa de suspensión del plazo de resolución.
Texto completo
Resolució 719/2020, de 26 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 742/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Sitges
Informació reclamada: Còpia d’un decret.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: Tenint en compte que la reclamació es presenta el dia 15 de novembre, s’ha de considerar
prematura i inadmetre- la per aquesta causa, ja que s’ha formalitzat mentre no havia expirat el termini
legal per a què l’Administració la resolgui, tenint en compte que el termini inicial d’un mes finalitzaria
en dia inhàbil i quedaria, per tant, traslladat al dilluns, 16 de novembre, i que, a més, el còmput
d’aquest termini va quedar suspès durant deu dies pel trasllat de la sol·licitud a les terceres persones
afectades, tal i com se li va notificar a la persona reclamant, sense que aquest trasllat pugui ser
objecte de reclamació. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que
incompleixen els requisits establerts pels articles anteriors del mateix Reglament, un dels quals
(article 32 RGAIP) és que s’hagi presentat un cop exhaurit el termini per a resoldre la sol·licitud que
en porta causa. La Reclamació ha de ser inadmesa a tràmit, per prematura, sens perjudici que la
persona reclamant pugui presentar una nova reclamació amb aquest mateix objecte un cop exhaurit
el termini per resoldre, si l’Administració no li en ha donat resposta.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Reclamació contra trasllat de la sol·licitud.
Reclamació prematura. Còmput del termini per resoldre. Trasllat. Inadmissió.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 15 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 74 2/2020, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Sitges, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 d’octubre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació
pública a l’Ajuntament de Sitges, mitjançant la qual exposa, en termes literals: “En data
08/10/2020 se’m notifica decret d’alcaldia núm. 1127/2020. En els antecedents de l’esmentat
decret consten, entre d’altres el decret 638/19 de data 03/07/2019 que ne el seu dia se’m va ser
denegada la sol·licitud d’accés al decret i que mitjançant la GAIP he pogut obtenir còpia. I el
decret 1594/19 de data 27/12/2019 en resposta a l’anterior decret.” I demana: “còpia íntegra del
decret d’alcaldia 1594/19 de data 27/12/2019, atès que sóc part afectada i interessada, d’acord
l’art. 53.1 a) de la Llei 29/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques.”
3. El 5 de novembre de 2020 l’Ajuntament notifica a la persona sol·licitant que atès que la sol·licitud
pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb l’article 31 LTAIPBG s’ha donat trasllat de
la sol·licitud als possibles interessats, i al informa de la suspensió del termini per a dictar
resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a presentar -
les.
4. La Reclamació presentada el 15 de novembre de 2020 indica que l’administració no hauria lliurat
la informació demanada i argumenta el següent: “com a totes les peticions realitzades fetes
anteriorment, l’administració sota l’excusa de que afecta a tercers, em contesta que ho trasllada
als afectats i no em dóna resposta. La majoria de decrets, jo soc part afectada i mai s’han posat
en contacte amb mi, ni em faciliten la documentació fins que no arriba el requeriment de la
GAIP”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública han de ser
resoltes en el termini d’un mes, i l’article 42.1 de la mateixa llei assenyala que les reclamacions
davant la GAIP poden interposar-se en el termini d’un mes, a comptar des de la data de la notificació
de la resolució impugnada o, si és el cas, des del moment en el que va finalitzar el termini que té
l’Administració per a resoldre.
De la mateixa manera, l’article 31 LTAIPBG disposa que si la sol·licitud d’informació pública pot
afectar drets o interessos de tercers, se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i disposen d’un termini
de deu dies per a presentar al·legacions . El mateix precepte disposa que el tràmit d’al·legacions
suspèn el termini per a resoldre.
D’acord amb aquests preceptes, i tenint en compte que la reclamació es presenta el dia 15 de
novembre, s’ha de considerar prematura i inadmetre- la per aquesta causa, ja que s’ha formalitzat
mentre no havia expirat el termini legal per a què l’Administració la resolgui, tenint en compte que el
termini inicial d’un mes finalitzaria en dia inhàbil i quedaria, per tant, traslladat al dilluns, 16 de
novembre, i que, a més, el còmput d’aquest termini va quedar suspès durant deu dies pel trasllat de la
sol·licitud a les terceres persones afectades, tal i com se li va notificar a la persona reclamant, sense
que aquest trasllat pugui ser objecte de reclamació.
L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits
establerts pels articles anteriors del mateix Reglament, un dels quals (article 32 RGAIP) és que s’hagi
presentat un cop exhaurit el termini per a resoldre la sol·licitud que en porta causa. En aplicació
d’aquest precepte, la Reclamació ha de ser inadmesa a tràmit, per prematura, sens perjudici que la
persona reclamant pugui presentar una nova reclamació amb aquest mateix objecte un cop exhaurit
el termini per resoldre, si l’Administració no li en ha donat resposta.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26
de novembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 742/2020 per prematura i
disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.