Una persona solicitó al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès un informe sobre la obtención de datos personales de su vida familiar. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. El organismo decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación del expediente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin potestad discrecional de la Administración.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto, extinguiendo la discrepancia jurídica.
5
Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso ya estimado se considerará un incumplimiento de la resolución, pudiendo calificarse como infracción muy grave.
Texto completo
Resolució 749/2020, de 3 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 739/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Informació reclamada: Petició de dades personals sobre la situació familiar d’un empleat
municipal.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a
l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés
material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre
la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva; en conseqüència,
qualsevol impediment o limitació en relació amb l’efectivitat de l’accés sol·licitat s’ha de
considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment
per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Dades personals. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 12 de novembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 739/2020, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment
de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 d’octubre de 2020 la persona reclamant exposa que en el marc d’una demanda
jurídica contra l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, a on treballa, hauria vist
documentació utilitzada pels serveis jurídics municipals amb informació sobre la seva vida
familiar i sobre la vida familiar una altra empleada municipal, sense que se’ls hagués
demanat autorització, invoca l’LTAIPBG i la seva condició de persona interessada i
demana a l’Ajuntament l’informe o la petició dels serveis jurídics municipals de 21 de gener
de 2020, en base a la qual haurien obtingut aquestes dades personals, a fi de poder
avaluar-ne la motivació.
3. La Reclamació presentada el 12 de novembre de 2020 indica que la persona reclamant no
hauria rebut resposta a la seva sol·licitud.
4. El 16 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 17 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per
l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient
de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin
ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que
representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
6. El 30 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe municipal i còpia de l’expedient requerit
a l’Ajuntament, segons els quals en aquesta mateixa data l’Ajuntament hauria facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada. Tot seguit la GAIP trasllada la documentació
facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu
pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per
a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir
l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació
finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva; en
conseqüència, qualsevol impediment o limitació en relació amb l’efectivitat de l’accés sol·licitat
s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos
legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 739/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.