Reclamación contra el Ayuntamiento de Taradell por denegación de acceso al Plan Parcial Urbanístico 1 La Tomba por inexistencia del documento

Resolució 841/2021, de 15 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 740/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Taradell Informació reclamada: Planejament urbanístic. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: Es podria discutir si la qualificació de la resposta ha de ser una desestimació de la sol·licitud, com fa l’Ajuntament (qüestionable perquè els articles 20.1 i 34.2 LTAIPBG només admeten la desestimació o la denegació de sol·licituds en la concurrència de límits o causes legals), o bé una estimació, en la que la informació facilitada sigui precisament la que ha donat l’Ajuntament, és a dir, la informació sol·licitada realment existent, que sembla ser que no és altra que la informació demanada no existeix. En tot cas, aquest debat és merament formal i, en allò que interessa a la persona reclamant, la resposta acaba sent sempre la mateixa: que és impossible facilitar-li la informació sol·licitada perquè no existeix. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Urbanisme. Plans urbanístics. Reclamació contra desestimació. Informació inexistent. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 740/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Taradell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de juliol de 2021 la persona reclamant demana còpia del document complet del Pla parcial urbanístic 1 la Tomba. 3. El 26 de juliol de 2021 l’Ajuntament de Taradell comunica a la persona reclamant la desestimació de la sol·licitud, acordada per la Junta de Govern Local, perquè el projecte de pla parcial sol·licitat encara es trobaria en fase d’elaboració, de manera que pròpiament no existiria. 4. La Reclamació presentada el 24 d’agost de 2021 indica que el 24 de maig de 2021 la Junta de Govern Local va adjudicar la contractació del projecte de reparcel·lació i argumenta que és impossible fer aquesta contractació sense haver aprovat prèviament el pla parcial corresponent. 5. El 26 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Taradell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 30 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública. 7. El 3 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que posa de manifest: “- Que aquest Ajuntament té contractats els treballs de redacció dels projectes del Pla Parcial 1 (en endavant PPU1) La Tomba i del projecte de reparcel·lació del mateix, trobant-se ambdós documents en fase de redacció. - Aquest Ajuntament no ha aprovat inicialment cap dels dos documents referits. - L’article 85.9 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC) permet l’aprovació simultània de figures del planejament urbanístic i d’instruments de gestió, com són el pla parcial i el projecte de reparcel·lació, contràriament al que afirma la sol·licitant. - No hi ha cap disposició normativa que impedeixi o prohibeixi la contractació d’un projecte de reparcel·lació abans que estigui aprovat el pla parcial corresponent. - No es pot lliurar una còpia d’un document que no existeix. S’adjunta còpia de l’expedient interessat. Així mateix, s’adjunta la relació de persones propietàries dels terrenys inclosos en l’àmbit d’actuació del PPU1 – La Tomba que ens consten segons les dades actuals, i que pot veure’s modificat en funció dels treballs que es porten a terme. D’altra banda, està previst realitzar properament, amb anterioritat a l’aprovació inicial del PPU1 – La Tomba, una reunió informativa amb tots els propietaris afectats on es mostraran els esborranys dels documents que es sotmetran a l’aprovació corresponent, els quals, amb motiu d’aquesta reunió informativa, podran ser objecte de modificació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La resposta municipal a la sol·licitud està justificada La resposta municipal a la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació està justificada, perquè l’article 85.9 de la Llei d’urbanisme vigent admet la tramitació simultània de planejament urbanístic i d’instruments de gestió urbanística i, en tot cas, perquè l’Ajuntament afirma i reitera en document oficial que s’estan confegint per part del mateix contractista i de manera simultània el pla parcial sol·licitat i el projecte de reparcel·lació que la persona reclamant considera que només es podria redactar un cop elaborat el pla parcial. Es podria discutir si la qualificació de la resposta ha de ser una desestimació de la sol·licitud, com fa l’Ajuntament (qüestionable perquè els articles 20.1 i 34.2 LTAIPBG només admeten la desestimació o la denegació de sol·licituds en la concurrència de límits o causes legals), o bé una estimació, en la que la informació facilitada sigui precisament la que ha donat l’Ajuntament, és a dir, la informació sol·licitada realment existent, que sembla ser que no és altra que dir que la informació demanada no existeix. En tot cas, aquest debat és merament formal i, en allò que interessa a la persona reclamant, la resposta acaba sent sempre la mateixa: que és impossible facilitar-li la informació sol·licitada perquè no existeix. Atès que la resposta municipal està justificada, és procedent desestimar per manca de fonament la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de setembre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 740/2021 perquè la resposta municipal impugnada està justificada jurídicament i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.